La feina em portava a viatjar molt, era jove sense
lligams i em guanyava bé la vida. Tot plegat donava pas a allò d’un amor a cada
port. Tant li fot on anés a parar que cada nit tenia algun lloc on dormir
calent....i ben abrigat de petons.
Sempre hi ha qui és persuasiu i té maneres de deixar
missatges subliminals, perquè et
recordis de que hi ha coses que són serioses. Un bon dia al matí, em vaig
trobar aquest escrit en plena façana de la nova casa. Feia massa temps que no
m’acostava a Catalunya, hauria de fer-hi cap.
No vaig entendre el sentit de la creu que m’havien
dibuixat, fins que vaig tocar el timbre i varen començar a ploure tot tipus
d’objectes, acompanyats d’una poc dolça melodia de crits.
La façana la faré neta...la meva imatge no serà tant
fàcil.
La meva aportació a Relats conjunts de Setembre, ho proveu?
11 comentaris:
Cadascú ha d'assumir les conseqüències dels seus actes... haurà de tornar a canviar de lloc.
Sí, sembla que tot té un preu... Ara haura de carregar sempre amb la seva mala fama... ;)
Li va tocar una comunitat de veïns poc comprensius...Ja el veig amb un drap i una galleda netejant la "pintada"...
Bon vespre, Joan.
"Viure la vida a cara o creu"
Un dia li havia de tocar la creu.
Després de tant gaudir...
Amunt!
S'ha d'anar amb compte, perquè ve un dia que s'acaba això de poder dormir calent cada nit en un lloc nou...
Em sembla que a Catalunya solem ser més seriosos en aquests temes, és una impressió.
No totes són de bon conformar.
Ei, he penjat un altre 69!
Està bé això de dormir ben abrigat de petons, sobre tot si després no et posen creus :p
Sorprenent
trencar les normes comporta un rics.
Publica un comentari a l'entrada