Vàrem quedar, no hi érem tots, però si una bona colla.
Per mi almenys, va ser una molt bona experiència. Posar cara i abraçar a gent
que fa anys que coneixes virtualment, fa goig.
Les presses fan que sempre falti temps, el col·loqui de
després amb les copes a la mà, es va fer curt, tinc la sensació de que va
faltar temps per xerrar i conèixer encara més de cada un, persones que se’m varen
escapar, algunes que no vaig veure o reconèixer i d’altres que hagués dedicat
més temps.
La solució és ben fàcil, fer-ne més i alimentar una mica
aquest grup de gent que sobrevivim a les virtualitats més immediates d’altres
xarxes.
Gràcies a tots per ser-hi, em vàreu fer sentir molt bé,
com a còmplice d’una gran família que ens agrada ajuntar lletres i a nosaltres mateixos
en persona.
14 comentaris:
Endavant amb els blogs, amb les trobades, i amb les noves iniciatives... Gràcies per venir.
Seguirem... Sembla que som bastant incombustibles.
amb tanta gent....tens raó massa breu , i encara sort que ens vam poder saludar! per cert o tu ets molt alt o jo sóc molt baixeta! a veure si surt una altra trobada i podem xerrar estona
Subscric tot el que dius Joan.
Una gran sort conèixer personalment la gent que ja coneixes virtualment.
I concretament a tu va ser un plaer saludar-te i, encara que poc, parlar una mica.
Segur que algun dia ho tornarem a fer.
Va ser divertit posar cara a qui no coneixia, entre ells tu que a més en fas dos com jo...La llàstima és que no vam poder fer gaire tertúlia, perquè amb tanta gent( i això és bo) al final no trobaves a qui buscaves, sort que al començament vam tenir ocasió de fer unes quantes abraçades i petonets, aquesta vegada gens virtuals...Jo potser vaig ser de les que vaig marxar més aviat, com que anava amb ma germana, no volia que es sentís desplaçada i com que no sóc de cava...Però va ser una vetllada guapa.
Bona nit, Joan.
Doncs no sabia que se us havia fet curt, jo tenia por que es fes llarg... bé, vols dir l'estona de la copa... s'ha de tenir en compte per al proper llibre!
M'ha agradat això que ens agrada ajuntar lletres i a nosaltres mateixos en persona. Gràcies a tu també.
Vinga amb la nova trobada! Quedem al Zurich suís si convé!
Segur que hi haurà moltes més possibilitats de fer trobades, i tu que vius lluny i no sempre pots ser-hi, segur que ets dels que més expectatives vas crear, i tant, segur que molts i moltes sobretot, hahaha, tenien ganes de conèixer-te. Gustós encaixaria la teva mà, però ja saps que no sóc massa d'aquests xous jo.
Em va agradar tot: venir en bus des de Tàrrega, entrar al Zurich, saludar els que no havia vist mai, fer-la petar, abraçar els que sí, somriure i llegir, escoltar i sentir, parlar i entendre...
Gràcies, Joan, per desvirtualitzar-te des de Girona. El Zurich fou màgic, lletra i paper on trobar-se sempre que hom s'enyori dels que l'han fet possible.
Petons, salero!
Me n'alegro que us emportéssiu tant bones sensacions.
És cert, va ser massa breu!!
Estic realment encantada d'haver vingut i de poder plantar-te uns quants bessets i aferradetes. ;)
Quan les sensacions són tan agradables només cal dir ... per a quant la propera?
Fins aviat, fins sempre Joan!
Aferradetes :)
Aquestes trobades simpàtiques, emotives, interessants i nodridores de coneixença sempre queden curtes. Ja saps, Joan, tens una convocatòria pendent per proposar!
Una abraçada, maco.
Desprens bondat.
Ostres Joan, no vaig estar atenta al dia ni hora, a la propera intentaré venir
Publica un comentari a l'entrada