La jornada laboral havia
arribat a la meitat, el cansament es feina notar a les cames i necessitava
descansar.
Va arribar al restaurant i
quasi veia en la cadira més satisfaccions que en el plat. Es va asseure, la
sensació de descans tan agradable l’hi obrí la gana i tot.
Mentre carregava les bateries
per la segona part de la jornada, inconscientment les cames es movien d’un lloc
a l’altre com buscant el lloc idoni. Sembla que la comoditat es trobava amb les
cames replegades enrere, entre els barrots de la cadira.
Fins aquí tot bé, la sorpresa
meva va ser quan el relaxament de les cames, passada una estona, portà a tenir
sèries dificultats per treure-les d’on còmodament havien trobat la bona posició
de descans. L’edat? No, no crec, però miro
de no tornar-les a posar al mateix lloc.
14 comentaris:
La culpa era de la cadira, segur, que tindria pegament super-glu a les potes i després passa el què passa...
L'edat? No, l'edat ens dóna la saviesa suficient per estar en el lloc que més ens convé.
He, he, vigila com seus, a veure si algun dia hauràs de marxar amb la cadira a coll...Però això sol passar, busquem la comoditat, però de vegades no amidem les conseqüències!
Bon vespre.
S'ha d'anar amb compte, sobretot perquè quedes malament amb l'altra, i probablement això no t'interessava...
M'agradaria saber com coi vas posar les cames d'entortolligades que després no les podies desplegar!
Quines coses et passen!
Pel títol creia que et referies a una altra part del cos.
Les cames rai, sempre acaben sortint pel mateix lloc que han entrat.
hi han cadires molt traïdores...
te'n passa cada una. Segur que no és l'edat, perquè això també li passa a la canalla ;D
L'explicació pot ser senzilla, les cames estaven tan a gust que no volien tornar a la feina, o eres tu mateix el que no volies tornar.
quines coses !!
salutacions !
:-D hi ha cadires que atrapen! o cames amb vida pròpia ?:-)
les cames sempre demostren tenir molta personalitat... segur que es van enamorar de les potes de la cadira i tu al marge de tot...com sou els homes, no us adoneu de res...
Carai, encara t'asseus amb les cames flexionades sota el cul?
uiuiuii això té molt de perill quan passes dels cinquanta, vés amb compte!! ;)
Aferradetes!! :)
Publica un comentari a l'entrada