Després de dos dies d’escoltar
a diferents colors polítics en el seu discurs analític de com els hi ha anat,
veig que malgrat tot, tots estan satisfets amb el resultats. Segons veig hi ha
algun color que els resultats els haurien de fer pujar els colors a ells
mateixos, però no, encara es mostren satisfets.
Ens han apallissat durant
quinze dies, ho continuen fent i així seguiran, però el que no acaben de trobar
és, la formula perquè aquest més del quaranta per cent de gent que no es va
acostar a les urnes ho faci la propera vegada i, que ho facin amb el
convenciment que amb el seu vot poden ajudar a canviar aquelles coses que, el
cent per cent de la gent, troba a faltar de la gent que governa.
Ara començaran els pactes,
aquells de barrejar l’oli amb l’aigua, és igual que no lligui, la qüestió es
governar. No és gens estrany que cada cop la gent cregui menys en la política,
almenys com fins ara l’hem vista.
11 comentaris:
Tens raó , Joan...Quan fan campanya tot prometen la seva lluna, perí a l'hora de la veritat, sobretot si han de pactar, totes les llunes s'assemblen...De vegades és ben difícil que votar el canvi doni resultats positius. Això de què tots guanyen ho trobo surrealista!
Bon vespre, Joan.
Jo també trobo que tens raó i aquests pactes em fa més por que una pedregada... tant que desitjàvem un pacte per la Independència i ara en faran per jo què sé què. Cada cop creiem menys en els polítics, ni els de sempre ni els nous.
Entenc que es pacta amb els que hi ha fonaments en comú... a Barcelona les esquerres poden pactar i espero que ho facin!
El "joc" de la política!
Sí que és un problema l'abstenció. No sabria explicar per què és, suposo que per una barreja de factors. Per decepció, perquè molta gent creu que el vot no farà canviar les coses. O fins i tot perquè hi ha gent que té un interès zero en la política, i quan dic zero vull dir que els la sua completament, cosa que no hauria de ser així. Aquests sí que són la majoria silenciosa, a efectes pràctics és com si no existissin.
Ah, i que tothom guanya les eeccions ja és ben sabut. Però aquest cop, per força, alguns han hagut de baixar el cap, del ridícul espantós que han fet, i sobretot, perquè molts han baixat merescudament.
Sóc dels que creu en la política. I per això sóc dels que més s'indigna quan presenciem polítics corruptes.
O polítics que miren cap a una altra banda quan els corruptes són els banquers, evasors de capital, etc.
Crec que si hi hagués menys abstenció, el control sobre els corruptes seria superior al que hi ha ara.
Doncs aquesta vegada no estic d'acord. Jo crec que hi ha partits polítics que fan molt perquè vote com menys gent millor: la gimcana dels expatriats que, en el millor dels casos, acabem votant "a mitges". Ja els va bé, l'abstenció, a molts!
Aquesta vegada els pactes fan pànic...
La primera vegada que vaig votar va ser emocionant, perquè creia que el meu vot serviria per alguna cosa. A força de vots i de desenganys cada cop crec menys en els polítics i em fa més fàstic la política. Es promet el que no és pot complir i la gent s'ho creu, no complexen, roben...i no passa res. Ningú va a la presó, ningú dimiteix. Judicis interminables i els diners no se sap a on. Ja ni ens indignem, ja ho trobem normal. I això és molt greu.
Segueixo votant, decebuda i empipada, però comprenc que hi hagi gent que prefereixi anar a la platja, que fan mal fet, ja ho sé...però és que costa complir amb el deure de votar si no serveix per canviar les coses. I si canvien solen ser per empitjorar.
Ara m'hi enrrollat, però ja fa masses dies que sento parlar del mateix i no estic gens satisfeta amb els resultats de l'ultima votació: gent poc preparada, pactes antinatura...en fi, veurem el que passa...
Després de l'eufòria del nou panorama, m'he enfonsat amb només pensar en els possibles pactes. Crec que gairebé tots estem farts de la política que ens han servit i crec, també, que gairebé tots dubtem amb el que ens donaran ara.
El fet de seguir "confiant" que ho faran bé en lloc d'estar segurs que així serà, ja demostra que desconfiem de tots ells.
Nanit ... aferradetes!
dec tenir un dia optimista segueixo confiant en les persones....pactar en sí mateix no és pas bo ni dolent tot depèn amb qui i amb que i sobretot el per a què
Publica un comentari a l'entrada