dijous, 21 de maig de 2015

Vigilar on la posem

La jornada laboral havia arribat a la meitat, el cansament es feina notar a les cames i necessitava descansar.
Va arribar al restaurant i quasi veia en la cadira més satisfaccions que en el plat. Es va asseure, la sensació de descans tan agradable l’hi obrí la gana i tot.
Mentre carregava les bateries per la segona part de la jornada, inconscientment les cames es movien d’un lloc a l’altre com buscant el lloc idoni. Sembla que la comoditat es trobava amb les cames replegades enrere, entre els barrots de la cadira. 
Fins aquí tot bé, la sorpresa meva va ser quan el relaxament de les cames, passada una estona, portà a tenir sèries dificultats per treure-les d’on còmodament havien trobat la bona posició de descans. L’edat? No, no crec, però miro de no tornar-les a posar al mateix lloc.

14 comentaris:

Ada ha dit...

La culpa era de la cadira, segur, que tindria pegament super-glu a les potes i després passa el què passa...

Consol ha dit...

L'edat? No, l'edat ens dóna la saviesa suficient per estar en el lloc que més ens convé.

M. Roser ha dit...

He, he, vigila com seus, a veure si algun dia hauràs de marxar amb la cadira a coll...Però això sol passar, busquem la comoditat, però de vegades no amidem les conseqüències!
Bon vespre.

XeXu ha dit...

S'ha d'anar amb compte, sobretot perquè quedes malament amb l'altra, i probablement això no t'interessava...

Glo.Bos.blog ha dit...

M'agradaria saber com coi vas posar les cames d'entortolligades que després no les podies desplegar!
Quines coses et passen!

xavier pujol ha dit...

Pel títol creia que et referies a una altra part del cos.
Les cames rai, sempre acaben sortint pel mateix lloc que han entrat.

Bruixeta ha dit...

hi han cadires molt traïdores...

jomateixa ha dit...

te'n passa cada una. Segur que no és l'edat, perquè això també li passa a la canalla ;D

Alfonso Robles Motos ha dit...

L'explicació pot ser senzilla, les cames estaven tan a gust que no volien tornar a la feina, o eres tu mateix el que no volies tornar.

sargantana ha dit...

quines coses !!

salutacions !

Audrey ha dit...

:-D hi ha cadires que atrapen! o cames amb vida pròpia ?:-)

kira permanyer ha dit...

les cames sempre demostren tenir molta personalitat... segur que es van enamorar de les potes de la cadira i tu al marge de tot...com sou els homes, no us adoneu de res...

Loreto Giralt Turón ha dit...

Carai, encara t'asseus amb les cames flexionades sota el cul?

sa lluna ha dit...

uiuiuii això té molt de perill quan passes dels cinquanta, vés amb compte!! ;)

Aferradetes!! :)