diumenge, 1 de març del 2015

Responsable de felicitat

La seva empresa li encomanava com a màxima prioritat que fos la responsable del benestar dels treballadors. D’ella s’esperava que amb la felicitat dels treballadors la producció anés millor, no es buscava més, sinó el què realment es volia millorar era la qualitat.
Amb tots contents la cosa anava molt bé, fora rivalitats, més treball en comú i més fiabilitat. La cosa no podia anar a millor fins que un va proposar-li d’anar a sopar aquell mateix vespre. Ella que tenia ganes de ser feliç i donar felicitat, acceptà de molt bona gana. La nit fou rodona, es varen donar molta felicitat........ varies vegades.
L’endemà la seva cara d’alegria els delatava tant, que va caure en picat la felicitat de la resta d’operaris. Sense adonar-se’n, en els últims mesos havia aixecat moltes passions i només un tenia premi. Per un moment, se li  passà pel cap de repartir felicitat a tots, però va veure que la solució seria només temporal. 
Irrevocablement presentà la seva dimissió, recordant el que tantes vegades havia escoltat del seu avi....on tinguis la feina, no hi posis l’eina. 

19 comentaris:

Sergi ha dit...

A més, posar-hi l'eina només com a mecanisme per fer bé la feina no sé si la posa en massa bon lloc. Això sí, tota la plantilla ben contenta.

Joana ha dit...

I l'avi tenia molta raó!
Ho se bé...

jomateixa ha dit...

Costa molt fer content a tothom ;D

xavier pujol ha dit...

On tinguis la cassola
no hi posis la...

fanal blau ha dit...

Acostuma a ser ben complicadet...això dels embolics en l'entorn laboral...;)

Pakiba ha dit...

A la feina sempre hi ha algún que altra rotllo i no més serveig per complicar la vida.
El rotllo fora de casa,jajaja

sa lluna ha dit...

La teoria era bona, a la pràctica no ho va ser tant...es veu que hi ha gent que no s'acontenta amb res. ;)

Sigui feliç, Senyor Gasull!!☺

M. Roser ha dit...

Suposo que li servirà de lliçó, ja diuen que no s'ha de barrejar la feina amb el plaer...
Bon vespre, Joan.

Carme Rosanas ha dit...

Els avis, no sé pas com s'ho fan, però sempre acaben tenint raó.

Pep ha dit...

La feina es la feina ...
Pero som humans I l'amor es presenta a qualsevol lloc..
l'amor es l'amor ...

Ada ha dit...

Quina feina més complicada!

ignasi ha dit...

Potser va fer una entrega de felicitat molt portada al límit...

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

ja aprendrem a fer cas als avis ja...Pous de saviesa ;)

Alfonso Robles Motos ha dit...

És que no és bo portar-se el treball a casa

August G. i Orri ha dit...

El que m'intriga és què feia abans de fer servir "l'eina" per a fer-los feliços. Tot anava bé fins que va decidir fer més feliç a un que a la resta…
Si sabéssim què feia abans es podria exportar a les empreses. Està clar que tothom treballa millor si treballa feliç, no?

Glo.Bos.blog ha dit...

Això de la feina i l'eina ho he sentit a dir de sempre, clar que la versió castellana és una mica més grollera. Allò de la olla...
Però en català, castellà o qualsevol idioma és una gran veritat.

Relatus ha dit...

Pensava que parlaries de religió a l'escola... Però m'agrada que no ho hagis fet!!

Gemma Sara ha dit...

Ostres, quina llàstima haver de deixar aquesta feina que dóna tanta felicitat, no es pot trobar una manera de readmetre-la... amb mesura?

Laia ha dit...

Hahaha, m'agrada molt aquesta frase feta, no l'havia sentit mai!

Ja ho diuen, que val més no barrejar les coses. I si els havia de fer feliços a tots... Quin cansament!