dilluns, 16 de març de 2015

Teixidores de manetes hàbils


Tothom deia: massa petita per estar en un teler, però la Maria no fallava mai, cada dia estava a peu del canó tot i sentir, aquella mirada des de la foscor, d’aquell home que no parava d’observar-la.
En Lluis no l’hi treia la vista de sobre, admirava aquells dits tant hàbils i lleugers com teixien sense treva. Ella creixia i amb el temps també creixia el desig d’ell, que cada dia la mirava amb ulls més lascius amb la il·lusió de que essent el seu cap, arribaria a gaudir  dels seus encants aviat.
La Maria l’hi va parar els peus varies vegades, però cada vegada la situació es feia més angoixant, cosa que la feia ser encara més productiva.
En arribar als vint anys, en Lluis la va obligar a decidir: Accedeixes a les meves propostes o ja et pots començar a buscar la vida, i en aquest poble ja em cuidaré jo de què no trobis res més, tu decideixes. 
No s’ho pensà dues vegades, l’engegà i de passada explicà a la resta de companyes el que passava, perquè estesin alerta.  Sense por, marxà del poble a obrir una botiga de teixit a la ciutat, aquells dits tant hàbils havien estat capaços també de fer desaparèixer un rull de teixit cada mes, en els últims set anys, suficient per començar una nova vida, on ella decidia per qui es deixava tocar i quan.

Aportació a Relats Conjunts de Març. Què, poseu fil a l'agulla?

15 comentaris:

XeXu ha dit...

Molt ben fet! Això sí que és una dona valenta, i que els té ben posats. I de tonta no en té ni un pèl, eh? Espero que faci fortuna.

Carme Rosanas ha dit...

Que prvisora... Havia anat fent guardiola de teixits!!,

S'ho tenia ben merescut, aquest porc...

Consol ha dit...

Quan he mirat el quadre m'he topat amb la mirada furtiva de l'obrer. M'ha agradat veure que en feies referència. És una narració que acaba de la manera que t'agradaria que acabessin aquestes històries.

Joana ha dit...

Noi.... m'encanta!
Molt ben descrit.

Lluna ha dit...

Noieta espavilada!! Que vagi fent aquest encarregat a veure si es trobarà sense treballadores...
Molt ben "tramat"!!

xavier pujol ha dit...

Una història exemplar.
I una bona botifarra per a l'agressor.

Bruixeta ha dit...

si senyora! és el millor que va poder fer

montse ha dit...

Qui no arrisca no pispa. Molt espavilada aquest noia.

M. Roser ha dit...

Sobre d'haver de treballar quan no tocava, algunes tenien d'aguantar l'assetjament dels encarregats, però sabien plantar cara així ho demostra la Maria, que a més , si n'era d'espavilada procurant assegurar-se el futur...
D'alguna manera s'havia de rescabalar!
Bon vespre, Joan.

Ada ha dit...

Aiii quin fàstig que em fa aquest home... no puc amb aquest tema... Per sort ella sap dir que no, però amb xiquets s'ha d'anar amb molta cura, els hem de protegir en aquest aspecte... Una possible interpretació...

Elfreelang ha dit...

un visca per la noia que va saber para-li els peus i tenia bones mans!

Glo.Bos.blog ha dit...

Waw, quin final! Quan ja ens pensàvem que claudicaria resulta que la noia a demés de les mans habils -i lleugeres- tenia les idees clares i els ovaris molt ben posats.

jomateixa ha dit...

Aquestes són la classe de pelis que m'agrada mirar.

Rafel ha dit...

La Maria des de ben joveneta va saber posar fil a l'agulla.

ignasi ha dit...

Un final digne de "Cadena perpètua", te'n recordes? El Tim Robins li anava fotent els diners a l'alcaide mentre li feia la comptabilitat... com el Bárcenas, vaja. Però què vols que et digui, la noia de la teva història em cau molt més simpàtica!