dijous, 19 de març del 2015

Basat en fets reals

Tenir certa edat no vol dir que no estem a temps per aprendre a desenvolupar noves activitats compatibles amb la nostre vida diària. La capacitat per adquirir noves habilitats no té edat i està més que demostrat. 
He pogut observar molt atentament com una senyora amb una joventut acumulada de més de cinquanta anys, ha estat capaç a ganivet i forquilla de menjar educadament un plat de lluç amb verduretes sense deixar res al plat, ni fer brutícia fora de lloc, mentre mantenia conversa amb la seva filla tota l’estona. Raonant i discutint, diferents temes sense massa importància, amb un admirable domini d’aguantar el telèfon sobre l’espatlla amb l’ajuda pertinent de la inclinació justa del cap. Aprofitant amb molta cura les estones d’escoltar, per no haver de parlar amb la boca plena. 

20 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Haurem de començar a practicar.

Carme Rosanas ha dit...

Segur que ella ja havia practicat molt.

Allau ha dit...

Admirable tot plegat, ¿no t'ho estàs imaginant?

Joana ha dit...

Joventut acumulada... ara ja se què tinc! :)

Sergi ha dit...

Caram, això és el que anomenaríem 'extraordinary hability'. Jo m'hagués acabat menjant el mòbil i clavant-me la forquilla a l'orella...

Anna ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anna ha dit...

A mi em cau el mòbil al plat, segur.

Eva ha dit...

Tant de temps perfeccionant la tècnica, i ara va i inventen el mans lliures (o "orelles lliures")!

sa lluna ha dit...

Per a mi seria totalment impossible, tot i tenir aquesta joventut acumulada. ;)

Per cert, noi ... estic totalment empipada amb tu ... vols dir que no es pot solucionar d'alguna manera?? ... pensa, pensa-t'ho!

Aferradetes (no sé jo) ;)

jpmerch ha dit...

Això és no res! Hauríem de veure-la menjant calçots.

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

quasi que li dic a ma filla que la truco més tard que tinc gana!

Glo.Bos.blog ha dit...

Això s'aconsegueix amb una mica de tècnica i molta pràctica!

M. Roser ha dit...

No sé pas si em de tirar les campanes al vol...Em sembla que això es pot fer independentment de la joventut que tinguis acumulada, et diré més, segurament algú més jove, pot ser molt més maldestre...És qüestió d'habilitat!
Si ho comparem ambla senyora que va celebrar els cent anys tirant-se amb paracaigudes i va arribar a baix com una rosa...
Bon vespre.

Alfonso Robles Motos ha dit...

Em quedo amb les ganes de saber si a més amb els peus feia alguna altra activitat. Que angoixa!

Ferran Porta ha dit...

Se m'acaba de posar malament l'esmorzar, només d'imaginar-me l'escena. Quin poc profit, redéus!

Teresa Duch ha dit...

Em sorprén la teva sorpresa, Joan. Les dones en fem quatre, i més, de coses a la vegada. Diguem que ho anem aprenent amb els anys des que neixem i fem l'examen quan marxem de casa. La prova de foc arriba amb els fills. Segur que no t'estic dient res de nou, però amb l'impuls que portem, els anys no ho aturen. Bé, arriba un moment que sí.

Pep ha dit...

es ben be que hi ha gent molt més espavilada que jo.
pensa que si em truquen (mans lliures) quan vaig amb cotxe..
em perdo segur.

Consol ha dit...

Això de la "joventut acumulada de més de cinquanta anys", ben bé, no ho he entès. La resta, sí. No obstant, penso que hi ha habilitats que... calen?

Ada ha dit...

Les ganes de xarrar et fan treure forces de qualsevol lloc... Però jo crec que ella ja tenia experiència d'abans de poder tallar educadament el peix amb ganivet i forqueta sense fer brutícia que dius tu... Això és molt difícil!... i ara ja ningú t'ensenya, o aprens sola o no menges peix. Jo no menge peix. Una coseta... aquesta senyora era Claudia Shiffer? Com sabies que estava parlant amb la seva filla??

Relatus ha dit...

La imatge no té pèrdua! Els bars són una font d'inspiració única