Preservar l’enteresa de la
seva princesa era la màxima prioritat del rei. Per entregar-la al cavaller més
adient i o poderós, calia que ningú encetés el seu tresor més valuós.
Va decidir a les hores de fer
construir una torre inabastable per tots aquells que es sentien atrets per la
seva bellesa, amb aquestes alçades no hi havia possibilitat d’agosarats escaladors
ni que fossin ajudats per llargues trenes de princesa.
Un cop acabada l’obra, entrà a
la desconsolada poncella dins aquella presó d’or, amb totes les comoditats
possibles. Per més seguretat disposà al seu millor vigilant a peu de porta les
vint-i-quatre hores del dia. Tot estava sota control.
Però incomprensiblement, al
cap de quatre dies havia desaparegut. Els rumors diuen que el fornit guardià l’hi
va obrir la porta, però ningú sap quina va ser l’arma de convicció emprada per
la princesa.
El guardià després d’hores d’intens
interrogatori, segueix tossudament dient i amb total seguretat, que va veure
com un drac se l’emportava per la finestra. El rei al final el deixà lliure, amb
la condició de que trobés la seva princesa. La lleialtat del guardià, fou immediata
i sortí corrent a buscar-la, altra cosa és, que no ha tornat cap dels dos. La
gent, comencen a posar en dubte la teoria del drac.
La meva proposta a Relats Conjunts del mes de Febrer.
25 comentaris:
Noves estructures per les passions de tota la vida.
Com poden posar en dubte la teoria del drac? Tractant-se d'una princesa, és la més plausible.
Fan bé. Que no tornin, no. Milor que no tornin...
Però que coi s'ha cregut aquest rei?
Amb tanta lleialtat, com es pot dubtar de l'existència dels dracs segrestadors de princeses?
d.
Ha estat lleial... a la princesa! :)
Les presons d'or no són menys presons. Jo, com la Carme, millor que no tornin i, si pot ser, que continuïn buscant el drac ben junts i per molts anys. :-))
Ja passa això que els son uns empanats. Mira que creure's aquest conte del drac. El guàrdia i la princesa deuen viure feliços i rient-se d'aquest rei tant cregut. Ja li està bé.
Ups, m'he deixat "reis". Volia dir...
Ja passa això que els "reis" són uns empanats ;D
Si tornen que sigui per proclamar la República i acabar amb l'arbitrarietat del monarca.
No poden dubtar del drac tant alegrament! Segur que ha estat el drac
I de quin país diu que era, aquest rei tan espavilat?
Bé pel guardià! Hi ha coses que passen per davant del zel professional.
Hi ha antecedents històrics de dracs que se'n porten princeses i de cavallers que s'enamoren. Era el drac.
I visca la república!
Calmar la ràbia del rei amb un drac, és la millor manera d'assolir la credibilitat de la puresa de la princesa!!! El drac, el drac... Il·lús el pobre rei!!!
Au, a gaudir de la vida parelleta!!!
Ha,ha,ha. Genial!
M'has fet riure de gust.
La culpa és tota del rei. Com no se li va acudir de posar per guardià a un eunuc! Si això és elemental, home!
I van ser feliços i van menjar perdissos, ai! volia dir anissos...
Petonets, Joan.
encara ric ara,....ets un geni!
Aquest conte de fades sí que acaba bé!! genial, Joan!
El guardià li va sortir drac ... o era granota?? ;)
Una final feliç, que bé!!!!!
Aferradetes, príncep! ‾‿⁀
La versió clàssica de l'actual "baixo a buscar tabac"... bona història!
I busquen independència per ser feliços.
Quan els pares volen retenir els fills acostumen a perdre'ls del tot...
Bé, com a mínim ara ja sabem qui treia foc pels queixals.
PD: Paraula de verificació Dragon
Quin conte mes bonic! Doncs si que deu de donar por estar tancada a una torre tan alta sense poder sortir d'allà... La millar teoria és la del drac, sens dubte! Però potser el guardià l'ha ajudat, també estaria bé! A la fi, no es pot ocultar res... A hores d'ara, la virtut de la princesa a saber per on està... i s'ho estarà passant pipa!
- una coseta, em sambla que has posat "poncella" i volies dir "doncella" a una frase, pot ser?
Saludets!
Publica un comentari a l'entrada