diumenge, 25 de gener del 2015

A primer cop d'ull

La taula presentava dues parelles engrescades en una conversa amena, mentre degustaven els menjars que els hi anaven portant i sense cap símptoma d’altercats varis.
Però un d’ells tenia radiografiada tota la història i ara que per sota la taula feia peuets amb la dona del seu company, s’adonà de lo extravagant de tot plegat. Sabia que la seva dona, el últims mesos, s’allitava freqüentment  amb un altre persona i que la cosa no acabaria bé. D’altra banda el seu company de taula feia temps que havia ensopegat amb la mateixa pedra, o sigui la seva ex dona. De les dues parelles, ningú estava amb qui ho semblava. La cosa més ferma eren els peus juganers que cada cop anaven més amunt. 
El sopar perfecte, sense cap discussió ni a l’hora de pagar, es veu que de portes en fora, tothom era prou feliç.

12 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Apa, embolica que fa fort!!!

Ara si tothom està content, jo no tinc res a dir-hi...

Sergi ha dit...

Caram tu, això sembla una tragèdia grega, a la que salti una espurna, es crema tot!

xavier pujol ha dit...

Ja la vaig comentar en un altre post.
Una estrofa d'una cançó de Jordi Fernando:
"El peu és com la mà
serveix per treballar"
I aquestes parelles els utilitzaven prou bé.

Joana ha dit...

Ara ja no se qui juga amb qui...
Quines ganes d'embolic!

jomateixa ha dit...

Mira que és curt, i encara ho he tingut que rellegir, que m'havia perdut amb tants embolica!!!

Elfreelang ha dit...

mentre amb els peus entretinguessin ...quin embolic

Relatus ha dit...

Tots embolicats i per això ningú delatarà a ningú. Semblen polítics!

M. Roser ha dit...

Les aparences sovint enganyen...I ells s'ho passaven bé!

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

Portes en fora tot sembla el que no és, o poder si que és?

Pakiba ha dit...

Mentres no més sigui per sota la taula ,tots contens.

Gemma Sara ha dit...

Mentre es mantingui l'equilibri, rai...

Glo.Bos.blog ha dit...

Ai, Gassull, la gent "civilitzada" guarda les aparences. I tots contents!