dijous, 8 de gener de 2015

De baixada

Podria dir que en tota la meva vida he caminat pujada amunt cap a la llibertat, però des de fa un temps és com si ja estes baixant. Hem deixat el cim i sembla que ens encaminem cap el sot més fosc del que ja presumíem haver-ne sortit.
Queda poc, que sigui verge de regulació, sigui escrit sobre paper de llei o amb sang d’innocents que hi deixen la vida. Els han arrencat la vida quan treballaven per arrancar somriures.
On és aquella llibertat promesa? Ha estat només un miratge, en un espai temps molt curt, massa poc temps al cim, si és que hi hem arribat alguna vegada.
Totes les religions del món han matat per poder, totes tenen les mans brutes, cap fa tot el possible per ajudar a qui més ho necessita, cap practica el que realment predica.......Realment necessitem ser d’alguna? 
Si que és veritat que podem fer moltes coses, però no sabem fins quan. Estem de baixada i tots podem ser Charlie Hebdo en algun moment.

11 comentaris:

XeXu ha dit...

Cal ser d'una religió? No pas. Però ser-ho tampoc no porta necessàriament a fer coses en nom d'un déu. Vull creure que la majoria de persones religioses són pacífiques i estan en contra d'aquests actes. Però potser sóc massa ingenu. El que sí que tinc clar és que no som lliures en absolut. Ens han fet creure que teníem unes llibertats, però ens les arrabassen quan volen. Vivim un miratge per mantenir-los tranquils i calladets. Sovint es parla que vivim en una mena de '1984', però cada cop tinc més clar que el que vivim és 'Matrix'.

Joana ha dit...

Creu que encara estic impresionada...
Radicals, extremistes i sobre tot, intolerants, campen tan amples...
Tots i totes ens hi podem trobar.

xavier pujol ha dit...

Penso com tu Joan, moltes persones han matat en nom d'alguna religió que no practiquen. També estic d'acord amb en Xexu: des de l'ateïsme també es pot ser un assassí.
Detesto els assassins que han massacrat els humoristes, i també els intolerants que voldran treure partit d'aquesta sang, cap a les files de partits xenòfobs i feixistes.

Bruixeta ha dit...

:( no ho entendre mai, no vull entendreu...

Pakiba ha dit...

Mai he entés que en nóm de Deu es pugui matar sigui de la religió que sigui,pero el home es tan cruel que sempre ho ha fet.

M. Roser ha dit...

Un episodi molt trist, però mentre hi hagi extremismes i gent disposada a morir matant, serà difícil que aquest món tan malmès canviÏ...
Bon vespre, Joan.

Glo.Bos.blog ha dit...

L'intolerància torna els homes brutals, salvatges. Matar en nom de Deu és fanatisme.

Gemma Sara ha dit...

No sé si anem cap amunt o cap avall, preferiria que la humanitat deixés les religions enrera, però ara del que es tracta és del fanatisme religiós i de la llibertat d'expressió, un fanatisme que no suportaria "La vida de Brian" amb Mahoma (en parlava avui el diari Ara), riure del poder, de déu... és perillós... :((

kira permanyer ha dit...

el fanatisme sempre ha trobat un bon aliat a les religions...siguin del color que siguin. I és ben cert que cap llibre sagrat parla de matar al que no el segueixi. La gran part de la humanitat que encara creiem en els altres no ho podem permetre. Je suis Charlie Hebdo

Loreto Giralt Turón ha dit...

No maten en nom de ningú ni de res. Són assassins i prou.

Ada ha dit...

Moltes vegades em plantege si és en nom d'uuna religió el per què es mata, o simplement la religió és l'excusa per matar... Molt fort. No ho entenc.