diumenge, 26 d’octubre del 2014

Quedem al Zurich Pressumptament



Havia de ser una trobada de bloggers, però més que tot el que volia era posar cara a la gent. Amics amigues de feia anys amb els quals havíem compartit penes i glòries per fi ens podríem abraçar, estrènyer les mans i parlar sense un teclat.
A mi ja m’anava bé, el cafè era al costat de casa i era un client habitual, podíem dir que jugava a casa.
Alguna cosa no anava però, passaven ja quasi dues hores de l’hora convinguda i ningú s’havia presentat, era molt estrany. Consultava cada cinc minuts els mòbil a l’espera de correus electrònics, però no hi havia senyal. M’entretenia llegint blocs però tampoc hi havia moviment, semblava que aquest món s’hagués aturat de cop. Vaig decidir enviar un correu a tots per tal d’esbrinar que passava i que jo començava a passar doncs era evident que la trobada havia fet fallida.
Com quasi esperava, ningú no va contestar, cinc, deu, quinze minuts i res. Llavors em vaig dirigir cap a la barra a pagar el meu cafè per marxar cap a casa, demà potser algú m’explicaria el què.
-Em cobres, el cafè reina?
-Ja marxes? Jo de tu no ho faria, la veritable trobada que esperes comença ara quan jo aixequi les cadires del local i baixi la persiana.
-Com? Què en saps tu de la trobada?
-Sóc la del bloc secrets amagats, ens coneixem de fa molt de temps, ens hem fet confidències i sabem molt l’un de l’altre. O sigui que vaig ser jo qui va organitzar la trobada, donant ordres a la resta de que ningú es presentés.
-I ara que fem?
-Doncs que jo tanco el bar i si estàs interessat en la trobada, sàpigues que continua  a casa meva.
-T’ajudo a aixecar cadires?
-Ja tardes. 
Va ser una nit trobada memorable, que repetirem sovint, com em varen ensarronar entre tots mare meva, però volia saber que es movia avui per la catosfera. Quan engego l’ordinador veig amb sorpresa que tothom de la suposada trobada ha penjat un apunt titulat: Has triomfat al Zurich

Aquesta és la meva aportació a la prposta quedem al Zurich bases aquí


19 comentaris:

Joana ha dit...

M'encanta!
Pobre de tu que facis una trobada i no m'ho diguis :)

Lluna ha dit...

Mira-la ella que espavilada!!! Trobada de bloggers diuent... Hehe

xavier pujol ha dit...

Segurament que hi vaig anar, la tarda de festa d'aquesta cambrera, perquè no la vaig veure. O és que era a casa teva?
Engrescador!

Sergi ha dit...

Una història ben pensada i gamberra com tu saps. Un bon cop d'efecte aquest de la cambrera. Però em permetries una petita crítica? Si es tracta d'un client habitual la cambrera ja el coneix i el té vist, potser no feia falta muntar tota aquesta parafernàlia de trobada falsa per tenir-lo a l'abast. Tota la història m'agrada però jo posaria que era el primer cop que trepitjava el Zurich. Ep, però és una opinió personal, eh!

rits ha dit...

Preciós. D'aquells que et deixen un somriure als llavis!!

Gemma Sara ha dit...

Em sembla que és el primer conte que tenim amb blogaires protagonistes, bieeeen! Una trobada secreta, it sounds good ;) Gràcies per participar, Joan, t'enllaço!

Gemma Sara ha dit...

Em sembla que és el primer conte que tenim amb blogaires protagonistes, bieeeen! Una trobada secreta, it sounds good ;) Gràcies per participar, Joan, t'enllaço!

Gemma Sara ha dit...

Això que dius del protagonista, XeXu, no sé, d'una banda li diu "reina" o sigui que hi ha familiaritat, i potser ella vol muntar tot aquest joc precisament perquè el coneix i sap que té un blog, o sigui que potser sí que té sentit que sigui client habitual, no?

Carme Rosanas ha dit...

He, he, he, molt bo, Joan... Ella el coneix a ell, sap que es blocaire i ell la coneix, però no sap que és la blocaire confident... Jo ho veig així. Ella, la trapella juga amb avantatge.

Helena Bonals ha dit...

Molt ben construït, com ja t'han dit.

M. Roser ha dit...

Veig que a més de totes les gràcies que pogués tenir, la blocaire de "Secrets amagats" també tenia molta imaginació...I li va sortir bé la jugada i a ell també és clar...
Bon vespre, Joan.

Rafel ha dit...

Un lloc molt públic per amagar tants secrets.

jpmerch ha dit...

Con ho fas per a que les coses al final s'arreglen als teus relats?

Sílvia ha dit...

He llegit primer el del Jp i he pensat que els bloguer que no venien ja se'ls havia carregat l'assassí de l'ebay. Molt fresc i original!

jomateixa ha dit...

No se com t'ho fas però sempre tens trobades "interessants" ;D

Relatus ha dit...

A mi m'ha passat com la Sílvia! No totes les trobades d'internautes acaben malament!!

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

aquesta si es una trobada que val la pena :)

artur ha dit...

I tant que ha triunfat !!
Fresc i original , felicitats Joan!!

Glo.Bos.blog ha dit...

Vas deixar molt alt el llistó blogaire. No podia ser d'altre manera, tenies que triomfar!
;)