dilluns, 20 d’octubre de 2014

Ai Joana....


Feia dies que sentia aquelles veus, era cridada a ser-hi però ella és resistia, sabia que no podia anar-hi així, no parava de repetir-se que les coses s’han de fer bé. El poble clamava de feia temps, cada cop més gent era partidària del canvi, encara que els barressin el pas a cada moment.
Avui des de l’hort, sent la cridòria de la gent a la plaça, tothom hi és, menys ella que no s’hi vol presentar així, la coneixerien i seria injustament assenyalada amb el dit. Ella volia ser igual que tots, però aquella incompetència la condemnava a quedar-se a casa. 
Llavors hi va caure, la samarreta groga que havia comprat l’hi havia de ser entregada per correus, un coi d’empresa espanyola. Si ho arriba a saber, ella mateixa l’hagués anat a buscar a cavall del burro que hauria anat més ràpid i ara estaria en plena plaça Catalunya cantant l’himne dels segadors.

Aportació del mes a Relats Conjunts

16 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

:) no s'hi havia pas de pensar tant... Sense samarreta groga hagués estat molt ben vinguda i hagués pogut cantar els Segadors ben alt!!!

Sílvia ha dit...

Molt ben traslladat el personatge al nostre moment, tan de bo no pari de sentir les veus i d'aclamar-s'hi amb samarreta o sense!

XeXu ha dit...

Una empresa espanyola? Potser que vagi a recollir la cadira i la posi dempeus. Que segui, que encara en té per estona. Però que vagi afinant la veu per cantar també.

Joana ha dit...

Pensava que em cridaves... :)

jomateixa ha dit...

molt original :)

xavier pujol ha dit...

"Per ser-hi ben prest, si arriba una gesta"
(J.S.Papasseit- Lluís Llach)

Pakiba ha dit...

Per ser-hi no feia falta samarreta

McAbeu ha dit...

Coincideixo amb els altres comentaristes, la samarreta és el de menys en un cas així. :-)

Molt ben lligat i, malgrat ser tan actual, no m'esperava que el final aniria per aquí. :-))

M. Roser ha dit...

Des de l'hort també pot cantar els segadors, potser les verdures creixeran més de pressa...
:)

Bruixeta ha dit...

pot dur qualsevol altre cosa de color groc, no cal que sigui la semarreta...

Rafel ha dit...

Podia haver anat amb una de vermella o tal vegada sense (Ep, això no toca!)

Audrey ha dit...

:-D També podia triar una de vermella o qualsevol altre i anar a la plaça, santa innocència confiar en segons qui !:-S

Glo.Bos.blog ha dit...

Quina noia tan beneita! A qui se li acut refiar-se d'aquesta gent.
Un relat divertit!

Loreto Giralt Turón ha dit...

Massa cagadubtes. Que no sap que Barcelona està ple de botigues que venen samarretes grogues, encara que siguin falses? :) Ara que el dia 9 no se'n descuidi d'anar a votar!

Elfreelang ha dit...

original i actual el teu relat , això que no s'oblidi de votar o participar o el que vulgui

montse ha dit...

M'agrada el detall del ruc.