dijous, 9 d’octubre de 2014

Menja tant com vulguis per quatre euros

Sota aquesta frase, hom va decidir d’anar a provar un d’aquests bufets lliures que corren per algunes comarques de Catalunya. Més potser per tafaneria que per gana, la cosa està fotuda però encara no en passem.
El sistema funciona tot a base de monedes, així ho demostra una màquina que engruna bitllets per tornar-te ferro tal com si d’una màquina escurabutxaques és tractés. Introduint monedes et dóna pas a l’interior. Un cop dins, menjars preparats a dojo del tipus fred i calent, al costat neveres plenes de carn a punt per coure’t tu mateix, tot això entra en els quatre euros. Si tens set més monedes i veus, cal dir que una cervesa està a cinquanta cèntims. Que vols fer postres, posa monedes que a partir de vint cèntims pots menjar-te un iogurt..... Tria i remena. 
Total que acabes passant més estona preparant el dinar i fent cua a les planxes per coure’t la carn, que gaudint d’un àpat tranquil. Apart de que no suporto veure com molta gent llença el menjar d’aquella manera, servint plats de macarrons als seus nens de cinc anys, tipus Everest, acompanyats de croquetes, ous ferrats, embotits variats i que acaben no menjant quasi res. Alguns adults es veu que tampoc saben la capacitat de la seva panxa i quan estan tips, llençat i tant amples. Tot això amanit amb un xivarri nivell alt, fa que la meves ganes tornar-hi no siguin masses. I mira que el meu plat va quedar net.....tot i que de petit no en tenia res. Si voleu opinar amb proves concloents: Bufets lliures del Bon Àrea, en el meu cas a Guissona. 

17 comentaris:

Lluna ha dit...

Jo tampoc entenc això de que com que "ho has pagat, ho pots llençar" Visc a la vora i em sembla que hi he anat un o dos cops. Sóc menjadoreta, però si cal faig viatges, no m'omplo el plat de tot i au...!!

Sílvia ha dit...

A Vic hi havia un restaurant casolà amb un bufet lliure que si no t'acabaves el que et posaves al plat la dona et renyava de valent i et cobrava un suplement i tot.

Dreamy ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
jomateixa ha dit...

(he suprimit el comentari anterior perquè l'havia fet amb el conte de la meva filla, no m'havia adonat que s'ho havia deixat connectat... uix)
Està molt bé si se'n fa un bon us. Es veritat que molta gent quan va a llocs així intenta endrapar més del que pot i acaba llançant menjar.
Estaria bé que hi hagués represalies, com diu la Sílvia ;D

XeXu ha dit...

Hi vaig anar només un cop i no en tinc especialment massa bon record, només del preu, suposo. En fas una bona descripció. No descarto tornar-hi, però amb la meitat de gent i amb més control del que es menja i es tira estaria millor.

Joana ha dit...

No he anat, però m'ho han explicat, com tu.
Això de tirar, perquè abans ja saben què menjen els fills/es, és mal educar.

Carme Rosanas ha dit...

No hi he estat mai... Però em sembla que hi ha molt maleducat pel món. No entenc gaire això de menjar méspels ulls que per la boca i això que jo menjo, eh? Com diu la lluna, jo també sóc menjadoreta. He, he, he... Però amb una mica de seny.

Bruixeta ha dit...

els bufets lliures i jo estem bastant discutits. El fet de que la gent s'ompli el plat "per que tot és allà per menjar" però després la meitat es quedi al plat en treu força de polleguera

xavier pujol ha dit...

Vaig estar exactament al que dius de Guissona, fa temps, diria que encara es pagava en pessetes.
Vàrem tenir més sort, no hi havia les cues que esmentes.... però no hi hem tornat.

cantireta ha dit...

Ni pagant hi torno. Només sentir el nom del poble m'entren calfreds.

:-(

M. Roser ha dit...

He anat alguna vegada a menjar a un bufet lliure i francament, ni fu ni fa, perquè com que sóc de poc menjar, no en trec pas profit, prefereixo seure i demanar la carta...Ara que, he vist gent endrapant com si fes un mes que no haguessin menjat res, suposo que a aquests si que els deu sortir a compte!
Bon cap de setmana.

Elfreelang ha dit...

aquests llocs et provoquen allò de menjar més amb la vista i després massa menjar ......tanmateix si tens mesura pot ser una bona opció

Drapaire de mots ha dit...

Jo sí que hi he anat, un parell de vegades. Però també m'atabala molt haver de fer tanta cua. El positiu d'aquests llocs és que després de dinar no t'has de preocupar a netejar els plats ni per endreçar la cuina. Perquè el menjar... carn a la planxa.(ui!, la meva és d'aquelles que fa ratlletes... + feina a l'hora de netejar jeje. Ara busco la comoditat en tot o sigui que si l'hagués de comprar, seria ben llisa)

Loreto Giralt Turón ha dit...

Als bufets lliures xinesos és divertit veure gent que només menja gambes congelades. De primer, de segon i de postres. Acompanyades d'aigua pq el beure es paga a part

Glo.Bos.blog ha dit...

Ja n'he sentit parlar d'aquest buffet. I no gaire bé, per cert.
Trobo un pecat (si un PECAT, jo sóc de les antigues) llençar el menjar.

Montse ha dit...

a mi em sap molt de greu llençar el menjar i més essent conscient de la quantitat de gent que passa fam no massa lluny, em sembla intolerable, el buffet hauria de ser amb la condició de que acabis el plat, com molts que conec

Pakiba ha dit...

Es un pecat molt gros llençar el menjar i més amb la fam que hi ha avui dia. Si he anat alguna vegada al buffet sempre procuro agafar poc i si tinc més gana torno.