Oh si...Oh si, que maco

 Aquests dos em varen posar la mel a la boca quan em varen prometre  una passejada amb el seu iot pels fiords, quan he vist aquest tros de barca aquest matí ja he hagut de baixar les expectatives, però encara somiava amb un picnic sucós amb dos joves sobrats de força. Ja veig que no farem pas res avui, ells a cada racó nou queden meravellats de les belleses del paisatge, jo les últimes dues hores que el veig igual.

Tant maca que em veig jo en el reflex de l’aigua i ningú en fot cas, ja he perdut part del glamour en posar-me el mocador del cap, ara només em falta que pugui treure la mà de l’aigua un cop hagi anivellat l’excessiva  temperatura interior que portava de bon matí. 

Ep, ara criden que han vist una caseta de refugi per passar la nit......potser la trec de l’aigua, ves que la mà tant freda no espatlli res, potser al final jo també cridaré oh si.....sii.

La meva aportació a Relats Conjunts de Gener......apa ja teniu feina.