diumenge, 26 de gener de 2014

Només és un apunt

M’ha sobtat la normalitat en que aquelles persones que corren per casa i, que estan en plena edat de l’indiot, m’han pogut  assegurar que hi ha gent de la seva edat que no saben o tenen dificultats en llegir un rellotge analògic. Desprès d'aprofundir en la qüestió, previ acord d’un sopar d’hamburgueses, (investigar és car...) em diuen que no és una o dues persones en concret, si no que són més les que quan els poses un rellotge amb aquelles broques tant maques alcen les celles amb senyal de: com va això...la llarga, la curta i la que no para de moure´s, en una esfera que de vegades no hi ha cap número....??? . Aleshores i per no sobrecarregar la massa encefàlica diuen: No, si jo no en sé de llegir això, sempre he tingut rellotges amb números, i es queden tant amples. 
Coi i jo recordo com si fos ara quan varen sortir els rellotges digitals i que t’havies de gastar la setmanada per poder lluir-ne un, per fer l’entrada triomfant arremangat a la discoteca. Potser és que ha passat molt de temps ja, però jo crec que és la tecnologia que va massa ràpida. 
Vosaltres que sou.....de broques o de números? I si és el primer cas, quina és més important, la llarga, la curta o la que més es mou? 
Bona setmana gent.

22 comentaris:

Joana ha dit...

Doncs jo de números :)
La mida, bé depen el moment,això sí, que bellugui :)

Carme ha dit...

Això em fa l'efecte, com si només sabessin llegir lletra de pal i no la manuscrita... Coi que no costa tant!

Jo no sóc ni dels uns ni dels altres, si l'he de portar al canell el trio analògic, però la realitat és que a la cuina miro el del microones que es digital, el despertador, el mòbil, l'ordinador, el cotxe... Tots digitals. Clar que a l'ordinador m'hi he posat un gadget molt xulo amb un rellotge analògic...

Potser finalment tenen raó que estan en desús...

Què hi farem!!! Em sento anacrònica...

XeXu ha dit...

Jo he tingut de tot, però des de fa uns bons anys, torno a anar amb rellotge de busques. Ja no és triar un o l'altre, el que no entenc és que a l'escola no s'ensenyi a llegir les hores de tota la vida, i sobretot a dir-les en català.

Sobre curtes i llargues... ja en parlarem un altre dia.

Jpmerch ha dit...

Jo la dificultat la tinc en llegir els rellotges de sorra.

Albanta ha dit...

A mi els de sol em fascinen!!! A la munyica un de broques...
I a l'escola, ensenyem els dos alhora. Als alumnes els encanta allò de fabricar-se el rellotge i fer rodar les broques quan fem concurs.

Besets

Loreto Giralt Turón ha dit...

Aquestes coses ens fan sentir vells! Em recorda la meva filla, que va flipar quan li vaig dir que abans els segells i els sobres s'enganxaven amb saliva

Glo.Bos.blog ha dit...

Doncs prova de fer-los sumar més de tres xifres o de dividir sense una calculadora i veuràs el volum de la massa encefàlica.
Personalment prefereixo els analògics, perquè d'una ullada ja sé l'hora que és per la posició de les agulles.
I importants són les tres, sempre que afinin.

Josep ha dit...

Analògic, així puc allargar o escurçar la vetllada segons em convingui.

Anna ha dit...

Agulles, sempre! De fet crec que mai n'he tingut cap de digital ...

Natalia Elblog ha dit...

Agulles de tota la vida! El coneixement no ocupa espai! ;)

GEMMA ha dit...

Jo no porto rellotge des de fa temps, però m'agraden més els d'agulles.
Bona setmana!

Lluna ha dit...

Per un problema d'al·lèrgia als metalls fa molt temps que no acostumo a portar rellotge, si el porto, de busques, encara que si no en porto tots els que miro (mòbil, microones, forn, pc, portatil) són digitals :P
Com en Jp amb els de sorra tinc problemes...

sa lluna ha dit...

No m'agrada portar rellotge, fa anys que no en porto un al canell. Si he de triar, prefereixo el de busques de tota la vida!!
Sigui curta o sigui llarga, l'important és que es bellugui;)

Aferradetes :)

xavier pujol ha dit...

Trio els rellotges amb minuteres. Així pots dir aquells expressió tan inexacte com nostrada: són quarts de nou.
O de deu.
Fita

Sílvia ha dit...

Si hi hagués un rellotge que no marqués les hores potser aniríem més descansats. Recordo els rellotges amb busques i que els havies de donar corda i sento molta nostàlgia. Potser alleugereix més mirar el rellotge digital perquè no et dóna la sensació circular i tancada de l'altre.

Bruixeta ha dit...

Amb busques, sempre. Clar que com diu la Carme no et pots escapar dels rellotges digitals, molt presents al nostre dia a dia, però per dur al canell sempre analògic.
Ara et diré que tinc a casa un d’aquest essers que tu anomenes i que por que m’esforça’t en que portes rellotges analògics, sempre acabat aparcant-los i agafant un digital “ per que així veig més bé quin hora és” aquesta es la seva explicació ( la de per que sempre arriba tard encara no l’hem esbrinat)

Laura T. Marcel ha dit...

A mi m'agraden els de busques, però tots tenen utilitats concretes en alguna ocasió. El que trobo és que es pot saber llegir qualsevol dels dos que no es necessita un master per a poder-ho fer.
A l'escola (t'ho puc ben assegurar Xexu) s'ensenyen les hores i llegir-les al rellotge, en català, en castellà i en anglès. No us podeu imaginar el que costa aquest tema. Sol haver-hi un 10% de la classe que ho enganxa de seguida, un un 30% que ni ho enganxa ni ho enganxarà i la resta que al final ho entenen però que no sé fins quan ho retindran. Crec que el problema és que hi paren poca atenció pq ja estan pensant que amb el digital faran. Curiosament, o tristment és així.

jomateixa ha dit...

Tinc comprovat que tens raó amb això de que no saben llegir l'hora i a mes alguns diuen coses com vindrà a les deu i tres quarts.
Això sí que són preguntes i no les nacionals...
Jo soc de broques,des de sempre. ara... la més important... si la llarga és a més la que es mou més...

M. Roser ha dit...

M'ha fet gràcia això de l'edat de l'indiot...
A mi no m'agrada portar rellotges, però prefereixo els analògics i jo també dic quarts de nou...Suposo que broques deuen ser les busques o agulles, no sabia aquesta paraula, gràcies.
Jo també dono fe que a l'escola s'ensenya ja des de ben petits, a conèixer el rellotge de tota la vida, però també us puc dir que als xiquets els costa una mica, perquè els que saben interpretar-lo ho fan a la manera del castellà ( però això també ho fan molts adults)...I en lloc de dir dos quarts de deu, et diuen les nou i mitja! Però amb constància ho van aprenent, malgrat quan surten de l'escola, la majoria que veuen són digitals. Però no pot ser que després vagin a Londres i no sàpiguen llegir l'hora del rellotge de la torre...
A mi m'encanten els rellotges de sol!
Passen cinc minuts de les onze, o són les onze i cinc...Bona nit!

LEBLANSKY ha dit...

Ja posats, jo prefereixo els que tenen les dues coses: l'hora digital, amb el dia de la setmana, i l'analògica, per veure ràpid els segons que falten. Però no és facil trobar-ne així i que estiguin bé de preu, l'últim que vaig tenir se'm va espatllar i ara en tinc un d'analògic que vaig comprar per 5 euros. Mentre duri, durarà.

Lydia Yuste ha dit...

Vaja, doncs evitaré dir que les hores, de manera anal·lògica, s'ensenyen en la primària... Llavors, què els ha passat a aquestes persones?

Perquè el meu cosí de 10 anys les sap llegir perfectament.

Una abraçada!

Gemma Sara ha dit...

D'agradar-me, estèticament, m'agrada més l'analògic, però fa anys que vaig amb el telèfon del mòbil... ara la Sara està aprenent les hores i jo intento donar exemple, ehem...