dimarts, 21 de gener de 2014

Triomfadors

Ara que ja s’ha acabat el rally més dur del món, on més palesa és la globalització, per allò de que té nom Africà, i corren Europeus amb vehicles Japonesos a Sud-Amèrica, podem parlar d’un altre triomf de casa nostre.
Pilots com  Laia Sanz, Marc Coma, Nani Roma, Jordi Viladoms juntament amb altres i tot un reguitzell de suport mecànic i logístic han plantat la nostre senyera als ulls de tot el planeta. L’esport pot agradar més o menys però a ningú li pot desagradar aquesta festa Catalana en ple desert, veient un munt d’estelades a cada camp base. Com també veure-les onejar en plena plaça a Valparaiso. Tot plegat és un goig i de passada cada racó de món sabrà qui són aquells de l’estrella blanca.

A Madrid per intentar frenar aquesta eufòria tallen cables d’emissions en Català, fa un temps tv, ara ràdio, sense saber veure que amb això no fan més que posar llenya al foc. Collons quina manera que tenen de dialogar, potser és per això que no ens entenem.

12 comentaris:

Carme ha dit...

No ens podem entendre amb qui només ens ofereix llenya i cops de bastó... diàleg no entra en el seu vocabulari. Ho diuen sense saber què vol dir. Per sort, no som encara tan mesells com semblava i ens anem fent sentir cada vegada més lluny.

Sílvia ha dit...

Són púrria, és que això ja no té aturador. Independència, ja!!!

XeXu ha dit...

Als pobres valencians els acabaran tallant també l'accés a internet, perquè no puguin tenir altra informació que la que ells els volen donar. Ja no em sorprendria res.

Tot un goig veure les estelades onejar per tot arreu. Penso que al final a alguns llocs creuran que la bandera catalana és l'estelada, i no la senyera. Que no es confonguin, però per altra banda també té una vessant interessant. És la bandera que traiem per reivindicar les nostres coses, i siguem on siguem, l'estem deixant veure. Això nostre va més enllà que el sentiment nacional, és tot un anhel de demostrar qui som i què volem. I alguns dels nostres esportistes no es tallen a mostrar el seu propi anhel, això és fantàstic.

rits ha dit...

Si que féien goig.
Per mi, el més important, que es fan valer amb esperit i lluita. I vencen.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Diàleg amb els catalans? no gràcies, no surt a la Constitució :)
Quin goig d'estelades!

Lluna ha dit...

No hi ha res a fer!! No es pot parlar amb qui no vol escoltar...
Ja va bé que cada cop ens tinguin més presents per tot arreu, que cada vegada ens coneguin més i sàpiguin on som.

Bruixeta ha dit...

Un goig veure les estelades, un veritable orgull. Però entelat per el que estan intentant fer amb una cultura i una llengua, destruir-la, prohibir-la de la manera més barroera que és pot fer. Impotència i ràbia

Gemma Sara ha dit...

Llenya al foc, i tant, d'una banda els valors de l'esport i de l'altra, la incultura, està clar qui guanya, qui ha de guanyar, vaja.

sa lluna ha dit...

Estem farts de llenya però el que no saben és que com més ens fan més cridem. Això és perillós, però pot ser que no entenguin altres formes que les que ells utilitzen.

Ben orgullosos d'una llengua, d'unes arrels i d'una terra que sap el que vol i el que no.

Aferradetes :)

Pakiba ha dit...

Joan es que no parlem el mateix idioma .
Nosaltres estem orgullosos ells NO.

M. Roser ha dit...

Tens raó fa molt de goig, veure que una vegada més, els catalans destaquem en alguna cosa i proclamem el nostre goig arreu del món...Però hem d'anar més al fons de la qüestió i vigilar que el llegir no ens faci perdre l'escriure!
Bona nit, Joan.

Glo.Bos.blog ha dit...

Emocionant, certament! Un orgull.
El diàleg amb aquesta gent sembla impossible. I ve de molt antic, no és cosa d'ara.