diumenge, 12 de gener de 2014

L'home previsor


Home previsor que en els últims temps veu com viatgem en sentit contrari, amb direcció sense remei als anys setanta, he decidit començar a acostumar-me utilitzant la tecnologia del temps del “Cuéntame”.
Per això ahir en veure aquesta joia al preu de set euros, vaig hipotecar-me per fer l’adquisició que em donaria un viatge real en el temps. Un cop a casa, la meva sorpresa més autèntica va ser que en endollar-lo va donar línia al instant. La por a la primera trucada era  real, no sabia del cert si aquest aparell seria capaç de deixar parlar amb català o tenia una configuració ancestral que tallava la comunicació al sentir una llengua tant perillosa i separatista. Fetes les comprovacions  amb persones properes i de màxima confiança, em vaig quedar amb el plaer que dóna tornar a fer rodar el dit al forat, repetides vegades, mentre esperes sentir de fons aquella veu que et diu tuuuu tuuuu tuuuu tuuuu.

Tant de bo sigui només una cosa vintage, que cada dia que passi sigui més antiga i no més quotidiana.

21 comentaris:

Carme ha dit...

Que maco!!! O al menys jo l'hi trobo... records d'altres temps.

Sílvia ha dit...

Oh, com mola!! Això és una peça de museu, hehe. Es deu fer tan estrany tornar a fer rodar els números.

Joana ha dit...

Noi... vintage total!!

Gerònima ha dit...

M'has fet venir ganes de buscar-ne un igual!
:)

Glo.Bos.blog ha dit...

Aquest va ser el primer telèfon que vaig tenir en el meu primer domicili.
El meu era vermell.
Ai, si pogués parlar!

Ada ha dit...

Eiii que el meu telèfon ésigual!!! Peròmés verdós i amb un poquet de més brutícia... Però igual!!!! I el gaste molt a gust, mola. Molt bona compra!!!!

sargantana ha dit...

crec que per casa en corre un en versió gondola de pared
el tindrem que reciclar

petons

GEMMA ha dit...

Una bona troballa, el trobo molt familiar!

XeXu ha dit...

A casa en teníem un clavadet a aquest! No és vintage això, és vell del cagar! S'aprofiten de tot ja, però com que som uns nostàlgics, ens fa gràcia. Segur que et durarà més que qualsevol mòbil modern.

Loreto Giralt Turón ha dit...

I això té pantalla tàctil?

Jpmerch ha dit...

I això fa fotos?

sa lluna ha dit...

Doncs només pots trucar i rebre trucades (que al cap ia la fi per això es van inventar) però és una "cucada".
Jo en tinc un per casa. Fa un parell d'anys em va venir de conya tenir-ho guardat, perquè vaig contractar internet i fix a una companyia que no et regalaven el telèfon i em va fer un gran servei.
És gairebé una peça de museu, però no em diguis que això de ficar el dit pel foradet no és una passada!!
Amb cura que crea addicció!! ;)

Aferradetes! :)

Gemma Sara ha dit...

Com era allò dels payasos de la tele, piticlín, piticlín, piticlín?

Bruixeta ha dit...

Per casa ma mara corre la versió en color vermell... la deuria comprar clandestinament, per allò del color... :)

jomateixa ha dit...

Molt bo, com sempre.
A casa els pares encara en tenim un, el van posar al garatge, per si trucava algú i eren allà. I sí, també funciona, i sí es pot parlar en català. Però és clar, aquest el vam tenir sempre a casa i ja estava ensenyat.
a mi m'agraden aquells negres, encara més antics. Algun dia en pescaré algun també.

Toy folloso ha dit...

Aquest sí que és digital (de dit).
Recordo que sempre li preguntaba: qui és el més atractiu i intel.ligent del món?, i em contestava TU-TU-TU.
Set euros val?.

M. Roser ha dit...

Que vol dir d'això del temps del cuèntame? ai Joan, que també era el meu temps, he ,he...A mi ja no me'n queda cap d'aquests telèfons em sembla, segurament en algun canvi de pis els devia llançar...
Si només tinguéssim aquest telèfon de cosa antiga , aniríem d'allò més bé...El problema són moltes altres coses, que s'estan tornant quotidianes...
Bona nit.

RaT ha dit...

si trobes un model "gòndola", me'l quedo. Petons, guapu!

amb bonsulls ha dit...

Ei... jo en vull un d'aquests!

Ximo Segarra "ACAPU" ha dit...

:D Sí, pareix que en eixos aparells tan antics només estigui permès parlar amb la lengua del imperio.

rits ha dit...

Només és vintage, segur!

Jo tb en tinc un, de la meva iaia. Però el meu no funciona i mai hi penso en arreglar-lo! ara me n'has fet venir ganes, de treure-li la pols.