dissabte, 2 de febrer del 2013

Sopar d'empresa


 -El millor sopar de feina que mai he tingut, fou aquell en que ens vàrem embolicar. Encara recordo els plats, les postres i com després,  de tornada a casa teva, tenia clar que no només pujava a fer una copa.
-Carallot, de passada no recordes com vas anar convencent, un per un, tots el companys de feina per indisposar-se i acabar compartint taula sols?
-Veus, això no ho recordo.

18 comentaris:

sa lluna ha dit...

Amnèsia molt oportuna!! jejje

Nanit, jove!
Bessets.

Carme Rosanas ha dit...

Quins companys més ben predisposats!!!

Sergi ha dit...

És una virtut molt ben valorada pels de recursos humans: saber treballar en equip!

Anònim ha dit...

D'això es diu memòria selectiva, tothom la té ;-)

Ssshhh ha dit...

Ostres!!! Quina memòria més fina per segons què. Ei i quina colla de companys més ben predisposats, no et queixaràs...
Bon dia!

Ferran Porta ha dit...

Memòria selectiva, la manera més intel.ligent d'anar pel món!

Glo.Bos.blog ha dit...

I com s'ho va fer per convèncer a tots els companys? O és un bon comercial o tenia un as a la mànega.

montse ha dit...

Recordes com va acabar?

Carbassona ha dit...

A vegades la memòria juga males passades, jajajaja, és molt selectiva....

belkis ha dit...

Un sopar d'empresa només per a dos!!!! Mmmmm.
Jo treballo en Recursos Humans també. A la propera, monto un sopar i convenço a un de què vingui i a la resta de què no.
A veure com em surt, jajajaja

Joana ha dit...

Ja sabia jo que els sopars d'empresa són una bona excusa :)

Joana ha dit...

Memòria selectiva...
La millor per no patir :)

Gerònima ha dit...

je je je! Tàctica i estratègia!

kira permanyer ha dit...

-segur que era la jefa.. per això els va convençar a tots. ;-)

Pakiba ha dit...

Hay pillin solament recordas el que t'interesa.

Elfreelang ha dit...

memòria selectiva eh?

jomateixa ha dit...

perdre's el sopar per deixar-los sols... que potser era el "jefe"...?

El porquet ha dit...

Caram, jo mai he tingut experiències tan contundents a la feina... potser que ho comenci a posar en pràctica al proper sopar de Nadal. Calla, si no n'hem fet mai!