dimarts, 19 de febrer de 2013

Ruïnes



El castell on vivim està una mica malmès ja ho sé, però tot té una explicació lògica. Resulta que fa temps vàrem demanar un permís d’obres a l’ajuntament per fer unes petites obres de restauració. El que passa és que es veu que al ser un edifici catalogat la cosa havia de passar per cultura per tal de donar el vist i plau.
Un temps després l’ajuntament va comunicar que teníem que presentar un aval de molts diners si volíem començar l’obra. Com que l’aval era més gran que l’obra a fer vàrem adoptar la segona solució, que era tornar a tramitar el permís com a obra menor per més tard ampliar-lo.
Al haver-hi un gran canvi polític al país, la cosa es va complicar i ningú concedia el permís. Quan finalment semblava que la cosa és desbloquejava varen posar una moratòria a tots els edificis històrics. Per sort, com que era primera residència es va poder entrar una esmena que amb el permís de cultura, generalitat, defensa i medi ambient, no hi hauria d’haver cap problema. Va ser llavors quan abans d’entregar el permís d’obres havíem de presentar el crèdit hipotecari concedit per evitar que les obres quedessin a mitges. Cosa que no va poder ser.
Ara a dia d’avui, estem pendents d’un estudi sobre flora botànica en edificació, que han de contrastar amb una pericial sobre enjardinament vertical. La veritat és que no sé quan pot tardar.
Ja m’ho deia el meu avi, que quan ell de jove va començar les gestions, sempre el varen convidar a fer el pagament del permís en un sobre tancat, ell deia que així donaven la documentació al moment. Sembla mentida que amb tant de temps encara sigui vigent la mateixa proposta.
A veure si la honradesa no porta enlloc?

La meva proposta a Relats Conjunts

23 comentaris:

Glòria ha dit...

Caram, bona nit rei... Si ja deia jo, ho sabia!!!

Carme ha dit...

Això és ficció? ;)

A mi em sembla pura realitat.

He conegut casos reals tant o més al·lucinants que aquest.

Una vegada hi havia un edifici que el mateix Ajuntament obligava per un costat a fer obres de conservació perquè perillava ruïna i per l'altre costat els de patrimoni no donaven permís perquè estava catalogat...

I així passava el temps amb perills per als vianants, ja que en aquest vas era a ciutat. De bojos, aquest país!!!!

XeXu ha dit...

Un relat molt actual. Els sobres estan de moda, qui li havia de dir al seu inventor que aconseguirien tanta notorietat. La seva fama no és bona, però obren moltes portes i restauren molts castells!

Jpmerch ha dit...

Els egipcis han existit des de sempre.

Joana ha dit...

Ara no se si parles d'abans.. o d'ara...
Bona "creuada".

GEMMA ha dit...

S'han perdut els bons valors, això ha de canviar de totes totes, sinó cal sortir al carrer i manifestar-nos.
Bon dia de dimecres, reialesa.

McAbeu ha dit...

El gran Jaume Perich ja va dir que la paraula "burocràcia" té una falta d'ortografia, li falta una "r" entre la "u" i la "o". I tothom sap que per espavilar als "burros" se'ls hi ha de posar una pastanaga davant del nas (digues-li pastanaga, digues-li sobre ple de bitllets de 500 €).
Un acudit que és ben real i que, per tant, no fa gens de gràcia.

Sílvia ha dit...

Sí, sí "burrocràcia" de la bona. A mi també m'ha semblat espantosament real!

sa lluna ha dit...

Honradesa=qualitat amb la qual es designa la persona que es mostra, tant en el seu obrar com en la seva manera de pensar, com a justa, recta i íntegra. Qui obra amb honradesa es caracteritzarà per la rectitud d'ànim, integritat amb la qual procedeix en tot en el que actua, respectant per sobre totes les coses les normes que es consideren com a correctes i adequades a la comunitat en la qual viu.
Honestedat= valor humà consistent a comportar-se amb coherència i sinceritat amb un mateix i d'acord amb els valors de la veritat i la justícia. L'honestedat pot entendre's com a un respecte a la veritat en relació amb el món, els fets i les persones.
Jo no veig que es parli de sobres en cap de les definicions trobades. Haurem de canviar els conceptes a partir d'ara??

Bon relat o trista realitat!!
Bessets.

Sícoris ha dit...

Digues-li sobre, digues-li transferència bancària a un paradís fiscal... El cas és que tot canvia per a romandre igual.

montse ha dit...

Un bon relat imaginatiu, i realista.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Ja el planyo, no el podrà arreglar mai aquest castell!

Ara que comprar-se un castell podent tenir un piset de 70 metres quadrats... va viure per damunt de les seves possibilitats aquest! ;)

Quina barra! Bon relat!

kira permanyer ha dit...

jajajaja bonissim!!!!! nosaltres a la feina estem igual, depenem de la Generalitat i el CSIC i quan no canvien les coses per un canvia pels altres! i tot per voler fer-ho be!!!!!!

Ferran d'Armengol ha dit...

Les coses, si les vols fer bé, porten temps, fer-ho malament sols costa diners. I qui en té... què fa?

totvedudol ha dit...

hauries d'haver demant permís per a fer una nau agrícola i tot arreglat!
Molts es construeixen naus agrícoles amb totes les comoditats: TV de plasma, jacuzzi, i tot solucionat!

Glo.Bos.blog ha dit...

La trista realitat: un reguitzell de gestions, tràmits, i permisos per no res! Angoixant.
UN RELAT BONÍSSIM!

Thera ha dit...

Per fer la brometa o no... encara hi ha algú que preguntarà... sobre?

jomateixa ha dit...

Molt bo el comentari d'en Mc i molt bo l'escrit. Has sabut fer-lo ben actual, hehe.

AlfredRussel ha dit...

Com la mateixa vida. Molt bo.

Pakiba ha dit...

I es que las cosas de palacio van despacio, axí que tindrás que esperar algún temps més
Molt bon relat,ficció o realitat?

Bugaderes39 ha dit...

Paperassa al cub

rits ha dit...

Molt actual!!! i, malauradament, cert. Tinc un amic que volia muntar una empresa. Els entrebancs eren tan grans que el convidaven a anar en negre, era gairebé impossible no fer-ho. Tristíssim.

Elfreelang ha dit...

aroma de realitat desprèn el teu relat...ai! ben escrit!