-El millor sopar de feina que mai
he tingut, fou aquell en que ens vàrem embolicar. Encara recordo els plats, les
postres i com després, de tornada a casa
teva, tenia clar que no només pujava a fer una copa.
-Carallot, de passada no recordes
com vas anar convencent, un per un, tots el companys de feina per indisposar-se
i acabar compartint taula sols?
-Veus, això no ho recordo.
18 comentaris:
Amnèsia molt oportuna!! jejje
Nanit, jove!
Bessets.
Quins companys més ben predisposats!!!
És una virtut molt ben valorada pels de recursos humans: saber treballar en equip!
D'això es diu memòria selectiva, tothom la té ;-)
Ostres!!! Quina memòria més fina per segons què. Ei i quina colla de companys més ben predisposats, no et queixaràs...
Bon dia!
Memòria selectiva, la manera més intel.ligent d'anar pel món!
I com s'ho va fer per convèncer a tots els companys? O és un bon comercial o tenia un as a la mànega.
Recordes com va acabar?
A vegades la memòria juga males passades, jajajaja, és molt selectiva....
Un sopar d'empresa només per a dos!!!! Mmmmm.
Jo treballo en Recursos Humans també. A la propera, monto un sopar i convenço a un de què vingui i a la resta de què no.
A veure com em surt, jajajaja
Ja sabia jo que els sopars d'empresa són una bona excusa :)
Memòria selectiva...
La millor per no patir :)
je je je! Tàctica i estratègia!
-segur que era la jefa.. per això els va convençar a tots. ;-)
Hay pillin solament recordas el que t'interesa.
memòria selectiva eh?
perdre's el sopar per deixar-los sols... que potser era el "jefe"...?
Caram, jo mai he tingut experiències tan contundents a la feina... potser que ho comenci a posar en pràctica al proper sopar de Nadal. Calla, si no n'hem fet mai!
Publica un comentari a l'entrada