dijous, 14 de febrer de 2013

En maduració

Tots estem en aquest procés de madurar, ja ho sabem, però el que em pregunto jo és si s’han de deixar madurar els escrits abans de publicar-los.
Si acabes d'escriure i, ho penges tal qual, serà el màxim d'autèntic amb la possibilitat de que quedin coses al tinter o frases mal expressades.
En canvi si el temps ho permet, també s’ha de dir, podem deixar escrit el que volem dir i  posar-lo a madurar abans de publicar. Quan hi tornes, sempre que ho he fet, acabo retocant alguna cosa i potser no per millor, però sempre acabes tocant i remenant.
No dic que tocar i remenar no m’agradi, però en aquest cas, volia saber quines són les vostres costums,  si sou de remenar i l’hi foteu al primer toc.

18 comentaris:

Glòria ha dit...

Jo sóc d'aquí et pillo aquí et mato! Em va la idea, sigui per on sigui i ja l'he de posar en marxa: imatge, títol, començament, nus i final.
Acostumo a fer-ho curt i ràpid, m'agrada veure el resultat ja!

XeXu ha dit...

Jo sóc més aviat de maduració ràpida. Escric sempre al moment, és estrany que deixi esborranys, però repasso i repasso l'escrit abans de prémer publicar, i gairebé sempre canvio alguna cosa, esperant que sigui a millor. M'ho penso una mica, rellegeixo, i publico. Total, als comentaris sempre acaba sortint alguna cosa que hagués volgut dir i he oblidat...

Carme ha dit...

Jo li foto al primer toc. Repasso una mica si me'n recordo, a vegades fins que no el tinc publicat no m'adono de les errades que he fet i aleshores corregeixo. A vegades també alguna bona amiga m'avisa... d'alguna errada publicada.

Glo.Bos.blog ha dit...

Madurar no els deixo, però reposar una miqueta si que ho procuro fer. Val a dir que escriure en català em costa, sobre tot per l'ortografia. A la meva generació ens van educar en castellà :(

jomateixa ha dit...

A mi m'agrada remenar-ho una mica, però tampoc massa...
Escric tot d'un raig, ho llegeixo un parell de cops, sempre canviant alguna cosa i després ho deixo reposar. A l'endemà ho torno a llegir intentant fer-ho com si no ho hagués llegit abans, toco alguna cosa si cal i apa, a publicar.

Ssshhh ha dit...

Quan escric (hehe) sóc de "aqui te pillo aqui te mato", com que ja em costa de per si, si a sobre m'ho he de repensar ja segur que no publiquem...

Bona nit Sr. Gasull!!

Anna ha dit...

Jo escric i envio ... després repasso i potser canvio alguna cosa però per norma general no. Tampoc es que escrigui coses massa trascendetals així que ...

McAbeu ha dit...

Els enigmes i endevinalles no, és clar, que simplement es tracta de copiar-los del LLIBRE ;-). Però els altres escrits si que m'agrada deixar-los reposar una mica i tornar a donar-lis una ullada (o dues) abans de publicar-los.

Jpmerch ha dit...

Jo sempre que li done moltes voltes acabe dient el contrari del que volia.

kira permanyer ha dit...

com la majoria, penso i escric....
a vegades fins i tot rellegeixo i veig que alguna cosa no estava be i rectifico un cop publicat. No se si es bo, si que es autentic el que em surt.
Abraçada.

sargantana ha dit...

depend del tema
de vegades m'escalfo per alguna cosa i soc plis plas
altres em puc pasar una setmana donant.li voltes a un post
i encara un cop publicat el tinc que retocar
no m'agrada fer esborranys...s'em caduquen enseguida i ja no em fan gracia

sort que no tinc una columna en un diari..jajajjajajaj

belkis ha dit...

Jo no tinc tot el temps que voldria per escriure, o almenys per intentar-ho. Per tant, el que faig és que redacto/imagino al cap, i quan tinc una estona, em poso a cops de teclat.
Ho llegeixo un cop, sobretot per intentar detectar possibles errors d'ortografia, i li dono a Publicar.
Si jo deixés madurar-ho, no publicaria ni la meitat. Perquè de vegades escrius alguna cosa que és l'impúls d'un moment només; i amb el temps, rellegint, ho veus d'una altra manera.
Per tant, no deixo madurar. De la mateixa manera, tampoc esborro mai res que ja estigui publicat.

Pakiba ha dit...

Jo com ja tinc la meva edad soc de maduració lenta i sovin acabo fen esborranys.

Sílvia ha dit...

Si ho deixes madurar corres el risc que es podreixi. Jo sóc d'arribar i moldre. Suposo que el format bloc ho permet, sempre hi ets a temps a fer retocs si cal!

Sílvia ha dit...

Si ho deixes madurar corres el risc que es podreixi. Jo sóc d'arribar i moldre. Suposo que el format bloc ho permet, sempre hi ets a temps a fer retocs si cal!

Ariadna ha dit...

Si et crema a la boca de l'estòmac, penja'l. Les explosions no es poden aturar.

Si no n'estàs segur, revisa'l mil cops,i potser ni així voldràs publicar-lo al final.

Laura T. Marcel ha dit...

Suposo que tot va en funció de com és un i també del tipus de post que toca en cada moment. Jo sóc impulsiva i si deixo refredar la cosa, després ja no surt igual, la passió ja és una altra. A vegades va bé la rauxa. Però altres vegades, precisament per parar la rauxa has de posar-hi una mica de seny, i repassar, rellegir i corregir algunes cosetes, dir-ho millor, ser prudent, buscar-hi l'humor intel·ligent, etc. Com molt bé dius a vegades els retocs no són per millorar, sinó per ser més politicament correcte. Què hi farem!

Joana ha dit...

Jo ho intento, que ser tant apassionada te això, tot pel bot gros!.
Però en realitat, poques vegades espero i rumio...