Abans d’entrar a la sauna vaig
deixar les ulleres al vestidor i embolcallada amb la tovallola, vaig entrar. Hi
havia gent, quasi no veia res, sense ulleres i amb el canvi de llum.
Em vaig estirar quedant-me nua,
els xiuxiuejos donaren pas al silenci.
Després de deu minuts, una dutxa
i amb la meva vista recuperada, vaig veure amb sorpresa com tot l’equip de
rugbi sortia de la sauna.
17 comentaris:
I ja està? No ha passat res? Ja sospitava jo que aquestos del rugbi eren una mica rarets.
Em feu riure tots dos, Joan i Jp!
Són rarets, rarets a matar...
Ells, no voaltes, eh?
Les ulleres sempre s'han de treure al darrer moment, quan t'has assegurat de la porta que has d'obrir per entrar a la teva sauna!
Hahaha Que discrets els de l'equip de rugbi!!!
Ha ha ha, sí, m'ho va dir el meu nano, qui era ella? ;-)Però estaven fet pols, pobrets...
Xiuxiuejos, silenci i no passa res?
Decididament: Rarets... o és que la noia era un remei per la luxúria.
Aquí ens cal una segona part!
I que galants! Ningú va fer cap placatge...
Ells tampoc no devien dur les ulleres! haha
El rugby està sobrevalorat!
mmm....interessant...
Jo diria que l'equip va sortir, perquè l'entrenador els va fer fora.....per quedar-si ell !! hehehh
Hehehe molt bona sauna.
Ells tampoc devian veure massa.
jajajajaja el que passa per no dur ulleres!
Darrerament només faig preguntes...i on dius que es troba aquesta sauna? :)
Aferradetes!!
Publica un comentari a l'entrada