El castell on vivim està una
mica malmès ja ho sé, però tot té una explicació lògica. Resulta que fa temps
vàrem demanar un permís d’obres a l’ajuntament per fer unes petites obres de
restauració. El que passa és que es veu que al ser un edifici catalogat la cosa
havia de passar per cultura per tal de donar el vist i plau.
Un temps després l’ajuntament
va comunicar que teníem que presentar un aval de molts diners si volíem
començar l’obra. Com que l’aval era més gran que l’obra a fer vàrem adoptar la
segona solució, que era tornar a tramitar el permís com a obra menor per més
tard ampliar-lo.
Al haver-hi un gran canvi
polític al país, la cosa es va complicar i ningú concedia el permís. Quan
finalment semblava que la cosa és desbloquejava varen posar una moratòria a
tots els edificis històrics. Per sort, com que era primera residència es va poder
entrar una esmena que amb el permís de cultura, generalitat, defensa i medi
ambient, no hi hauria d’haver cap problema. Va ser llavors quan abans d’entregar
el permís d’obres havíem de presentar el crèdit hipotecari concedit per evitar
que les obres quedessin a mitges. Cosa que no va poder ser.
Ara a dia d’avui, estem
pendents d’un estudi sobre flora botànica en edificació, que han de contrastar
amb una pericial sobre enjardinament vertical. La veritat és que no sé quan pot
tardar.
Ja m’ho deia el meu avi, que
quan ell de jove va començar les gestions, sempre el varen convidar a fer el
pagament del permís en un sobre tancat, ell deia que així donaven la
documentació al moment. Sembla mentida que amb tant de temps encara sigui
vigent la mateixa proposta.
A veure si la honradesa no
porta enlloc?
La meva proposta a Relats Conjunts
23 comentaris:
Caram, bona nit rei... Si ja deia jo, ho sabia!!!
Això és ficció? ;)
A mi em sembla pura realitat.
He conegut casos reals tant o més al·lucinants que aquest.
Una vegada hi havia un edifici que el mateix Ajuntament obligava per un costat a fer obres de conservació perquè perillava ruïna i per l'altre costat els de patrimoni no donaven permís perquè estava catalogat...
I així passava el temps amb perills per als vianants, ja que en aquest vas era a ciutat. De bojos, aquest país!!!!
Un relat molt actual. Els sobres estan de moda, qui li havia de dir al seu inventor que aconseguirien tanta notorietat. La seva fama no és bona, però obren moltes portes i restauren molts castells!
Els egipcis han existit des de sempre.
Ara no se si parles d'abans.. o d'ara...
Bona "creuada".
S'han perdut els bons valors, això ha de canviar de totes totes, sinó cal sortir al carrer i manifestar-nos.
Bon dia de dimecres, reialesa.
El gran Jaume Perich ja va dir que la paraula "burocràcia" té una falta d'ortografia, li falta una "r" entre la "u" i la "o". I tothom sap que per espavilar als "burros" se'ls hi ha de posar una pastanaga davant del nas (digues-li pastanaga, digues-li sobre ple de bitllets de 500 €).
Un acudit que és ben real i que, per tant, no fa gens de gràcia.
Sí, sí "burrocràcia" de la bona. A mi també m'ha semblat espantosament real!
Honradesa=qualitat amb la qual es designa la persona que es mostra, tant en el seu obrar com en la seva manera de pensar, com a justa, recta i íntegra. Qui obra amb honradesa es caracteritzarà per la rectitud d'ànim, integritat amb la qual procedeix en tot en el que actua, respectant per sobre totes les coses les normes que es consideren com a correctes i adequades a la comunitat en la qual viu.
Honestedat= valor humà consistent a comportar-se amb coherència i sinceritat amb un mateix i d'acord amb els valors de la veritat i la justícia. L'honestedat pot entendre's com a un respecte a la veritat en relació amb el món, els fets i les persones.
Jo no veig que es parli de sobres en cap de les definicions trobades. Haurem de canviar els conceptes a partir d'ara??
Bon relat o trista realitat!!
Bessets.
Digues-li sobre, digues-li transferència bancària a un paradís fiscal... El cas és que tot canvia per a romandre igual.
Un bon relat imaginatiu, i realista.
Ja el planyo, no el podrà arreglar mai aquest castell!
Ara que comprar-se un castell podent tenir un piset de 70 metres quadrats... va viure per damunt de les seves possibilitats aquest! ;)
Quina barra! Bon relat!
jajajaja bonissim!!!!! nosaltres a la feina estem igual, depenem de la Generalitat i el CSIC i quan no canvien les coses per un canvia pels altres! i tot per voler fer-ho be!!!!!!
Les coses, si les vols fer bé, porten temps, fer-ho malament sols costa diners. I qui en té... què fa?
hauries d'haver demant permís per a fer una nau agrícola i tot arreglat!
Molts es construeixen naus agrícoles amb totes les comoditats: TV de plasma, jacuzzi, i tot solucionat!
La trista realitat: un reguitzell de gestions, tràmits, i permisos per no res! Angoixant.
UN RELAT BONÍSSIM!
Per fer la brometa o no... encara hi ha algú que preguntarà... sobre?
Molt bo el comentari d'en Mc i molt bo l'escrit. Has sabut fer-lo ben actual, hehe.
Com la mateixa vida. Molt bo.
I es que las cosas de palacio van despacio, axí que tindrás que esperar algún temps més
Molt bon relat,ficció o realitat?
Paperassa al cub
Molt actual!!! i, malauradament, cert. Tinc un amic que volia muntar una empresa. Els entrebancs eren tan grans que el convidaven a anar en negre, era gairebé impossible no fer-ho. Tristíssim.
aroma de realitat desprèn el teu relat...ai! ben escrit!
Publica un comentari a l'entrada