Dóna la sensació que quan
estàs davant d'una situació no t’adones realment del que t’aporta i que per
molt que ho visquis intensament sempre té més bon gust quan ha passat un temps
i alguna cosa t’ho fa recordar.
Per sort tenim els mitjans que
poden memoritzar aquest moments, per tornar a reviure'ls quan ens ve de gust.
Suposo que alguns centenars d'anys enrere, aquesta sensació no la tenien o
potser tenien altres mètodes per poder tornar a la consciència aquells moments.
Potser el ritme frenètic que
portem no ens deixa omplir-nos degudament dels bons moments i crec que és un
punt a solucionar. Pensem-hi, omplim-nos quan toqui, treure el suc dels bons
moments només pot ser bo, molt bo.
Hi han moments que tampoc cal
que enregistrem imatges......bé, tothom fa el que vol.
17 comentaris:
Crec que d'ací uns quants centenars d'anys, aquesta sensació nosaltres tampoc no la tindrem.
Estic totalment d'acord amb tu!!!!
Quan no hi ha imatges, queda el record parlat i compartit amb els persones que vas viure els moments. A mi m'agrada recordar d'aquest a manera. també amb les imatges, clar! I amb la barreja de els dues coses... millor encara.
Et dono la raó amb que hem de valorar molt les coses bones que ens passen, i aprofitar-les també. Però també et diré que mentre es viu una cosa molts cops els arbres no ens deixen veure el bosc, cal agafar una mica de distància per poder veure amb perspectiva allò que hem viscut. Mentre hi estàs ficat penso que és més difícil. Mirant-ho pel cantó bo, això allarga una mica el temps que en gaudim.
Jo tinc un gran record del viatge de nuvis i, fotos enregistrades poques... Memòria selectiva!
Bon dia amb llevantada!
Algunes vegades, aquestes imatges, les estripes per tal que no ocupin cap espai, ni a l'armari, ni a la teva vida.
Les millors i més boniques, per mi, sempre tenen a veure amb els meus fills, ara, ja, amb els nets :)
També penso que quan hi estàs ficat, mastegues i engoleixes, però a vegades no tens temps d'assaborir. En la intensitat del moment la pluja només mulla però no amara. És amb la prespectiva quan pots adonar-te del gust que t'ha deixat a la boca.
Potser la clau està en això qeu dius que vivim més depressa que abans. Per compensar tenim els records en forma de foto o de memòria selectiva. Penso que ni abans era tan bo ni ara és tan dolent.
Són etapes diferents com també ho són les maneres de viure-les.
Per exemple, les imatges, les fotos.
Ara ja no s'acostuma a veure-les totes enganxadetes en un àlbum, asseguts calents al sofà en una freda tarda d'hivern.
Ara les tenim totes digitalitzades, a l'ordinador, les mirem més depressa....i de vegades, no sabem ni les fotos que arribem a tenir fins que fem una mica de neteja.
Malgrat això, som afortunats de tenir memòria i reviure sensacions i moments.
No sóc gens nostàlgica ni enyoradissa, però reconec que M'ENCANTA mirar fotos.
Encara que els records que evoquin no siguin sempre agradables.
Completament d'acord. En tot. Fins i tot que de vegades tp cal fotografiar-ho tot, els bons moments tb els recordes d'altrs maneres.
Moltes vegades m'ha passat el que dius, veus les imatges d'un viatge i el recordes com intens i en canvi en aquell moment no vas treure-li tot el que podia haver estat. Ens ho hem d'apuntar x recordar-ho quan ens torni a passar.
completament d'acord amb vozter señor Gazull
mortes grazies per totes les estonez compartidezzz
me les emporto amb mi de tornada a Auztralia
salutazions
Lagartiho Dundee
Als hem de viure intensament al mateix instant perquè quan els recordem ens veiem tan jovenets...i fa tants anys!! :)
Aferradetes, nin!
de vegades cal aturar-se a mirar, siguin fotos, o records mentals...quan hi estem anem massa ràpid massa entotsolats per ser-ne conscients
Cal aturar-se i anar mirant el passat per a fer-nos reviure somriures. Un puntet de melangia és bona, molt bona, sense caure, això sí, en la malenconia profunda.
Per bé o per mal, seguim endavant!
Tinc pocs records en fotografia, sempre he estat despistada (per agafar la càmara) i maldestre amb ella, així que poca constància hi ha.
Però reconec que tb m'agrada passar l'estona remirant-me-les.
De tota manera crec que els moments es gaudeixen quan passen, després el record serà més o menys fràgil.
Potser hi ha coses que no es veuen fins que es miren. En tot cas, Joan, és sorprenent la de coses que veiem quan repassem fotos antigues. A vegades em pregunto si som nosaltres qui hi sortim.
Publica un comentari a l'entrada