dimarts, 12 de febrer del 2013

En què penses?

Vàries vegades m’he trobat, entre les persones més properes, que em fan aquesta pregunta quan estic als núvols. La meva resposta moltes vegades és, res, no estava pensant en res concret. 
Em diuen que això no pot ser,  que sempre estem pensant en alguna cosa, però certament moltes vegades, jo almenys, em poso en standby. No em creuen.
Els explico com exemple, per donar cos a la meva veritat, que en aquell moment el meu cap és com una capsa tancada, amb una pilota de ping pong dins, impulsada per un ventilador i que va donant tombs i rebotant per les parets sense lògica explicable. Només veuen clar, el meu cap com a capsa quadrada i tancada. Que hi farem.
L’anunci actual seria: Home de mitjana edat, cerca persones que siguin capaces de no rumiar res a estones perdudes, per tal de donar veracitat a la seva causa....i el que sorgeixi.
Doncs ja està dit....ara per fi podré saber si sóc diferent o existeixen altres amb les mateixes capacitats, bé, potser capacitats.......... no són.

17 comentaris:

Sílvia ha dit...

La gent és molt tafanera, què n'han de fer? Vaig tenir un nòvio que m'ho demanava sovint i em posava molt nerviosa, com si volgués controlar els meus pensaments. A mi també em passa, crec que a tothom. És el pensament inconscient, jo en dic així.

Elfreelang ha dit...

Joan si que pot ser i de fet és ....podem deixar la ment en blanc, és com fer net i descansar ....tu ves fent el que pensen que sempre pensen potser no pensen tant com creuen!

Carme Rosanas ha dit...

A mi no m'agrada gens que m'ho preguntin, per sort no m'hi trobo gaires cops.

Si estic pensant alguna cosa concreta, a vegades fa mandra d'explicar perquè no ve a tomb de re s i són coses meves.

I si tinc la ment en stand-by, ningú s'ho creu, oi?

Doncs la solució és no preguntar, cadascú que pensi el que bonament li plagui o el que bonament pugui...

Agnès Setrill. ha dit...

A veure, posem pel cas: Un home, que ha menjat i que està més o menys tip i relaxat, etc.
Si diu que no pensa en res, jo poso la mà al foc que és cert. No ho dubto, a més, no pot ser que tants homes diguin la mateixa mentida.
Hahaha!

Glo.Bos.blog ha dit...

La ment en blanc jo no li sé tenir, però el cap als núvols tot sovint.
Massa sovint.

Joana ha dit...

A m també em passa com a Glo, en blanc blanc mai, però ai despistada, absent...
M'agradaria poder fer click i tancar.. però no en se.

Anna ha dit...

T'entenc a la perfecció!! Jo soc d'aquelles que depén del dia (o de la setmana) estic més en standby que res.

Sergi ha dit...

Jo sóc dels que pensa que sempre tenim alguna cosa al cap, per insignificant que sembli. Potser no és res de l'interès d'aquests que pregunten, perquè és una bajanada, però això del cap buit... ni que sigui amb piloteta de ping pong. Potser és que hi ha gent capaç de fer-ho i gent que no. Em sembla que jo sóc dels que no.

GEMMA ha dit...

Apunta'm a la llista.
Bon dia, Joan!

Anònim ha dit...

Garbí, baixa dels núvols!

Núria Pujolàs ha dit...

Apunta'm a la secció femenina...les dones també ho fem!...ha,ha,ha..

Anònim ha dit...

Normalment responc una bestiesa per tla que no m'ho tornin a preguntar!

sa lluna ha dit...

Quan has dit: "Home de mitjana edat, cerca persones que siguin capaces de no rumiar res a estones perdudes, per tal de donar veracitat a la seva causa" no hi era per tant m'ho he perdut, però el que si he vist molt clar és quan dius..."i el que sorgeixi".
M'apunto la primera!! ;)

Aferradetes.

artur ha dit...

no es pot estar tranquil ni amb un mateix !!.... cadascú que pensi o no pensi el que vulgui !!...que això , encara no han dit que sigui anticonstitucional !! ; ))

Sícoris ha dit...

Quan em pregunten això és com si m'obliguessin a fer un aterratge forçós que em fa oblidar què estava pensant (si és que pensava en res, que també podria ser...)

Anònim ha dit...

Ho sento, no et puc ajudar, jo sempre tinc alguna cosa al cap, per estúpida que sigui

kira permanyer ha dit...

t'envejo... jo no puc. Ni tan sols quan em faig un massatge d'aquells relaxant que es suposa et traslladen de mon material a mon espiritual en questió de minuts...