dijous, 21 de febrer del 2013

Aquest parèntesi de temps

Sap greu de vegades parlar de realitats, però estem vivint uns temps que poden marcar a la població per molt de temps, doncs estem creant un parèntesi en que molta gent no tindrà cap experiència laboral.
Està molt bé que es pugui promoure la integració laboral dels joves a la feina, però això d’aquí que passi fan falta uns bons temps. Aleshores quan l’empenta laboral necessiti mà d’obra, agafarà gent de les noves fornades, amb l’esquer de ser joves, barats i amb totes les avantatges dels contractes laborals per joves.
Qui voldrà la gent tant preparada que tenim ara, d’aquí uns anys, gent que no haurà tingut l’oportunitat d’adquirir experiència i es trobarà entre trenta i quaranta anys sense ofici ni benefici. No tots poden sortir al mercat estranger, molts d’ells no hauran pogut formar una família per falta de recursos, ni cotitzat per una futura jubilació. Aleshores què?
Veiem des d’aquí que altres països fan mans i mànigues per solucionar un set per cent d’atur, els d’aquí amb quasi un trenta (real) només pensen en agafar la millor cadira.
Després de veure quatre “gags” de la trobada teatral madrilenya, la veritat és que veig que en tenim per molt de temps. Cal actuar i cal fer-ho abans no sigui massa tard.
Mentrestant siguem el màxim de feliços, això no ens ho poden prohibir. 

15 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Siguem feliços, al menys mentre no ens facin pagar impostos per això també!

Sergi ha dit...

Això que dius ja està passant. I jo em trobo en la franja maleïda que esmentes. Si em quedo sense feina, ho puc passar realment malament per trobar alguna altra cosa decent.

Sergi ha dit...

Tens més raó que un sant. I el pitjor de tot és que això se solapa amb la generació anterior que sí que tenia feina però tenia un mur de preus absurdament inflats per accedir a la vivenda, ja fos de compra o de lloguer. És molta la gent que als trenta no ha marxat de casa perquè els preus de l'habitatge eren molt alts. I ara, els que venen, tindran preus una mica més assequibles però no els podran pagar perquè tampoc tenen feina.

Anònim ha dit...

Pensem exactament igual en aquest tema, ho saps.

Joana ha dit...

Noi doncs segons els "señor" presidente aqui tot va de conya!
I ho diu tant content. No se a quin món viu...
Pena, és el que sento per el nostre jovent.
Ben preparat, però sense oportunitats.

Núria Pujolàs ha dit...

Jo ja no esperaria reaccions dels polítics i començaria a albirar una societat cada dia més autoorganitzada. Des d'aquí crido a la consciència dels qui poden decidir contractar a algú perquè siguin curosos amb aquest pas.

un petó!

Thera ha dit...

Realment, no sé pas com acabarà tot això, totalment d'acord, ho podem acabar passant molt malament. Però, el que no ens han de retallar mai és la capacitat de ser feliços, feliços amb les petites coses de la vida!!

Sícoris ha dit...

Un autèntic carreró sense sortida, almenys aparentment, perquè suposo que una cosa o altra podrem fer si ens organitzem com cal.

Anna ha dit...

El problema d'Espanya i -mal em dolgui- Catalunya és que basen les economies en el curt-terminisme. És com el tema Eurovegas o Bcn World, que ja vaig comentar en el seu dia. No mirem més enllà, la gent vol feina ara mateix, independentment de les conseqüències que pugui comportar a llarg termini. És una gran aberració retallar en educació i investigació. Curiosament hi ha una dita castellana que no sembla aplicar-se massa "pan para hoy, hambre para mañana"

jpmerch ha dit...

Que no ens ho poden prohibir?, espera i veuràs.

Pakiba ha dit...

El problema de Espanya és que hi ha molts que no mes agafan la cadina per fer cales i al poble "ajo y agua" con va dir aquella.

rits ha dit...

Doncs si. Molt complicat. I sembla que mesura que posen mesura que no és ni un pedaç.
De vegades, angoixa. Força. Xò hem de tenir esperança que ens en sortirem. Els joves i els grans. D'alguna manera ho farem.

belkis ha dit...

Jo crec que potser algun dia ens en sortirem, tot i que el camí serà llarg i feixuc i no tots el podrem superar de la mateixa manera.

Espero que ens serveixi de lliçó i bé, serà una utopia, però potse aprenem a escollir els nostres governants, i potser els candidats seran gent una mica més honesta.

Gemma Sara ha dit...

Repartir la feina no sé si és factible però sembla que a França va funcionar, és una ajuda encara que no la solució, no sé quina és la solució però potser hi hauria d'haver més cooperatives, més horitzontalitat... no ho sé, sóc bastant optimista en general però hi ha dies que ho veig més negre, com ara mateix...

Glo.Bos.blog ha dit...

No sé com s'arregla tot això que pinta molt malament. El pitjor és que els que ho haurien d'arreglar només pensen en conservar el seu modus vivendi arrapats a la poltrona.