Si m’haguessin dit en èpoques
vint anyeres que acabaria posant de costat coses d’aquestes, hauria engegat a
pastar fang a més d’un, segur. El cas és que de mica en mica les he anat
amuntegant, algunes trobades, altres regalades i algunes, molt poques,
comprades. Totes, o quasi bé, tenien una cosa en comú, estaven en un estat que
deixava molt que desitjar. Amant de refregar i rascar recons, les vaig anar
deixant polides i presentables fins arribar el punt de sentir la necessitat d’ajuntar-les
totes.
Per fer-ho possible, fou necessària
la restauració d’unes lleixes i la fabricació d’unes iguals amb fusta vella per
arribar a la mida necessària, ja sabeu que és important.
Així que a hores d’ara ja puc
donar per inaugurat el meu museu particular de rampoines o antiguitats, com
cadascú ho vulgui anomenar.
Mentrestant, bona setmana a
tothom.
24 comentaris:
Què va, rampoines no son!! m'agrada la màquina d'escriure. El meu avi en tenia una. Crec que se la va quedar mon pare i deu estar a casa seva!
A continuar agafant rampoines!!
I aquí et falta la xemeneia que ens vas ensenyar l'altre dia. Ets un manetes, i això és tota una afició. Estic segur que en gaudeixes un munt, així que no són unes andròmines qualssevol, són les teves andròmines, que ve a ser com si fossin tresors.
Ben bé com un museu... nen, quina traça que tens tot fa la mar de goig, es nota ben restaurat...
Jo tinc un molinet de cafè d'aquests de fusta amb el calaixet.
Però no tinc massa afició a guardar coses antigues, la veritat.
Si jo tingués unes mans com les teves...
Tinc el gust de compartir aquesta fal·lera...
:)
Mmmmmmmmmmmmmmmmm....la màquina d'escriure em pirra!
A les golfes de casa els pares encara hi deu haver alguna cosa com aquestes teves i la cafetera encara es la que es fa servir.
Si que estàs fet un manetes, si.
Bona setmana Joan!
Com sempre em sorprenc que un patriota del teu nivell tingui un respecte tan minso per l'ortografia, que se suposa tan respectada com la bandereta dels pebrots.
De manera que:
1) Per a molta gent...
2) per a molts altres...
3) això de "vint anyeres" és una traducció molt lamentable, digna del traductor de "La Vanguardia"
4) engegat a pastar fang més d'un
5) Totes, o quasi bé totes,
6) "un estat que deixava molt que desitjar" torna a tenir el nivell de la traducció de La Vanguardia, hauries de saber que les perífrasis no es tradueixen literalment.
7)"recons" és racons
8) no segueixo perquè em fatigues, però en queden dues.
Jo em quedo amb les garrafes (que a casa en teníem) i el molinet de cafè.
La meva germana era igual, d'un "canastillo" de cosir feia una làmpada. Jo no noi, sóc de les que ho llenço tot. Tens un bon museo de rampoines...
Ai, Joan, que això deu ser símptoma que ens fem grans! Casa meva ja és a l'alçada dels drapaires!
Crec que tens un corc a casa teva ¡¡
Vull dir aquest que posa comentaris fora de lloc.
Ves en compte amb els mobles vells, jo crec que ho tinc tot aïllat, però ..ara que hi penso són mobles del IKEA.
Em quedo amb la màquina d'escriure i el despertador, cafetera ja en tinc. Les boles de ferro deuen ser de petanca, no hi jugo encara.
M'ha semblat veure una planxa de roba, aquesta també m'aniria bé.
Podries convidar-nos a veure'l personalment, abstenir-se els corcs, jo et puc deixar una màquina antiga de fumigar.
Salud, Garbí. i no pateixis el fred ho mata tot.
A mi també m'encanta arreplegar "rampoines" i més si provenen d'algú que conec. A diferència de tu, jo n'arreplegava més quan era adolescent i ara en canvi, no tinc mai temps ni lloc per tenir-ne...
Doncs em sembla molt maco :) De rampoines res eeh!!
Joan, ves fent una lleixa per a la tele que es veu al fons...;-)
Li diré al Tirant lo Photobloc que et vingui a veure! En treurà partit!
Quina cosa més maca!!
També m´agrada tot allò que és antic o vell, que no és el mateix.
Per casa hi ha dues planxes de ferro, un llum d´oli, eines del camp molt antigues, fanalets...però jo no tinc la traça que tens tu per pulir-les.
Faries classes particulars per mostrar com ho fas? ;)
Eiii, la cafetera és com la que jo faig servir!
M´ha encantat!!
Aferradetes.
Ps: Farem un pot conjunt per combatre corcs :)
Escolta, déu n'hi do amb aquesta col·lecció. M'has recordat un museu que vaig visitar a Islàndia en que un bon home havia demanat la col·laboració de tots els veïns del poble per recopil·lar objectes antics, especialment lligats amb el món agrícola.... ESPECTACULAR! Està en un poblet, però és un museu senzillament brutal de la mà de coses que hi té. De fet li manca espai i algunes coses les té amuntegades perquè no té espai per a mostrar-les bé.
Així que a veure si d'aquí a un temps et visitaran els guiris també!
un museo d'antiguetats o rampoines que tens precios, es maco recopilar objetes que a molts els i fan nosa.
Garbí, una colecció meravellosa i que fa tant goig com les coses que expliques i ens ensenyes.
Lluís Bosch, jo personalment -i crec que molta més gent de les que passem per aquest blog habitualment- valorem molt més allò que el seu autor ens explica que el fet de tenir alguna errada ortogràfica.
Per cert, tu has fet una altra a la teva darrera frase....la veus? doncs fixa't una miqueta
Quina meravella! Jo també sóc de les que col·leccionaria de tot això i restauraria de tot. Però si ho fes, a casa em matarien, hehehe.
L'enhorabona per la feina!
Moltes gràcies sr lluis bosch per les seves ensenyances, demano perdó i compassió per la meva manca de sibaritisme ortogràfic. M'agrada utilitzar el llenguatge del carrer i que vols que et digui, potser tens molta sort de ser tant culte i perfeccionista......però jo quan sigui gran, no vull ser com vostè, ho tinc clar.
hola fa tems que no faig de profe de català ....ara faig de profe d'altres coses FP....però mira qui vulgui perdre l'enteniment que ho faci...a mi m'agrada la llengua imperfecta, la que flueix ....i si és pot s'afina i si no bon vent! bona setmana!
Apa, quina feinada!. Jo en aquests moments voldria de fer el rebés que tu, desfer-me d'andròmines i papers que guardo i guardo esperant tenir temps per reciclar. Això passa per tenir un espai prou gran per anar emmagatzemant coses.
Però ara que veig això que fas i el goig que fa tant net i polit... potser els donaré una mica més de temps.
Publica un comentari a l'entrada