diumenge, 4 de novembre de 2012

Posar-se calent no és fàcil

Si  ja sé que n’hi ha de molt ràpids....que pim pam i tot apunt, però jo confesso sense vergonya que m’hi vaig posar cap allà el mes de Juliol i que ara he començat a recollir els resultats.
Tot va començar quan ella em va picar l’ullet i em convidava a fer-li un bon repàs a canvi de posar-me calent.


Vaig acceptar el convit de festeig i sense pensar-ho gaire m’hi vaig arramblar disposat a treure-li tot el que li sobrava i rascant-li tots i cadascun dels racons, per més amagats i reservats que fossin. S’anava posant contenta.



Quan estava molt apunt li tocava rebre tot aquell líquid espès, amb força i mullant-la arreu de la seva superfície. Per un bon  resultat calia sacsejar amb fermesa aquell cilindre dur i ple amb ganes d’alliberar tot el seu interior.


Contenta de com avia quedat, ella necessitava que li obrís un forat nou....per on respirar i deixar anar part de la seva escalfor. Jo disposat ja a tot vaig preparar una capsa per recollir el “polvo” que sortiria de tot plegat.


Es va posar molt contenta en veure la seva nova sortida, ja em demanava que li empalmés un bon cilindre, recta i rígid de dret al nou forat obert.


Finalment amb tot el seu agraïment és va encendre, amb molta facilitat, només li va fer falta una espurna del meu foc per posar-se roent i acollidora. Tal com es pot observar.


Ja ho he dit al principi, no és fàcil posar-se calent, però vist així fa que les estones que hi he passat han estat prou entretingudes, i més ho seran a partir d’ara.

26 comentaris:

Alba ha dit...

Com m'agrada això que has fet! Deus tenir a la dona contenta Garbí! A mi m'encanta que l'estufa compartiexi calentor amb mi! ;)

Anna ha dit...

M'encanta!! Ha de ser una bona feinada però el resultat m'agrada molt i molt! :)

(a veure si ara blogger m'estima i surt el comentari ...)

XeXu ha dit...

Caram, ja ho sabíem, però ets tot un manetes! Sembla tota una altra, i quedo admirat per la instal·lació tan polida que has fet. Segur que et portarà moltes alegries, i escalforeta molt bona. A veure si algun dia d'aquests l'hauràs d'apagar perquè l'escalforeta serà excessiva...

Ariadna ha dit...

I tant que estaràs calentonet amb aquesta peça que has arreglat. Bona feina!!

sa lluna ha dit...

Ben encaixats -el forat amb el nou i potent cilindre- ja t'has assegurat escalfor per tot
l´hivern. El líquid molt ben escampat. Ets un crack!!

I quan dius que tens lliure per posar a punt la meva? :)

Aferradeta!

Glòria ha dit...

Jo jo jo. Avui ratllant el "porno"...
L'ha quedat un cos fantàstic, Garbí. La tens mirant cap a Cuenca?

Carbassona ha dit...

A mi també m'agrada que m'escalfi al seu costat!!!!!!!!!!!!

Carme ha dit...

Ostres, ostres, ostres, quina bona feina, Joan!

T'he quedat com nova! Sembla una altra!

Ara cuida-la bé eh? que no tot es estrenar-la!

zel ha dit...

Ja t'ho rei, "lo rei do la conya", nova categoria, ets un crak de craks!

Joana ha dit...

No se per quin motiu pensava una altre cosa...
Si és que ets tremendo!!

rits ha dit...

tot necessita el seu temps i fer-ho amb cura i delicadesa!

t'ha quedat un raconet preciós!

Glo.Bos.blog ha dit...

Ets un artista! Felicitats.
Tot ho fas tan bé?

Ssshhh ha dit...

Noi quin arte caldejant l'ambient, ara només cal que tinguis mà destra per a mantenir el caliu... jijiji
Petonets Garbí

McAbeu ha dit...

Et felicito per la feina, és impressionant la diferència entre l'abans i el després.

Per cert, què en pensa aquest radiador blanc que surt a l'esquerra de l'última imatge de que et posis calent amb una altra? :-D

Tirant lo Bloc ha dit...

Quina mà que tens per escalfar! Ens podries fer un curs!

belkis ha dit...

Així és com s'ha de posar les coses calentes: amb calma, amb cura, amb deteniment, buscant l'espai adequat,.... genial, ets un crack!
Sort que hi ha coses que no necessiten tant de temps per entrar a escalfar jejeje.

Sílvia ha dit...

Doncs llegint el procés m'he posat calenta! Ets un crac, molt bona feina.

Dafne ha dit...

Ets un pícaro, resulta difícil arribar a trobar-li un punt eròtic a una estufa, però el teu cervellet ho fa possible!!!
Uix quina escalforeta, :)

Dafne ha dit...

Ai, que m'he descuidat de dir-te que ets "un manetes"!!! quin canvi, està radiant!!!!

El porquet ha dit...

Manoi! Ets un autèntic crack! Quina passada... tan de bo sabés fer aquestes coses... no em podries donar algunes classes?

Gerònima ha dit...

Felicitats xaval! molt bona feina! ara a gaudir de l'estufa, l'escalforeta i els moments!
i a tenir-ne cura!

kira permanyer ha dit...

el que pensi malament es que va més calent que tu...;-)

Gemma Sara ha dit...

Amb un xic de manya i bona voluntat, tot s'aconsegueix...

Kuroi Neko ha dit...

Quina meravella... què més dóna el temps que has tardat en fer-ho si els resultats són tan espectaculars? Aquestes són les coses que veritablement valen la pena!

cantireta ha dit...

I si porto moniatos, puc quedar-me a sopar? :D

Fantàstica feina, Joan. Fa molt de goig.

Marta ha dit...

Genial el post!!!!!! Foc a terra!!! escalfor assegurada!!!