Posar-se calent no és fàcil

Si  ja sé que n’hi ha de molt ràpids....que pim pam i tot apunt, però jo confesso sense vergonya que m’hi vaig posar cap allà el mes de Juliol i que ara he començat a recollir els resultats.

Tot va començar quan ella em va picar l’ullet i em convidava a fer-li un bon repàs a canvi de posar-me calent.

Vaig acceptar el convit de festeig i sense pensar-ho gaire m’hi vaig arramblar disposat a treure-li tot el que li sobrava i rascant-li tots i cadascun dels racons, per més amagats i reservats que fossin. S’anava posant contenta.

Quan estava molt apunt li tocava rebre tot aquell líquid espès, amb força i mullant-la arreu de la seva superfície. Per un bon  resultat calia sacsejar amb fermesa aquell cilindre dur i ple amb ganes d’alliberar tot el seu interior.

Contenta de com avia quedat, ella necessitava que li obrís un forat nou....per on respirar i deixar anar part de la seva escalfor. Jo disposat ja a tot vaig preparar una capsa per recollir el “polvo” que sortiria de tot plegat.

Es va posar molt contenta en veure la seva nova sortida, ja em demanava que li empalmés un bon cilindre, recta i rígid de dret al nou forat obert.

Finalment amb tot el seu agraïment és va encendre, amb molta facilitat, només li va fer falta una espurna del meu foc per posar-se roent i acollidora. Tal com es pot observar.

Ja ho he dit al principi, no és fàcil posar-se calent, però vist així fa que les estones que hi he passat han estat prou entretingudes, i més ho seran a partir d’ara.