dimarts, 20 de novembre de 2012

El món de la parella

Tinc que reconèixer que m’ha despertat l’apunt escoltant el tema a la ràdio i les diferents maneres de veure les coses del personal.
Un, que si el matrimoni és com un jardí que s’ha de cuidar cada dia en tinguis ganes o no i que el que no vulgui treballar que no tingui jardí, hort o com es vulgui dir.
L’altre que tot es basa en la confiança i parlar molt, sobretot abans d’anar a dormir, que no quedi res al tinter ha de quedar tot dit.
L’altre, que tot és mantenir viva la intimitat, que això és la base de tot, encara que no sigui la solució de res. Però cal evitar caure en la rutina diària.....setmanal, mensual, anual.....Cadascú sabrà la seva freqüència.
Jo tinc un altre teoria, el secret està en el caràcter de cadascú i que moltes vegades ha quedat amagat per els primers anys de relació. L’amor és cec.
Si posem en pràctica aquesta teoria, veurem que pots treballar l’hort tot el dia, regar-lo, arrencar males herbes....però quan arribis al vespre la patata no està apunt per molt que hagis treballat, aleshores apliquem la segona teoria de no deixar res per dir abans d’anar a dormir i ho traiem tot, traiem tant que es fa impossible posar en pràctica la tercera teoria i la posada en pràctica de qualsevol via de pau.
És per això que tot depèn del caràcter de les dues persones, hi ha gent que tota la vida s’entendrà perquè hi ha química, no cal complir les regles establertes que tot va bé.
En canvi hi ha altre gent que un cop passats els primers temps s’adonen de la crua realitat, no hi ha química i el caràcters xoquen. Aleshores totes les teories hagudes i per haver no tenen raó lògica.
Ara que si ho mirem d’un altre punt on elles veuen que el nap sempre està per girar les teories......
Potser continuarà.

15 comentaris:

Sílvia ha dit...

Ets pràctic i directe, m'ha fet molt riure això de cuidar l'hort tot el dia i trobar-te a la nit que la patata no està a punt. Crec que tens raó, i que no hi ha fórmules clares que solucionin els problemes de parella. Els caràcters i la manera d'entendre la relació hi tenen molt a dir, ui tant. I l'amor és qui més en sap de tot plegat.

Pakiba ha dit...

Tens una manera de expresar les coses que et fa reflexionar.
El matrimoni¡¡ el meu pare deia que era com un melò que fins que no l'obrias no sabias si era dolç, o sigui que totes les teories valen.

Ssshhh ha dit...

Complicat, força complicat, em fan enveja les parelles del primer cas, jo sóc de les de la crua realitat...
I sí, l'amor és cec.

Alba ha dit...

és que les patates no ho semblen però són ben delicades!!! :PP

Tens tota la raó Joan, el caràcter de cada un és l'únic motiu perquè les relacions funcionin.

XeXu ha dit...

Sóc partidari de cuidar l'hort, encara que de vegades és molt difícil perquè ens deixem portar per altres coses que arrosseguen el nostre dia. La química no ho és tot, de vegades porta a una unió que acaba en amor-odi perquè fallen moltes altres coses. I si al cap d'un temps veus que la cosa no rutlla, cal fer un replantejament. Però també depenent del que espera cadascú de la vida, no?

sa lluna ha dit...

El caràcter i què és això?
Vols dir les costums que tenim tots, uns més arrelades que els altres, i que ens fan una mica possesius de les "coses" que fem des de que ens aixequem al matí fins que ens anem a dormir?
És complicada la convivència, però no tans sols de parella, totes ho són.
Combinar gustos, temps de treballs, temps lliure...i és que tots anem a la nostra moltes hores i desprès -quan estem junts-l´equilibri és difícil de trobar.
És dolent cedir sempre i quin és el punt exacte per haver-hi un acord? El llit?
Jo crec que el que és més important en una relació es saber-se posar a la pell de l´altre, i és complicat, molt complicat!
I quan un/a ha viscut un temps sol/a, més complicat encara.

Ufff...quin comentari més llarg, vostè perdoni!!
Bona nit.

El porquet ha dit...

Buf, que difícil és teoritzar sobre el món de la parella. Jo crec que és un gran tòpic, però és cert com una mala cosa. Cada persona un món, i per extensió, cada parella un altre món (i segons com, dos móns). Cadascú tindrà el seu secret per mantenir viva la flama de l'amor, l'estimació i la tendresa. Per uns serà el sexe desenfrenat, per altres els sopars romàntics, per altres les xerrades franques, per altres compartir aficions, per altres cuidar de les criatures... no ho sé, no m'atreveixo a teoritzar, però com moltes coses a la vida, suposo que al final és una barreja de tot. Ni blanc ni negre... els grisos!

Laura T. Marcel ha dit...

Uff, d'això en podriem escriure un llibre i al final no sé si arribariem a cap conclusió general perquè si cada un som un món, la relació amb un altre és un univers i tot el que pot desencadenar-se d'una relació, l'infinit. Som complicats, fins i tot el més simple dels humans. I les nostres interelacions també. Així que s'han d'anar trampejant totes les incremències del dia a dia, teves i de l'altre, molta mà esquerra i bones dosis de paciència, confiança, empatia...i amor? més que amor moltes vegades es necessita estima. I a madurar sense podrir-se!

Glo.Bos.blog ha dit...

Tot i que cada parella és diferent i cada una tindrà les seves característiques, en tots els casos s'ha de cuidar la relació amb una mica d'interès i ganes: treballar la patata, no tenir la llengua mandrosa per aclarir les coses i tot el que ve després.
No és garantia de que la parella vagi bé, però al menys ho haurem intentat.

Quadern de mots ha dit...

He escoltat una estona el programa mentre anava amb cotxe i m’he quedat amb una cosa, encara que és un estudi i les estadístiques tots sabem que es poden llegir de moltes maneres. Diuen que les parelles o matrimonis que duren més, són les que s’estimen, s’entenen, es respecten… però sobretot les que a part de parelles són amics, amb tot el que així comporta. Crec que una mica de raó hi ha, malgrat tot, no crec que es pugui generalitzar massa.

Joana ha dit...

Jo estic d'acord en que s'ha de cuidar l'hortet...
Opino segons el que he viscut que no és poc.
També amb lo de l'afinitat, cert que al principi tot és dolç, després surt el nostre "jo" i tot canvia, o no, depén, també, de la tolerància.

Glòria ha dit...

I si el jardí té roses, s'han de treure les espines, perquè sempre hi ha punxades.

kira permanyer ha dit...

El nap només salva les primeres cullites però després res de res i no hi ha una bona quimica, enamorament vaja....
Pensar que l'altre no te cap obligació d'estar amb tu ni tu amb ell es una bona teoria per mi. Cuidar la relació com la vida, mai saps si et durarà demà o no...

pons007 ha dit...

hi ha fins hi tot que confien amb la pluja que cau de tan en tan per cuidar l'hort i lo més fort es que els hi funciona als malparits!

Carme ha dit...

No hi ha receptes, cadascú ha de trobar al seva manera i dintre de la seva manera... doncs posar-hi ganes i il·lusió... això sí sense cap garantia de res.