-Va ser una bestiesa posar la
banyera a la biblioteca, ja ho sé mama, però tot té una explicació. Jo no sabia
com fer-ho perquè la veïna del davant es fixés amb mi, i no se’m va ocórrer res
millor que això. Ella ho veuria i s’acabaria fixant amb mi.
Que em trobessis inconscient
al terra va ser perquè es va fer fosc, baix sortir per encendre les llums sense
eixugar-me, descalç, i al tocar l’interruptor......
-Mira que arribes a ser burro
tu també, no era més fàcil anar a demanar-li sal?. Una mica més i t’hi quedes,
sort que l’ambulància va arribar a temps i portaven el desfibril·lador.
-Ah, per cert mama, qui va
avisar l’ambulància si no hi havia ningú a casa?
-Qui vols que fos, la veïna.
-Així el meu pla va
funcionar.......no?
-Si, però amb la veïna de
sota, la que et va denunciar per posar la música massa alta i ara per
humitats......ets un cas.
La meva proposta a Relats Conjunts
22 comentaris:
Sóc la veïna del davant i me'n vaig a fer jo també els Relats conjunts...
Aquest meu veí realment és un cas!
Hehehe, que bo. Segur que la veïna de baix és la típica iaia tafanera, al pobre noi li ha sortit tot al revés, i de què no hi deixa la pell!
Quina manera més bestia de voler cridar l'atenció! La mare té raó, lo de la sal encara funciona, segur.
Aquest jovent d'avui en dia no té el cap gaire assenyat...
caram, i la veïna de sota no t'interessa? potser les denuncies eren la seva manera de cridar-te l'atenció (encara que no sé jo...) ben trobat i amb un toc reindivicatiu i tot en el desfribrilador!)
Potser a la llum d'una espelma la veïna de davant es donarà per al·ludida, tot i que encara es pot cremar la biblioteca.
molt divertit i molt encertat
Salva
Les vajanades que podem arribar a fer pq algú es fixi en nosaltres, oi Garbi?? hehehe
Espero que no li quedi marca del desfibril.lador...
Hahahaha boníssim!! Passen un munt de coses en un relat força breu, així que vas saltant de sorpresa en sorpresa ;-))
Sorprenent!
I això que la majoria evitem que ens mirin...
Ains, la veïna equivocada... catxis!
Molt bó, Garbí.
Encara sort de la veïna de sota.
Esperem que la pròxima vegada tingui la ment més desperta i provi amb la sal.
Venen uns llums a piles, també et pots comprar manual de senyals amb llums (menys perillós) i et muntes una "disco" a la biblioteca, segur que acaba mirant i, si ni així, sempre pots lligar a algú a comissaria.
Molt divertit!!
Bessets.
Boníssim i totalment d'acord amb la conclusió final: És tot un cas!!. :-D
Ara tens un problema i com a bon veí has de donar bona imatge.
I vols dir que totes dues veïnes no estan d'acord?... No sé, potser hauria de canviar de barri, conèixer veïnat nou i aplicar unes estratègies diferents... Qui sap?
Molt i molt divertit!!! Hi ha veïnes que no se'ls escapa res, llàstima que fos la de baix la que detectés les humitats :))
Jaja, aixó faré jo amb el vi de devant que es posa radera les cortines¡¡
Però i què què què? Potser la veïna de sota també està per sucar-hi pa!
llibres, banyeres, humitats i veïnes....molt divertit!
Com sempre, entrar a aquest blog pot animar el dia de qualsevol pel bon rotllo que desprenen els teus escrits.
:)
Jo no comento. Només vull saber la teva adreça, per anar a una immobiliària i llogar un pis davant del teu. I mirar-te a la banyera... i si no et fots cas, aniré a demanar-te un llibre de la teva meravellosa biblioteca.
Molt divertit.
Mira que en fem de rucades per cridar l'atenció!
Publica un comentari a l'entrada