Que la bruixa dolenta d’Alicia
intenti explicar-nos cada dia un conte de por, fins a cert punt ho trobo ben
ridícul. Encara que no és ella sola.
Els contes de por són per
enfortir als nens, els contes per adults han de tenir altres al·licients per
despertar-nos quelcom, fer-nos somiar o pujar-nos la libido.
Com que sembla que tenen corda
per estona potser que nosaltres també fem alguna cosa al respecte per tal de
que no es sentin fent feina envà.
Si us plau que passi el flautista,
comenci a tocar i s’emporti totes aquestes rates cap el seu cau.
19 comentaris:
això té punta de ser alguna metàfora d'alguna cosa, però no sabria dir el què...
Aix, els contes, que macos que són. A mi els de por mai no m'han agradat. I com que no m'agraden no els llegeixo gaire.
Començo, però quan veig que és de por, plego.
Flautista d'Hammeeeeliiiiiiiín!!!!!
Ara que parles d'aquesta Alícia, m'has fet recordar un acudit:
Un cavall entra en un bar i el cambrer li pregunta, "Per què aquesta cara tan llarga?"
Va, que ja triga el Flautista!!!
tots els músics que es posin a tocar!
Si, si, digueu-li al Flautista que vingui ja, pq jo cada dia en tinc més de por de tots aquests animalots que volten...
Per sort, ja estem vacunats i ja no ens arronsarem més :)
Avui m'he quedat parada: parlava amb una noia que sempre s'havia definit com a independentista i ara que la tenim tan a prop li està agafant por: dels tancs? d'acomplir un somni? de veure que ara és el federalisme l'opció utòpica?
A mi m´agraden els contes de por, em tronxo de riure, qui se'ls pot creure?
Nanit...uns bessets!
Els conten per adults molen, l'Alicia és dolenta explicant-ne. Ja veurem com li va...
Aquesta bruixa menteix com un dimoni. Deia que la van votar 500.000 barrufets catalans.
WTF?
Doncs tindrà molta feina el teu flautista...
El joc de la por fa tants anys que el fan servir que ja ens fa pessigolles. Que acabarem fatal? Que Europa ens repudiarà? Doncs ja ho veurem, tu. Voleu que ens fotem la gran patacada? Deixeu-nos provar. A veure si tornem plorant a que ens deixeu reintegrar-nos a Espanya. Què, hi ha 'cuyongs' de deixar-nos provar?
I si ens escrivim nosaltres els contes i posem el final que volem?
Hi ha contes de por que més aviat fan riure, i el més patètic és que qui els explica es pensi que fan por de veritat. Que vingui el flautista, que vingui...
El flautista ja fa anys que tindria que avec vingut a emportarse totes aquestes rates que ens contan contes de faves que no s'els creu ningú.
Contes per a NO dormir els hi diria jo...
i si li regalem una renovació de tot el botox que porta a la boca? potser s'emociona, es posa massa i se li infla tant la boca que ha de deixar de bramar mentides...
Entre els contes de por dels nacionalistes d'allà i els contes de por dels nacionalistes d'aquí anem fatal. Sembla impossible que a l'any 2012 siguem a l'època del Braveheart, però es veu que és així. La intel·ligència ha mort i només queda la barbaritat, els odis i el futbol. I els acudits imbècils.
Espero que els sobiranistes tinguin prou valor per a convocar el famós referèndum (a la "consulta" no hi va participar ni déu), i que sàpiguen acceptar el resultat. Quina pena de país, que mentre contenpla com el desmunten encara dóna crèdits als seus desmuntadors.
Si l'Arturet i la seva claca mai gosen convocar el referèndum jo votaré NO, només per fotre'l. En la mateixa mesura que ell està fotent el residu de país a qui expolia el seu grup d'amics.
Publica un comentari a l'entrada