diumenge, 21 d’octubre de 2012

Acceptar el NO


Potser massa acostumats, després dels darrers anys, a que tot era possible o així  ho feien creure als més inconscients, de sobte el resultat és que l’abundància del no és fa més habitual del que un voldria.
Tot és qüestió d'entrenament i, potser els que són petits ara, ho tindran més assumit que nosaltres mateixos, el fet d'escoltar el monosíl·lab lleig.
Acceptar un no hauria de ser l’empenta per aconseguir la versió contrària, posar-hi tot el que podem per fer-ho. Malauradament, hi ha massa gent que davant d'això s’enfonsa es creua i no surt endavant. Ens falta esperit de lluita, sobretot els qui sempre ho han trobat tot fet, que seran ara, els qui pitjor ho passaran.
Jo em considero entrenat per la ocasió, potser el defecte que comporta l’edat, és  l’haver vist l’inici, la glòria i la caiguda, per ara poder assimilar molt millor, el tot no pot ser.
El no, no és un carrer sense sortida, és només el graó que ens ha d'ajudar a saltar el mur que ens el barra. Siguem tossuts, no tot està perdut.

23 comentaris:

XeXu ha dit...

Acostumat com ens tens a parlar amb segones i a revelar-nos al final el motiu real del teu escrit, avui m'has deixat desconcertat, no sé si t'he acabat d'entendre...

Carme ha dit...

Saber acceptar un NO, o els que calgui és ben necessari per la vida... i saber lluitar també. I saber distingir quan hem de lluitar i quan hem d'acceptar el NO també és molt important.

Jpmerch ha dit...

De fet estem més preparats per al no. Hi ha una frase que es repeteix sovint i que encaixaria ací: "tu prova-ho, no tens res a perdre, el no ja el tens.

belkis ha dit...

Jo, com el Xexu, també estic una mica desconcertada i desorientada, tot i que em sembla que ja sé per on vas.
Però, tant si m'equivoco som si no, el que si voldria dir és que un NO el podem acceptar tantes vegades com volguem, i mentrestant lluitar pel SI.
Quan acceptem que el NO és definitiu, llavors sí s'haurà acabat.
Quin embolic m'he fet! jajjaja

Drapaire de mots ha dit...

Ara tornaran a lluir els llestos o espavilats amb recursos, més que no pas els intel·ligents en conceptes.
Fa molt temps, que algú... tot i ser intel·ligent va ser prou llest, per adobar el terreny, pas a pas amb paciència i va saber treballar on calia per encendre un petit caliu, que s'ha convertit en una gran flama.
Aprenem de gent com aquesta. Qui ho tenia més difícil que ell?

El porquet ha dit...

La meva àvia, quan li etzibaves uns quants NO en poca estona, t'acabava dient "No et casaràs mai". Bé, respecte al casori, potser tenia raó! Però en la seva resposta hi havia un punt de sàtira, de to burlesc, de donar-te una petita empenta a rebel·lar-te contra tanta negativa i mirar que canviessis l'actitud i el punt de vista!

Ssshhh ha dit...

Estic amb la Carme, hem de ser capaços d'acceptar els NO, però també de lluitar si hi ha possibilitats d'un SI i saber distingir cada cas té el seu què, entre nosaltres crec que hi ha una majoria que ho tenim més o menys clar, però les noves generacions (tan acostumades a tenir-ho gairebé tot) em sembla que ho passaran p*t* i perdoni l'expresió.

Vagi bé la setmana Joan!!!

Galderich ha dit...

Saltem el no...

Glo.Bos.blog ha dit...

Darrerament semblava que tot es podia aconseguir amb el mínim esforç. Ara s'ha demostrat que la vida és dura i que s'ha de lluitar. El NO ja el tenim.

Joana ha dit...

També és important saber dir no a temps.

sa lluna ha dit...

- Per aquí NO passareu!
- NO ens estarem aturats!!
Sempre hi ha un altre NO davant una negativa, com també hi ha infinitat de SI, com a resposta als principis d´un mateix.

Molt bon dia!
Aferradeta de dilluns.

Pep ha dit...

Hi han tants NO que hauriem de tenir sempre en el nostre dialeg ¡¡
Però crec que tu vas pel no saber distribuir les despese desorbitades que campen per tot arreu. Al "NO sigueu tontos" que deia aquell anunci, al NO cal comprar el que no necessites. NO cal menjar més, No cal anar amb un cotxe que val un bloc de pisos, No cal..
Però hi ha un NO que a mi m'agrada molt, i és el NO a les injusticies.
Però quedi clar també ma'agrada el NO.. deixaré de treure el cap per casa teva, je je .

Anna ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu. Les crisis sempre serveixen per sortir més forts, perquè la gent exploti la seva creativitat i deixi de consumir perquè sí.

Tirant lo Bloc ha dit...

S'han de treure lliçons de tot. Els 'no' en són una bona font.

montse ha dit...

Tot és relatiu, hi ha persones cregudes i insuportables, que pensen que ho poden fer tot, mai ningú els ha dit "no" en contrast de les que sempre senten un "no" de resposta. El sí i no l'hem d'utilitzar amb bona mesura.

pons007 ha dit...

després d'un "no" sempre salto amb un "com que no?!"

Pakiba ha dit...

Segur que els que ho passaran pitjor seran aquells que com es diu en castellá "lo han tenido al alcance de la mano", però els que han viscut ja algún anys i han tingut de verdas i maduras, sabran ferli front al que vindrá.
Però sempre EN DEVANT AMB IL-LUSIÓ.

rosana ha dit...

Dir no i acceptar un no, dues coses que d'aprendre

lolita lagarto ha dit...

per acceptar un No cal tenir el projecte d'un futur Sí..no?

rits ha dit...

Siguem tossuts!

jomateixa ha dit...

Mira, a casa tembé hem dit sempre que "El NO ja el tens", s'ha d'anar provant a veure si aconsegueixes el SI.
i la meva àvia també em deia això de que si sempre deia NO, no em casaria mai.

Glòria ha dit...

Fa temps que practico el NO, amb el consell de certa persona i el temps, ho he aconseguit.

Clidice ha dit...

El NO pot ser l'al·licient per trobar altres solucions. No hem de rendir-nos :)