Dues paraules que la gent ha
acostumat a fer servir últimament, per encaixar-nos encara més, dins la
precària situació que vivim i que no sabem qui ens hi ha ficat, doncs a hores d'ara encara no he vist veritables culpables.
Però a veure......des de quan, em
pregunto jo que el futur és cert, o és que ja sabeu que us passarà demà? Ja heu
fotut el clau de la vostre vida? Sabeu quan durarà? (la vida). Sabeu quan
tornarem a tenir diners per gastar? Doncs no, no ho podem saber.
Podem intuir algunes coses, però
em fan gràcia aquesta gent que fa llargs diàlegs de com en un futur no massa
llunyà desapareixerà el capitalisme.......ostres,
han de canviar moltes coses, desaparèixer la cobdícia i l’egoisme no és fa amb
quatre dies. Veient que ningú es mulla el cul per ajudar al poble, no veig
massa clara la teoria. Menys quan la part política s’està autodestruint per intentar
poder agafar una cadira amb sou vitalici.
O sigui que el futur seguirà incert, per moltes boles de vidre que es consultin, no podem saber ni tant sols
si els avions F18 que ens sobrevolen són una campanya per la nova estrena del
James 007, sky fall, encara que em penso que no.....
15 comentaris:
el futur mai pot ser cert... més que res per allò que diuen que el futur no existeix, a hores d'ara sol hi ha present!
S'acabarà el capitalisme??? HA HA HA! i ric així en plan sarcàstic.....
El futur sempre és incert... el problema és que el que sigui incert sigui el present.
No sé si hi té res a veure "Skyfall", però jo correré a veure-la, que en Craig m'agrada molt com a James Bond.
crec que la Carme, com sempre, ha dit les paraules justes.
no patim per el futur...que prou feina ens dona el present
que tingueu un bon dia, macos
Molt ben vist, observat i escrit! Les paraules justes per descriure una situació angoixant i de la qual no és que no en veiem el futur és que, com diu la Carme, no en veiem ni el present.
Els que segueixen movent-se per assegurar-se el futur, però, ja sabem qui són.
Massa boles de vidre i massa visionaris...
Gaudim l'instant, aquest és ben cert, la resta, quan arribi.
Ara mateix, el "meu futur" a l'empresa és ben incert. És el que hi ha noi... Jo ja creia que em jubilaria allà (aixó seria futur més o menys cert, no?)
El futur sempre ha estat incert. Per exemple, fa quatre dies vivíem amb la màniga ampla, no hi havia cap problema i els bancs donaven calers com qui dóna caramels a un nadó. I tot de sobte, el món s'està acabant. Doncs em penso que ni estàvem tan bé abans, ni ara tan malament. Que la situació és dura, però ens volen fer creure que estem pitjor del que estem, i això ho fa tot més difícil.
El que vingui demà ho agafarem i ens adaptarem, no tenim altre remei.
Tenim que viure el moment,ja que no saben que ens deparará el futur.
El fotut no és el futur, el fotut és que el present tb ho és...
Bon cap de sermana Garbí!!!
La Carme he dit la veritat. Qui pensa en el futur quan el que l'està preocupant el present?
Necessitem el passat per rectificar el present i el futur per somniar.
tota la raó Joan....cert cert no hi ha res....qui va veure la crisi abans? ningú!
Jo crec que a l'economia tot són cicles. Més tard o més d'hora ña maleïda crisi acabarà passant, però em sembla que serà ben dur aquest tràngol...
Frases celebres, Joan:
1.“És la bestiesa més gran que s’ha dit mai. La bomba atòmica no explotarà mai, ho dic jo com a expert que sóc en explosius”
Carta de l’almirall W. Leathy al president Truman, 1945
2. “640 Kb han de ser suficients per a tothom”
Bill Gates, President de Microsoft, 1981
3.“Tot allò que es pot inventar ja ha estat inventat”
Charles Duell, Comissionat de l’Oficina de Patents dels USA, 1899
4. “No hi ha cap raó perquè cada persona tingui un ordinador a casa”
Ken Olson, President i fundador de Digital Equipment Corp., 1977
En vols més????????? jajajaja
Publica un comentari a l'entrada