El bar estava ple, vaig gosar a demanar seure amb tu. No t’hi
vas oposar, ens vàrem caure molt bé i el temps va passar volant. Per poc faig
tard a comissaria.
Tota la tarda mirant el tovalló
amb el teu telèfon. Trucaria acabat el torn.
No va poder ser, a l’últim
escorcoll de la nit, jo mateix vaig haver de posar-te les manilles.
Reconec que em vaig excitar.
18 comentaris:
Això si que és tenir mala sort, després de lligar i...només es va poder excitar!
Molt excitant el 69 ;)
Aferradetes!
Noi, ja és allò que diuen, que a la feina no s'ha de posar l'eina. I en alguns casos encara és més important seguir aquesta màxima!
És millor ser butaner.
ostres tu...
ja es pena
bona nit, noiet
Coi, quina mala sort!
Si que és mala sort, si! Això si, quina vista! Sabia que la tornaria a veure!
N'hi ha que no és poden treure la feina de sobre.
Ja és mala sort.
Opino que és l'inici d'una gran "amistat".
Quina llàstima no posar-se les manilles en altres circunstàncies...
Es veu que no va triar bé al seure amb ella jeje
No llencis el tovalló....
Molt bo... això això, que no llenci el tovalló. Sempre poden fer un vis a vis a la presó!
Ha de ser difícil actuar com un professional, segons com!
69 paraules són molt poques per acabar la història.
Jo m'imagino que ella és inocent, sortirà lliure, se n'anirà amb el comisari que.... li tornarà a posar les manilles, però en aquesta ocasió per una altra raó ben diferent. Ains... m'he posat romàntica!
Pel que he llegit no crec que aquesta noia sigui de les que fan sexe per amor al sexe...
Pot ser més val que el mosso ho deixi corre, ho pot pagar car!
em sembla que a tots els policies els hi excita això de posar manilles...
Mala sort, però el deber es lo primer,jejeje.
Molt encertat en XeXu.
De tota manera, que no perdi l'esperança que la justícia és ràpida i segur que demà ja serà al carrer.
Espera a què la deixin lliure i..................
Publica un comentari a l'entrada