Quan un creua
fronteres amb la sana intenció de passar uns dies d’esbarjo, i és conscient de
que no domina bé l’idioma que l’acull, ja de per si va amb compte.
Com que els
diners manen, i molt, un sempre acaba a les lleixes d’un supermercat cercant
quelcom per endrapar i beure. Cofoi un, del comportament dels seus petits, els
deixa que agafin alguna cosa per beure amb el sopar, tot el que no sigui aigua
sempre sembla festa major per els més petits.
Just a l’hora
de sopar i amb l’ànsia que els seu pare l’hi ha deixat amb herència, beu amb
sed acumulada, per el que sembla, un bon glop de suc.
Acte seguit
mirant tots la cara estranya de l’hereu i escoltant la rialla encomanadissa de
la seva germana, vàrem veure que allò no era suc de poma. Era vinagre de poma,
molt lluny del gust dolcenc que la seva boca esperava.
Sempre ho dic i
no em canso de repetir-ho, mireu molt bé el que us poseu a la boca.
23 comentaris:
he, he, he.. pobre nano, quin ensurt!
Ja tens raó, ja s'ha de vigilar molt, però molt el que et poses a la boca! :)
Hahaha, que bo! Bé, a l'hereu no li va semblar tan bo, ni el gust ni la broma, però tela. Bona anècdota.
I bé, una recomanació ben assenyada aquesta del final.
i la olor no li va donar cap pista?
Suc de poma avinagrat, una mica fort el refresc, pobrissó!
Si encara fos un còctel pel pare ;)
Aferradeta!
Quina jugada les pomes agres i avinagrades!
Amb lo bones que les hauria pogut trobar!
:)
L'hereu no se n'oblidarà mai d'aquest dia, i si se n'oblida ja estareu vosaltres i sa germana per recordar-li!
:)
hehehe, bé, el vinagre de poma va bé pel colesterol,.. si consola...
Pobre!!!
Pobret! però això no deixa de ser una experiència, la pròxima vegada no farà una glopada sense estar segur del que és.
Una anècdota graciosa!
Òndia, encara que sigui de poma el vinagre és vinagre... Eeecccssss, pobre xicot!!!
Pobret quin ensurt!
A mi em va passar que em van dir que hi havia un got de suc per ami i entre els gots plens que hi havia un era de wiski, em pensava que m'ofegava., ara tinc aprop dels 40 anys i encara no he tornat a tastar-lo.
Segur que haurà avorrit les pomes per sempre més! A mi em va passar a Alemanya, en un centre comercial (com que em feia vergonya demanar-ho amb el meu alemany macarrònic), vaig comprar unes cortines pel bany en comptes d'un llençol. En temes de menjar, cal anar molt més en compte, hehe.
ha, ha, ha, molt bona!!!
Conye! Com aquell que va demanar "vi negre" a un bar de "josuas y Vanesas", i li van posar un got de "vinagre" ;-)
Osti, quina putada. I com vau arreglar el desgavell?
Ai pobret!!!! ja m'imagino la cara que hi debia posar.... upsssss...
Tot i que a mi el vinagre m'agrada i el de poma és més suau que el de vi, si t'esperes un gust i el que et trobes a la boca n'és un de tant diferent, l'efecte sorpresa pot ser mortal. Pobre menut. Segur que ho explica rient, però. Són, efectivament les coses de les llengües.
Podia haver estat pitjor. Licor de poma amb la seua explosiva química.
quin xasco!
Egss! a mi m'agrada el vinagre de poma...però a l'amanida!
Petons
Me casun, quina purga!!!!
Molt bo!!
pobret. aquests pares, a veure si s'hi fixen més!!
Publica un comentari a l'entrada