dimecres, 5 de setembre del 2012

Problemes de llengua


Quan un creua fronteres amb la sana intenció de passar uns dies d’esbarjo, i és conscient de que no domina bé l’idioma que l’acull, ja de per si va amb compte.
Com que els diners manen, i molt, un sempre acaba a les lleixes d’un supermercat cercant quelcom per endrapar i beure. Cofoi un, del comportament dels seus petits, els deixa que agafin alguna cosa per beure amb el sopar, tot el que no sigui aigua sempre sembla festa major per els més petits.
Just a l’hora de sopar i amb l’ànsia que els seu pare l’hi ha deixat amb herència, beu amb sed acumulada, per el que sembla, un bon glop de suc.
Acte seguit mirant tots la cara estranya de l’hereu i escoltant la rialla encomanadissa de la seva germana, vàrem veure que allò no era suc de poma. Era vinagre de poma, molt lluny del gust dolcenc que la seva boca esperava.
Sempre ho dic i no em canso de repetir-ho, mireu molt bé el que us poseu a la boca.

23 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

he, he, he.. pobre nano, quin ensurt!

Ja tens raó, ja s'ha de vigilar molt, però molt el que et poses a la boca! :)

Sergi ha dit...

Hahaha, que bo! Bé, a l'hereu no li va semblar tan bo, ni el gust ni la broma, però tela. Bona anècdota.

I bé, una recomanació ben assenyada aquesta del final.

Sergi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

i la olor no li va donar cap pista?

sa lluna ha dit...

Suc de poma avinagrat, una mica fort el refresc, pobrissó!
Si encara fos un còctel pel pare ;)

Aferradeta!

fanal blau ha dit...

Quina jugada les pomes agres i avinagrades!
Amb lo bones que les hauria pogut trobar!

:)

L'hereu no se n'oblidarà mai d'aquest dia, i si se n'oblida ja estareu vosaltres i sa germana per recordar-li!

:)

rits ha dit...

hehehe, bé, el vinagre de poma va bé pel colesterol,.. si consola...

kweilan ha dit...

Pobre!!!

Glo.Bos.blog ha dit...

Pobret! però això no deixa de ser una experiència, la pròxima vegada no farà una glopada sense estar segur del que és.
Una anècdota graciosa!

Ssshhh ha dit...

Òndia, encara que sigui de poma el vinagre és vinagre... Eeecccssss, pobre xicot!!!

Joana ha dit...

Pobret quin ensurt!

Agnès Setrill. ha dit...

A mi em va passar que em van dir que hi havia un got de suc per ami i entre els gots plens que hi havia un era de wiski, em pensava que m'ofegava., ara tinc aprop dels 40 anys i encara no he tornat a tastar-lo.

Sílvia ha dit...

Segur que haurà avorrit les pomes per sempre més! A mi em va passar a Alemanya, en un centre comercial (com que em feia vergonya demanar-ho amb el meu alemany macarrònic), vaig comprar unes cortines pel bany en comptes d'un llençol. En temes de menjar, cal anar molt més en compte, hehe.

kika ha dit...

ha, ha, ha, molt bona!!!

Anònim ha dit...

Conye! Com aquell que va demanar "vi negre" a un bar de "josuas y Vanesas", i li van posar un got de "vinagre" ;-)

Marta Contreras ha dit...

Osti, quina putada. I com vau arreglar el desgavell?

Carbassona ha dit...

Ai pobret!!!! ja m'imagino la cara que hi debia posar.... upsssss...

Laura T. Marcel ha dit...

Tot i que a mi el vinagre m'agrada i el de poma és més suau que el de vi, si t'esperes un gust i el que et trobes a la boca n'és un de tant diferent, l'efecte sorpresa pot ser mortal. Pobre menut. Segur que ho explica rient, però. Són, efectivament les coses de les llengües.

jpmerch ha dit...

Podia haver estat pitjor. Licor de poma amb la seua explosiva química.

khalina ha dit...

quin xasco!

Ona ha dit...

Egss! a mi m'agrada el vinagre de poma...però a l'amanida!
Petons

Dafne ha dit...

Me casun, quina purga!!!!

jomateixa ha dit...

Molt bo!!
pobret. aquests pares, a veure si s'hi fixen més!!