dimecres, 13 de juny del 2012

Provocació?


És el que em ve al cap quan veig un paio,  potser motivat per la maleïda Roja, s’enfunda de bon matí una camiseta vermella que a l’esquena  s’hi pot llegir fins a quatre vegades: “yo soy español”. Sense cap mirament o potser per la seva pròpia inconsciència surt i la passeja orgullós pel carrer.
Jo no tindria pebrots de creuar un pas de vianants enfundat així, per por que algú la volgués planxar amb les rodes del cotxe, estalviant-me la feina de llevar-me-la. D’altra banda crec que el sentit comú, comptant com estan les coses, hauria de dictar  en tots els recons del nostre cervell, de no fer tal provocació.
Hi ha gent per tot i classificar-la seria molt difícil, doncs tant els podries posar al piló dels temeraris, inconscients, provocadors, ignorants o fins i tot imbècils.....jo opto per tancar els ulls i ja s’ho faran, a veure si passa ràpid l’eurocopa i amb sort arriben a la final Grècia i Alemanya.......

19 comentaris:

Yáiza ha dit...

Hi ha gent que no té vergonya!! A mi, quan a París em senten parlar i creuen reconèixer l'accent, em diuen:
- Espanyola?
I jo ràaaapidament responc:
- No, de Barcelona, que no és el mateix!

I res, ja ho entenen... =P

Sergi ha dit...

Doncs què vols que et digui, jo discrepo. Això no vol dir que no em faci sortir urticària, que és que sí, eh. Però penso que estan en el seu dret de mostrar el seu espanyolisme. Si ho senten, que ho demostrin, és clar que sí. El problema és que quan volem mostrar nosaltres la nostra catalanitat, els nostres símbols, llavors són ells els que ens els prohibeixen i posen el crit al cel. I això sí que no. Que ells facin el que els roti, però quan jo tregui l'estelada, muts i a la gàbia, a callar la boca i a empassar-se l'estrella com nosaltres ens empassem molts cops la seva puta àliga.

Pep ha dit...

I mira que el color vermell m'agrada.
Però aquests dies vaig de negre, i pensa que sóc pacifista, i aquests dies és fan de mal dur, tan de roja i roja, i el toro i el groc i mare de deu. Un moment que vaig posar la tele i em surt el fill del mata-elefants amb el de la barba i la princesa i ...per cert, l'avi no haurà anat un altre cop a fer de les seves??
A casa em optat per fer descans de TV. i de futbol. que el meu país no hi és representat ¡¡¡

Laura T. Marcel ha dit...

Xexu, molt racional no has estat amb el comentari, més aviat visceral del tot, eh? Ja veig que amb algunes coses et deixes portar pel cor, com ha de ser! Bé, el meu comentari a la pregunta "Provocació?" és que n'hi ha que tenen tan poques llums que ni provocació ni res, ells a su bola. Ja se sap: la ignorància és tan atrevida!

jpmerch ha dit...

XeXu, no nomenes l'àguila que les carrega el dimoni.

Estant d'acord amb el que diu en XeXu, he de dir que tenint dret a dur la samarreta que vulguen, és clar que la frase no la duen per exercir un dret sinó per provocar.

El que podien fer és afegir-hi un toc reivindicatiu posant "Yo soy español como Gibraltar".

Joana ha dit...

Doncs jo en se d'un que em va comentar que el meu fill provoca quan posa la bandera del Barça i l'Estelada al balcó...
Ja veus.
Jo ja estic fins el monyo de futbol, això que no en miro ni un de partit!

Anònim ha dit...

Prefereixo altres tipus de provocació... :-) No m'agrada el futbol!

Eduard ha dit...

Jo particularment no crec que sigui una provocació, més enllà del que pot ser-ho qui es posa una samarreta del Barça. Ara bé, jo certes coses crec que haurien de ser una mica més privades.
D'latra banda, per a mí, la veritable provocació està en com s'utilitza al futbol amb finalitats anestèsicas per a la majoria de la població.

Sílvia ha dit...

És sens dubte provocador, sobretot per la frase. O potser tot plegat només és ignorància... no ho tinc clar.

Carme Rosanas ha dit...

Home si ell és espanyol, doncs que en sigui... el greu problema és que em diguin que en sóc jo!

Coi, que NOOOOOO!

Jo també tanco els ulls i espero que els eliminin aviat! I que no ens "espatllin" cap jugador.

Anna ha dit...

No m'ho puc creure, estic d'acord amb en XeXu! És greu doctor? :P

Elfreelang ha dit...

Agafo també les paraules del XeXu a mi que cadascú sigui ben lliure de mostrar i demostrar el país del qual es sent...però que tots tinguem la mateixa llibertat....tanmateix ni he mirat cap partit i ni res i per mi tant m'és que facin el que facin...no és el meu país ni la meva selecció

Judit ha dit...

A mi el futbol no m'agrada, no sé mai si juga aquest o aquest altre, però veure voleiar banderes espanyoles, sigui pel que sigui em fa venir angúnia. Així que no m'importaria "planxar" una mica =;)

Jordi ha dit...

Hi ha vegades que la línia és molt fina: provocació? llibertat d'expressió? Uff!! Ara, entre tu i jo: saps el recorregut que fa aquest paio? Perquè entre tota la catosfera traiem els cotxes del parking i el planxem segur en algun semàfor!

Ah!! El Barça juga a les 19h el dissabte i... he aconseguit entrades per anar al Palau! Ara ve quan perd, però...

montse ha dit...

En passo olímpicament, vaig a fer una ullada al 69.

kira permanyer ha dit...

a mi em fa més mal el reportatge de T5 o Antena 3 amb imatges de imbècils cridants i pintats com si representessin a tot el pais.. avui a sobre un cantava un fandango... bufffffffffffffffffffffffff

khalina ha dit...

Que facin el que vulguin, mentre no insultin ni vulguin imposar.

Ara que saben que provocaran a d'altres. Doncs sí

jomateixa ha dit...

Jo també n'estic fins al monyo del futbol, però això és històric. Així la gent no pensa tant en com n'estem de malament.

El porquet ha dit...

Ara seré una mica políticament incorrecte, com el #sandruscodimissió, però només has de veure la tipologia de gent que llueix aquestes samarretes. I no dic res més...