El trobava molt guapo, encara que
en sabia la diferència d’edat. No s’atrevia a preguntar-li coses, ni per saber
almenys, si estava lliure.
Va decidir seguir-lo, plegant de
la feina, en la distància, sigil·losament, esperant trobar respostes que li
donessin ànims de conquesta.
S’havia fos, no el veia, ja el
seguiria demà. Desanimada, desfent el camí, el trobà abraçat efusivament a una
dona. Aquesta li digué: filla d’on surts?
21 comentaris:
Vaja, vaja amb el paio!!
Pobreta quina desil · lusió, mira que hi ha dones al món (7 per cada home) i justament amb la seva mare!!
Tot i que pot ser un avantatge ... així el tindrà més a prop;)
Bon dia, Joan!
Quin xasco, pobreta! Potser encara té alguna possibilitat, no està tot perdut, no?! Potser mare i filla tenen una retirada, heheh.
Dubtes aclarits.
he, he, he...
- Mare, per què sempre t'has de ficar amb els meves coses! - li va contestar ella.
Pobreta, quina mala pata, encara que com diu Sa Lluna potser és un avantatge, ja se sap, el roce hace el carinyo...
Bon dia pel matí!!
Sembla que això dels gustos també és genètic, mare i filla els tenen similars.
Boníssim, m'encanta, què divertit!
Serà només ficció o realment encara queden homes que s'interessin per les dones maduretes? Potser encara tinc esperances! jajajaja
En aquest cas allò de "nena, si podria ser ton pare!" no aniria desencaminat del tot...
Bufa, ara no caldrà que el segueixi...
Doncs si, tenien el mateix gust. Ui, això no acabarà pas bé.
tenir el mateix gust que ta mare pels tius no pot ser bon senyal... buf que s'ho faci mirar.
Ves per on! no es el primer cas... en la realitat ser d'un pare i un fill que es van trobar a la mateixa escala. Un la pujava i l'altre la baixava. jeje... o d'altres que anaven a certs locals i giraven el cotxe per que el del seu pare era a l'aparcament....
Això es l'avantatge i desavantatge de viure en un poblet !!!!! TOT SURT A LA LLUM ALGUN DIA! : D
I es que l'amor no t'edad i pot ser encara tingui una oportunitat!!.
Això és pitjor que els "culebrons" de TV3!!!
doncs si que havia diferencia d'edat... però això igual no té importància....o si? molt bo!!!!
Vaja, vaja...Mare, amic de la mare, filla de la mare...
això es mereix un: "ups!" ;)
Si no es tiren els plats pel cap...igual tot es pot compartir...
I així es va desfer tot l'encanteri. o no?
Sempre pot actuar com la Lolita de Nabocov.
Quin embolic!!
Publica un comentari a l'entrada