La
seriositat no és una condició que estigui en el seu màxim esplendor, i es fan
servir les paraules sense, de vegades, parar-se a pensar en el seu resultat més
immediat o a llarg termini.
Aleshores
jo em pregunto quina de les dues coses és pitjor, si el fet de dir SI a una
cosa i després no complir -ho, o ser el dolent des del primer moment dient un NO.
Entenc
que la primera opció és la que ens retardarà un problema que possiblement amb
el temps es farà més gros. Però també podem tenir la sort que el problema es
resolgui en aquest espai de temps.
La
segona opció és la que acaba amb el problema ràpidament i només falta posar
tota la carn la graella per saber dir el
no. Però tenim el problema afegit que ja no es pot arreglar o té mala solució.
Que
fem doncs? Tallem de soc arrel o aplacem els problemes?
No
és que en tingui cap d’urgent per arreglar, però al llarg del temps, després
d’haver-ne vistes de varis colors i haver fet ús de les dues opcions, encara és
hora d’ara que no sé quina és la millor.
20 comentaris:
Si et serveix d'alguna cosa...
Ja fa molt que si ha de ser no, ho dic d'entrada, primer sap greu, però sempre és millor la veritat.
Com a gran usuària de l'aplaçar, diria que no és una bona opció. Posposant els problemes, sols es fan més grans.
I en quant a lo de dir un si i no complir-lo o dir no directament, personalment crec que és molt millor un no. O en tot cas un no xò no passar del tema, veure què s'hi pot aportar.
No sé si et servirà de massa ajuda, xò desitjo que decideixis el que decideixis, t'ensurtis favorablament.
Jo diria que és millor dir que no d'entrada.
Jo n'e hagut d'aprendre si us plau per força, ja que si deia que sí, (encara que volgués dir que no) no sabia com fer-me enrere...
i acabava fent allò que no volia fer... per tant d'entrada molt millor.
I a mi no complir el que he dit també em fa sentir malament.
A mi m'agrada el compromís, potser per això sovint trio la segona opció. Dic que no si no estic segur de poder o voler-ho fer. Si dic que sí, miro de complir la promesa. Sota el meu punt de vista és millor no comprometre't si no ho has de fer, perquè no enganyes ni falles a ningú. Però cadascú és com és.
a vegades es diu sí perquè es creu en la possibilitat de complir-ho.. i potser fins i tot s'acompleix..
d'altra banda, també sovint es diu sí, perquè no es sap dir no, aquest segon cas no crec que sigui l'adequat, tot i que a mi dir que no, em costa
sap greu, però no crec que t'hagi servit de gran ajut..:)
Jo penso que és millor dir "NO" clarament des del principi si, veritablement, creiem que no podem o no volem fer una cosa... El problema és "com dir aquest No"... i a mi em costa molt :-(
Em passa com deia la CARME, a vegades m'he vist dient que sí a coses que pensava que no... fent-les per força, de mala gana, sense sentir que allò fos el que volia fer... És qüestió de valentia :-)
A mi em costa molt dir que no, tot i que darrerament n'he après, per força!
Costa dir que no quan ets una persona que
et desvius pels altres, però amb el temps aprens
a dir NO, i no per no poder complir-ho,
simplement que et trobes molt sovint buida
per haver-ho donat tot...
Bona nit!
Em van ensenyar a dir no, i estic aprenent...
Jo crec que és millor dir el que creus, si fas mal es pot curar, si tanques la ferida sense treure l'espina, sense treure el que te a dins, un dia o altre l'hauràs de curar, i llavors fa més mal, segur.
Bon dia, Garbí.
Sembla que tots estem força d'acord. Val més no ajornar els problemes perquè això no els soluciona sinó que encara els fa més grossos.
Els "nos" categòrics no em solen agradar, perquè abans de dir no penso que potser em cal reflexionar-ho més. Explicar el perquè, sí, i que sempre se sàpiga que pot ser no, també. Per tant, si però no ;)
Dir "si" i després no poder complir és molt frustrant, per tant val més dir "no" intentant fer possible el "si".
Des de luego dir NO de entrada,les coses cuan trigas en solucionarles mai surtan bé,aixó es el que penso i aixó es el que faix.
A mi em costa molt dir que NO i també fer coses que provoquin malestar als altres, i sovint acabo rebent jo.
Al llarg d'aquestes patacades he anat aprenent que el millor és fer el que s'ha de fer i acabar-ho com més aviat millor.
Potser el millor es arribar a acords. Quan s'han de posar límits, el "sí" fa mal, però els "no" rotunds tampoc són una bona opció. És important tenir mà esquerra (i a vegades tenir-ne també de dreta). Bona setmana, Joan!
L'assertivitat és molt complicada!! Jo crec que si a alguna cosa has de dir no.... que ho diguis (encara que costi), és la millor manera de sentir-se bé amb un mateix!
Per mi, l'unica opció és la sinceritat, encara que sigui dur, un petonet maco
millor dir no, clar que buscant una manera adequada de dir-ho
A mi no m'agraden els extremismes, i sóc de les que pensen que entre el blanc i el negre hi ha molts matissos del color gris.
Per tant, a vegades no dic un sí rotund ni un no rotund. A vegades dic "intentaré per què sigui un Sí, però no sé si podré aconseguir-ho", i a vegades dic "NO, però si trobés una possibilitat de que sigui un sí, te l'oferiré".
Espero que no es vegi com inseguretat; sé quan dir sí o quan dir no, però a vegades hi han els però's
Publica un comentari a l'entrada