Cada dia a la
mateixa hora ell baixa a passejar el gos, de passada baixa la
brossa.
Avui s’ha deixat la
bossa, jo una estona més tard la baixo i veig el gos lligat a un fanal. D’ell,
ni rastre enlloc.
Quan arriba a casa
amb el gos, diu que s’ha deixat les escombraries.
Ja les he baixat
jo, responc.
Tots dos ens mirem
de reüll, ningú diu res.
15 comentaris:
Ostres!!! Veig que tots dos tenen poc a dir... Vol dir que ja ho tenen bé??
Bona setmana Joan!
M'ha sabut més greu pel gos, pobra bèstia, que està en mig de tot, i a sobre el deixen lligat al carrer.
Si a tots dos ja els hi va bé... ara això sí, pobre gos, fa pena!
Veus coses així i penses que hi ha parelles que haurien de fer un plantejament, potser.
Està clar que aquesta parella comparteixen ja ben poc, apart de les escombraries i el gos.
Igual no acaben definitivament per amor al gos!, vés a saber.
Hehehe, secrets...dobles vides... si els gossos parlèssin...
Amb una mirada s'ho diuen tot...
N'hi ha més d'un que va anar a llençar les escombraries i no va tornar, si encara torna deu ser per algun motiu. Pobre gos, ja se'l podria endur, que per sort els gossos no parlen ;)
Ui, ui, ui... marro al canto!
Deu ser que l´amiga té una gateta i ja se sap...
si tingués una gosseta, segur que se´l portava amb ell ;)
Bon dia!!
Quina pillada!
Ui ui uiiiiii aquí hi ha cacauet!
Hahahahahhaahaa, se li ha acabat el bacallà, amb l'excusa del gos!!!
Pobret gos, él no el lligaria pas al carrer, amb lo macos que son, pero en sembla que aquí hi ha marru.
Bonissima entrada. Res a dir, cada dia es veuen situacions semblants al nostre voltant....
Publica un comentari a l'entrada