La relació no anava
bé, massa tibant per ser plàcida, volien parlar-ne i així havien quedat per
fer-ho.
Mentre es dutxava,
pensava en tot el que li volia recriminar, volia deixar les coses clares. Però
quan s’estava vestint, s’adonà que havia escollit acuradament la millor roba interior
que tenia, la que més li agradava a ell. Es començà a angoixar, veia clarament
el que volia. Poc marge de negociació.
Històries amb
seixanta-nou paraules.
19 comentaris:
Bravíssimo! Sempre original, sempre sorprenent, sempre divertint-nos!
Excelent i tot amb 69 paraules!!
per escalfar el dia...imagino.
Bessets.
Has collit molt bé la flama del Canigó d'en Tirant lo Bloc amb els micro relats!
Ànim que aquest primer s'ho val !!!
Bé, ella tenia molt clar on havien d'arribar les negociacions...
Ep! Molt bo! En volem més! Com anirà la 'negociació'?
Boníssim, boníssim...
Una bona imatge val més que mil paraules.
macrohistòria en un microrelat. molt bona!
Ets tot un crak de les paraules! Amb 69 i una bona història.
Potser era una estratègia per si tots els altres arguments fallaven...
ep! és el començament d'una nova secció del bloc "històries amb seixanta-nou paraules"
doncs no me'n penso perdre ni una... hehe
Excel·lent... però hem sembla que quan escollia acuradament la millor roba, ja sabia el poc marge de negociació que tenia ;)
boníssim!
(pa.microcomentari, però com el relat, ho diu tot)
Ah, això ja passa. No cal que s'angoixi, però, no? de fet el que vol és més tibantor i ben poca placidesa...
Què bo! M'ha agradat molt...
Talleu, és (molt) bona! A mi també m'ha agradat molt... i a ell segur que encara més ;)
m'agrada :D i molt.
De vegades no calen ni 69 paraules, jajajaa que bo que ets!!!
M'encanta aquest poder de sintesi. De veritat. Et felicito.
Publica un comentari a l'entrada