M’han fet fora de
la feina, per l’afer amb la secretària. Tot per una aparició inoportuna de la
directora.
Ha estat la
secretària qui s’ha ofert, m’ha vist
molt tens, sabia que no podia anar així a la reunió, m’ha convençut, al
oferir-se a fer-me un arranjament ràpid.
Sé que la imatge
d’ella, de genolls furgant als meus pantalons és molt barroera.
Juro que només
m’estava cosint el botó.
Històries amb 69 paraules
22 comentaris:
Quin malentès... Sap greu, però tant per tant, oi? ;-)
Heee... que això puja de to ;)
Un cop una companya em va cosir un botó del pantaló a la feina també... en aquell cas me'l vaig treure per facilitar-li... però no sé què és pitjor!
Ufff,creia que anava de debò.
Aix que això del botó... sona a excusa total!
és que això de la reforma botonal dóna molt de si!
Uffffffff com estás, es veu que arriba la primavera. O no més es un malentès, o dígale a la directora que tu no volies i segur que et perdonarà.O por ser que ella...........
Tinc dos dubtes:
1r.- el butó no era precisament el que corda els pantalons, sinó el que acompanya a altres butons substituïnt la cremallera, no?
2n. Lo de furgar els pantalons era abans o després de cosir el butó?, hehehe.
Colló, quin mal rollo així d'entrada. Tres paraules i m'ha vingut un "Osti!" al cap, disparat.
Però ei, t'han fet fora a "tú" però no a ella? Uiuiui...
Igual el que volia la directora era cosir el botó ella. Li has dit si t'ho volia fer?
Ostres, un altre 69!
que aixi com van les coses,
m´havies espantat.
La cita era abans o després del botó?
Ai, ai, que els botons han de venir repassats de casa, sinó passa el que passa!!! Botons, botons....
ostres, quin "susto". en un primer moment, m'he espantat i no entenia res.
ais, aquests malentesos....
Ei, he comptat 70! Una era el ressopó?
Je je... ets "tremendo"!
Que no saps cosir home!! :)
jajaj per un moment m'ho he cregut i tot (es broma) ja se que tu surts sempre com dirían alguns "per peteneras".
Molt bó !!
Petonets
No colaaaaaaaa ;p
Ostres, no penseu malament, però jo sempre porto fil i agulla al moneder...!
...sí, un d'aquells mini-cosidors que donaven a alguns hotels, sabeu?
Però de debó, que és per us pròpi!
La vida està plena de malentesos! Però si et van fer fora pel que semblava... ja ho podries haver "consumat" no? Posats a fer...
Després, que no vulguin dir-nos que cal vestir-se de vint-i-un botons, que ja sabem el que passa.
També podies haver-li donat els pantalons i que veiés de primera mà que el botó estava a mig cosir...
Quin mal rotllo m'ha donat pensava que era veritat jajaja.
Molt bo :)
365 contes
Terra de llibres
Publica un comentari a l'entrada