divendres, 3 de febrer de 2012

Autosuggestió



Menys dos graus i mig al exterior
trenta sis i mig dins el meu cos
matemàticament, disset de promig
 primavera eterna  en el subconscient

Poesia verídica de supervivència, aplicar tres cops al dia sense prescripció mèdica. Amb temperatures més baixes, ajuntar-se dues o més persones per tal de fer pujar..............el promig


Dedicat, amb tot el caliu del mon, a l’anticicló siberià que s’ha proposat fer-nos tremolar.

21 comentaris:

El porquet ha dit...

Amb aquesta poesia espurnejant, poesia braser, poesia amb caliu... no hi ha siberiana que es pugui resistir... ni les nascudes allà! ;p

Glòria ha dit...

;-) Ahí estamos!

Joana ha dit...

Jo reconec estar encantada...
Tampoc és tant no?.
Amb llar de foc ho deu ser menys és clar...

sa lluna ha dit...

Estava mirant Tramuntana des de la finestra d'aquest lloc que em té empresonada gairebé tot el dia. Amb prou feines es veu, plou i fa un fred de mil dimonis ... com no puc ajuntar-me amb dues o més persones ara, imagino estar a prop d'aquest foc que ens has ofert i l'esperança d'una prompta primavera.
Una abraçada càlida de bon dia.

Carme J ha dit...

Molt bé, garbí!!! Com m'agrada l'optimista que ets, hauries de ser exemple de molt porucs com n'hi ha!

Bon i fresquet cap de setmana.

Anna ha dit...

Jo avui he sortit més abrigada que de costum, només per si de cas, i home, tampoc és que n'hi hagi per tant.

magazine.cat ha dit...

Ostres, per aquí a les Garrigues altes ens hem aixecat a -7,5º i amb unes bufadetes que glacen fins i tot l'enteniment!!!

Ferran ha dit...

Càlida imatge i càlides paraules, garbi. Siberiades a mí!

LEBLANSKY ha dit...

Garbí, ets el millor! M'apunto a la dedicatòria :)

Clidice ha dit...

O com més serem ... més riurem ;)

Tirant lo Bloc ha dit...

... quina bona excusa aquesta de fer pujar el promig per arreplegar-se!

Ets bo, ets bo... ;-)

montse ha dit...

I un cop arreplegats
cridem ben fort
quina calor que fa.

Carme ha dit...

M'escalfo les mans al teu foc!

XeXu ha dit...

Vist així, la temperatura total és força confortable, no? A tapar-nos tots molt, que la cosa pica. Però és hivern, ja toca que tinguem aquestes temperatures!

jomateixa ha dit...

Si, així juntets, juntets es passen més bé els freds... hehe.

Eduard Ariza ha dit...

Vull una llar de foc.

Gemma Sara ha dit...

M'ha agradat això de la primavera eterna en el subconscient (jo que em pensava que el subconscient és més aviat caldejat ;).

Pakiba ha dit...

Jo vui una llar de foc com la teva!!.

Assumpta ha dit...

Caram, GARBÍ, quina vena poètica!! :-))

Fantàstica foto... què comfortable... :-)

Dafne ha dit...

Hummmmm, aquesta llar de foc, fa que el conscient i el subconscient tinguin un escalf que difícilment cap anticicló siberià pugui glaçar.
Gràcies per la caloreta que s'hi desprèn!!!! Redéu que poc m'agrada el fred, hahhahhaa!!!!

sargantana ha dit...

delicios garbi..

petons de sargantana