Menys
dos graus i mig al exterior
trenta
sis i mig dins el meu cos
matemàticament,
disset de promig
primavera eterna en el subconscient
Poesia verídica de
supervivència, aplicar tres cops al dia sense prescripció mèdica. Amb
temperatures més baixes, ajuntar-se dues o més persones per tal de fer
pujar..............el promig
Dedicat, amb tot el
caliu del mon, a l’anticicló siberià que s’ha proposat fer-nos tremolar.
21 comentaris:
Amb aquesta poesia espurnejant, poesia braser, poesia amb caliu... no hi ha siberiana que es pugui resistir... ni les nascudes allà! ;p
;-) Ahí estamos!
Jo reconec estar encantada...
Tampoc és tant no?.
Amb llar de foc ho deu ser menys és clar...
Estava mirant Tramuntana des de la finestra d'aquest lloc que em té empresonada gairebé tot el dia. Amb prou feines es veu, plou i fa un fred de mil dimonis ... com no puc ajuntar-me amb dues o més persones ara, imagino estar a prop d'aquest foc que ens has ofert i l'esperança d'una prompta primavera.
Una abraçada càlida de bon dia.
Molt bé, garbí!!! Com m'agrada l'optimista que ets, hauries de ser exemple de molt porucs com n'hi ha!
Bon i fresquet cap de setmana.
Jo avui he sortit més abrigada que de costum, només per si de cas, i home, tampoc és que n'hi hagi per tant.
Ostres, per aquí a les Garrigues altes ens hem aixecat a -7,5º i amb unes bufadetes que glacen fins i tot l'enteniment!!!
Càlida imatge i càlides paraules, garbi. Siberiades a mí!
Garbí, ets el millor! M'apunto a la dedicatòria :)
O com més serem ... més riurem ;)
... quina bona excusa aquesta de fer pujar el promig per arreplegar-se!
Ets bo, ets bo... ;-)
I un cop arreplegats
cridem ben fort
quina calor que fa.
M'escalfo les mans al teu foc!
Vist així, la temperatura total és força confortable, no? A tapar-nos tots molt, que la cosa pica. Però és hivern, ja toca que tinguem aquestes temperatures!
Si, així juntets, juntets es passen més bé els freds... hehe.
Vull una llar de foc.
M'ha agradat això de la primavera eterna en el subconscient (jo que em pensava que el subconscient és més aviat caldejat ;).
Jo vui una llar de foc com la teva!!.
Caram, GARBÍ, quina vena poètica!! :-))
Fantàstica foto... què comfortable... :-)
Hummmmm, aquesta llar de foc, fa que el conscient i el subconscient tinguin un escalf que difícilment cap anticicló siberià pugui glaçar.
Gràcies per la caloreta que s'hi desprèn!!!! Redéu que poc m'agrada el fred, hahhahhaa!!!!
delicios garbi..
petons de sargantana
Publica un comentari a l'entrada