I perquè no?

L’altre dia en els comentaris del apunt del sr Google, un català desterrat a Berlin, deixava anar, que amb tanta privacitat hauríem de tornar a enviar correu postal com fèiem abans.

Aleshores em va saltar una espurna, aquella il·lusió de tornar a llepar i ficar (el segell i a la bústia) m’agradava. Però el problema de que tots no ho podríem veure em feia com una mica cosa. Ostres i si?........ Entre tots els que ens pica allò de tornar-ho a fer, encara que faci temps que no ho fem, encara que sigui com una última vegada, enviem una postal que puguem veure tots....inclús el sr google es clar.

Senyores i senyors oients (lectors) ús animo a agafar una postal que corri per casa, si és vella encara millor, i penjar-la al vostre blog. Si està escrita per darrera (i es pot ensenyar) també tindria la seva gràcia, però també si val a posar una dedicatòria, en forma de poesia, pregària o rondinant de qui més ens toca allò que no sona.

Jo m’hi poso ara mateix.......sempre m’ha fet il·lusió això de......enganxar el segell i escoltar el soroll de quan cau al fons de la bústia, a esperar l’home del sac.

 

 Jovent de fins a 99 anys, no perdeu mai de vista la picardia i el color, que la resta vindrà més fàcilment.