L’altre dia en els
comentaris del apunt del sr Google, un català desterrat a Berlin, deixava anar,
que amb tanta privacitat hauríem de tornar a enviar correu postal com fèiem
abans.
Aleshores em va
saltar una espurna, aquella il·lusió de tornar a llepar i ficar (el segell i a
la bústia) m’agradava. Però el problema de que tots no ho podríem veure em feia
com una mica cosa. Ostres i si?........ Entre tots els que ens pica allò de
tornar-ho a fer, encara que faci temps que no ho fem, encara que sigui com una
última vegada, enviem una postal que puguem veure tots....inclús el sr google es
clar.
Senyores i senyors
oients (lectors) ús animo a agafar una postal que corri per casa, si és vella
encara millor, i penjar-la al vostre blog. Si està escrita per darrera (i es
pot ensenyar) també tindria la seva gràcia, però també si val a posar una
dedicatòria, en forma de poesia, pregària o rondinant de qui més ens toca allò
que no sona.
Jo m’hi poso ara
mateix.......sempre m’ha fet il·lusió això de......enganxar el segell i
escoltar el soroll de quan cau al fons de la bústia, a esperar l’home del sac.
Jovent de fins a 99
anys, no perdeu mai de vista la picardia i el color, que la resta vindrà més fàcilment.
26 comentaris:
ummmm... segur que en trobaré alguna, vaig a buscar-la!
M'hi apunto! No sé si tinc postals antigues, però si no les tinc, me les inventaré. :)
Ja la tinc! Una postal de Barcelona de l'any 67!
Nooo... quina mania amb el correu postal! Jo que pensava que ja ens n'havíem lliurat... i mira que n'havia enviat jo de cartes i postals, però quina mandra em fa ara. De fet, amb els amics encara ens n'enviem a dia d'avui, en tinc el suro ple! Però jo només envio les justes i necessàries. Veurem si m'hi animo...
Regiraré el fons d'armari...........
Caraaammm... quin goig que fa aquesta postal!!
Mira, coses que passen, jo he enviat força postals aquest any, però resulta que aquí no en rebo cap! Ehem, ehem! Aviam si hauré de fer pública la meva adreça parisenca per a què m'envieu alguna cosa... snif!
també podem provar a ensinistrar un colom i posar la postal enrotllada al se bec, ens estalviaríem el segell i mantindríem la privacitat....miraré de trobar una postal però no tinc scanner....
Osti! Em faràs regirar papers antics? Calla que em sembla que sé on són...
petons!
Osti! Em faràs regirar papers antics? Calla que em sembla que sé on són...
petons!
Quan vaig a algún lloc sempre me n'envio una. Trobo molt a faltar rebre correu i sobretot postals. I faig aquesta frikada. Me l'envio a mi mateixa. A més és un moment molt íntim meu. M'explico com m'estic sentint en el viatge i quan la rebo em fa molta gràcia.
Tb n'envio als amics, eh!
Aquest troçet de Paris no el tinc en postal, xò just al davant, hi ha una "rejilla" del metro que surt vent. La recordo perfectament i la darrera vegada hi tinc una de les millors fotos del viatge. Tots ballant can-can al mig del carrer. Brutal!!
Segur que trovaré alguna, demá la buscaré,ara es masa tard.
Doncs em sembla una idea genial m'hi apunto, i si que en tinc moltes, sempre m'agrada que m'enviin els familiars i amics quan surten fora.I jo ho faig també quan surto.
A mi també m'agrada la idea!
:)
Garbí, l'enllac de politica de privacitat era conya, no? Com poden dir "algunes dades, com per exemple, la teva targeta bancària"? Que ens hem tornat tots bojos o què???
Doncs aquesta vegada... ens hem avançat!! :)
Resulta que l'any passat, mentre fèiem preparatius per casar-nos, alguns amics es van entretenir en gastar-nos una petita brometa.
El resultat van ser una dotzena de postals en què el nostre gat Otis se'n va anar de viatge, igual que el nan de jardí de l'Amelie: http://tujoilotis.blogspot.com/search/label/postals
Ens van tenir ben intrigats una bona temporada...
Sempre és millor això que obrir la bústia i trobar-hi només factures!
La veritat es que no recordo l'ultima vegada que vaig rebre una postal.
Alguna en dec tenir! A veure si és presentable en públic... ;p
Vaig a regirar a veure què trobo!.
Per cert... jo enyoro escriure cartes...
Ostres, GARBI, que divertit!! :-))
A mi m'agradava molt enviar i rebre cartes escrites a mà!
Ei!! Jo encara el faig servir de tant en tant quan vull escriure una bona carta. Més o menys un cop al mes...
Per casa encara corre alguna, principalment de quan la gent marxa de vacances a un lloc llunyà. Quan tingui configurat al PC nou l'escàner, ho faré, de moment encara no .-)
A casa tenim un bon grapat de postals comprades com un record dels diferents llocs on hem anat de vacances, és a dir sense fer servir. Però fa anys (molts, ara que m'hi fas pensar) que ni en rebo ni n'envio cap tot i així ja remenaré per casa a veure si en trobo alguna i en faig un post dissabte que ve.
Sabeu? jo encara recordo la cara del carter quan arribava a casa carregat de cartes llarguíssimes, somreia i deia, avui totes són per a tu ... quins temps!
L'última postal rebuda, una d'un follet i una sargantana ... mem si la puc escanejar i us la ensenyo.
Salutacions i bon dia!
Ostres ostres, garbi24, molt bona pensada! Hi participaria encantat... però la meva "vida passada" (diguem-li així) està recollida en un munt de caixes, al traster de mons pares. Em sembla que aquí, a la ciutat de l'exili, no tinc cap postal. O sí? ho miraré :-)
Molt bona, en qualsevol cas!
M'encanta la ideaaaa!!!! Encara que sembli estrany jo encara mantinc amb una amistat el correu ordinàri. M'encanta la lletra manuscrita amb la seva personalitat... i mentre hi hagi algú que em vulgui escriure... jo continuaré responent!
Vaig a buscar una postal però ja!
em sembla recordar que això ja ho vaig fer fa un temps...aquí
Pons's blog, avançant-se a les iniciatives des de fa més de 6 anys.
Publica un comentari a l'entrada