La tecnologia

Tothom qui més qui menys n’és usuari, inclús el més renegat té el seu nom posat en fitxers que volten arreu del món, sense poder-hi fer gaire res per ser-ne esborrat.

L’última que m’ha arribat a les meves orelles i que em va fer la seva gràcia al mateix moment que em preguntava si realment és necessari o bé si cal aplaudir la iniciativa.

Segons explicació, de la meva més directe branca genealògica, que està estudiant a la universitat, té algunes companyes que estudiant una carrera, que ara no sabria dir ja que no es la seva, els obliguen a tenir un compte de twitter, doncs una de les classes s’ha de fer a través d’aquesta xarxa.

Ara un cop estudiat, i més detingudament processat, trobo que pot fer implicar molt als alumnes, que queda després de la classe tot un registre que es pot visualitzar o repassar i que la tecnologia és per emprar-la.

Si bé l’altre banda, la que una classe perdi el diàleg, que tothom estigui encastat de cares a una maquineta i que potser molts no estan fent un seguiment de la classe si no del que faran després d’ella. Et fa pensar en la viabilitat del projecte.

Tot plegat molt innovador, i com sempre, gustos per tots els públics.