dimecres, 23 de novembre de 2011

Manies, o no


En aquest món hi ha dues classes de persones, les que tasten els  plats dels altres i les que no.
Particularment a mi no m’agrada anar fent tastets als plats dels altres comensals que m’acompanyen a taula, per molt amics que podem ser. Potser són manies meves, però sóc dels que quan em demano un filet al Rocafort o un pollastre amb patates, no em ve de gust  tastar cap altre cosa, per apetitosa que sigui. Fins aquí cap problema, aquest comença quan em pregunten si poden tastar el meu, al que normalment contesto que si, però que no m’agrada gens perquè sempre t’acaben agafant aquella punta tant torradeta que guardaves per el final o deixant-te mitja croqueta esparracada que ja no et sedueix com abans del atac.
I que em dieu d’aquell glop de cervesa que et guardes per després de l’últim mos, i veus que t’agafen el got al mateix temps que escoltes: me’n dones un glop? I que passa sense remei a convertir-se en un trist cul de got de cervesa. Emprenya eh?
Tothom és com l’han parit, jo he sortit així. Ara la pregunta és, de quin grup sou vosaltres? Si veniu a fer un àpat amb mi, no em tocareu els ous, no?..........;) 


38 comentaris:

Jordi ha dit...

Jo provo i em deixo provar, però si algun dia fem un àpat plegats ni et tocaré els ous ni la botifarra. Ara ja ho sé!

Jordi ha dit...

Ostres, he estat el primer, què fort!!

Ventafocs ha dit...

Els ous potser no, però el bacó... ummmmmmmmmm

Ventafocs ha dit...

per uns segons, Jordi ;)

Carme ha dit...

Mai no m'atreviria, garbí! he, he, he...

A mi sí m'agrada tastar, bé, potser més que tastar compartir... quan m'agraden molts plats d'una carta, sempre li demano al meu marit si vol que en compartim dos, mig i mig... ell molt sovint accepta, però no sempre. A vegades li ve més de gust una sola cosa i aleshores no demano ni per tastar-ho! No és que vulgui tastar-ho, de fet vull menjar-ne una mica de cada. No és el mateix tastar que menjar.

La veritat és que tastar dels plats dels altres no ho faig gairebé mai. Al meu costat soparies tranquil! :)

Assumpta ha dit...

Home, si som un grup, mai em passaria pel cap anar fent tastets de tots els plats. És empipador... si després has de deixar que cinc o sis persones provin el teu ja t'has quedat sense...

Ara bé, si vaig amb el meu marit, o la meva germana, per exemple... sí que m'agrada tastar el seu i, evidentment, que ell o ella mengi una miqueta del que jo he demanat.

De fet, fa temps, quan podíem anar a sopar fora (snifff) a vegades anàvem a un lloc que es diu el Vinatxo, que fan pa amb tomàquet i diferents coses: formatges, embotits i, diferents tipus de cassoletes. Alli ja, directament, moltes vegades fèiem el que diu la CARME, demanar un parell de coses cada un pensant totalment en compartir-ho :-)

Adbega ha dit...

Ara, sabent-ho, no te'ls tocaria (a no sé que tinguessis al plat algo realment apetitós...). Però cal dir que jo sóc de les que m'agrada tastar i deixar tastar i a més, m'agrada molt compartir plats, així menjo dues, tres o quatre coses enlloc d'una sola!

Clidice ha dit...

Estem d'acord, o es fa una sèrie de plats per tothom o cadascú amb el seu :)

Alba ha dit...

hahaha! A mi m'apeteix provar tots els plats, però mai en provo cap... també em fa cosa, vés. No per manies, sinó perquè penso que després el meu plat no serà tan bo.... sóc rareta jo...

Ara, gorrejar cervesa dels altres?? D'això ja se'n diu morro!!!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Home, mira, vist així... jo agafaria un crostonet de pa i sucaria una mica al rovell... això encara faria més ràbia, em temo.

Segons què mengin els amics, tasto i deixo tastar. Però si el que tinc em ve molt de gust... NO ES TOCA!!!

Barcelona m'enamora ha dit...

Heheheh! Aquest és un tema que hem parlat moltíssim cops amb les meves amigues! Perquè una d'elles s'ha arribat a discutir amb el seu nòvio, que també és molt amic nostre, perquè se li menja el seu plat....en canvi el més curiós és que quan anem només nosaltres soles sempre compartim tots el plats!!

A mi m'agrada molt compartir els plats i provar una mica d'aquí, una mica d'allà i dir...prova això...i que em diguin tasta aquest trosset, fica-t'hi salsa i anar passant la forquilla i tastant...ho trobo molt maco, la veritat. Però clar, només es comparteix amb qui ja tens aquesta dinàmica i amb qui us agrada fer-ho així...a mi justament m'agrada anar a menjar fora per fer això!!

Gemma Sara ha dit...

A mi m'agrada tastar dels altres plats (propers!) i no m'importa pas que tastin del meu. És curiositat, sobretot. I també m'agrada compartir plats.

El porquet ha dit...

Ooooh! m'has tocat un tema ben sensible! La persona amb la que comparteixo la meva vida és tastaolletes de mena! I sempre que anem a sopar fora ho vol tastar tot, tot i tot! I jo sóc totalment dels teus i no m'agrada pas menjar cap altra cosa quan estic enfeinat amb el meu plat. Així que ella pregunta si pot tastar i jo no tinc cap problema, però llavors em diu si jo vull tastar el seu i jo li dic que no... i s'emprenya!!!

Què bo! M'encanta saber que hi ha gent de la meva calanya rareta!

Pep ha dit...

Tema curiós el que has tocat avui.
No hi havia pensat mai, però ara que ho dius, a mi no em fa res que la meva dona agafi del meu plat però no m'agrada que n'agafi del meu fill,
potser és de psicóleg això.
M'has plantejat un problema Garbí.
Potser això ens ve de quan fa mil·lions d'anys viviem en cavernes.
Igual que el lloc on dormim els homes.
Tu dorms arran de la porta ?
o deixes que dormi la teva parella ? Es veu que els homes dormim arran de la porta per protegir la cova.
No se,però ara que hi penso jo dormo arran de finestra.
Bona nit, Garbí.

Allau ha dit...

No tinc cap interès per barrejar sabors i investigar el que els altres mengen; però no tinc cap inconvenient perquè el meu marit faci un tast del meu plat. Es nota que no sóc gaire menjador?

joanfer ha dit...

En general em semblo bastant a tu. Ara bé, sobre que em toquin els ous, haig de reconéixer que de vegades dependrà de qui mel's toqui i, sobretot, com... ;P

Yáiza ha dit...

Doncs a mi no m'acostuma a fer res, en absolut. De fet, tinc una petita anècdota al respecte, i és que en els dinars de tupper a la cafeteria de la facultat, tots solem provar les "delicatessen" que porten els demés. Que si els macarrons de la mare de la N (que els fa amb beixamel), o el pollastre amb canyella de l'avi de la C, sense deixar passar les potingues que es prepara el M amb el que rescata de la nevera. I a mi no em sol molestar que em remenin el tupper!

Però vaja, com dius tu, cadascú és com és (o com l'han parit) i si ens consta que a algú li moltesta, doncs més val ser educat i no emprenyar, no?

sargantana ha dit...

ostres que bó
jo abans em pescava cada *mosqueo* si algu tocava el meu plat que em moria
tampoc era de tocar el dels altres, mai de la vida!
pero camviem..evolucionem...i
ara no hi ha res que em fasi disfrutar mes que compartir plat amb la meva parella
no hi entendras mai res!!

M'ha fet gracia en Pep amb lo de dormir a la porta, pero es cert que la meva parella hi dorm
jajajajjajaj

colla de bojos!!
tingueu bon dia

Joana ha dit...

Doncs jo soc estranya, un cop més!
No em fa res que m'ho provin, però mai provo de ningú.
Ja m'he tornat a sortir del grup...

Mercè ha dit...

Hehehehe, nota mental: si algun cop compartesc taula amb el Garbí no he de posar cullera en el seu plat.

Confesse, sóc de les que no m'importa que tasten el menjar que he demanat. Però mai no em beuria el culet de cervesa de ningú, hehehe.

M'has despertat un somriure amb aquest post.

Una abraçada.

lolita lagarto ha dit...

A mi no m'importa que tastin el meu plat, a no ser que sigui un plat d'aquells miniatura que si el tasten s'ha acabat..
jo no acostumo a tastar els dels altres, potser el dels més allegats en comptades ocasions..
ara, he de reconèixer que tastar un glop de cervesa de la meva parella, ho faig sovint, bé ho feia, perquè com li emprenyava molt hem arribat a un acord..:)

bajoqueta ha dit...

El menjar és sagrat i no es pren! jajaja. A mi no em toquen el meu, per lo del gluten no em poden contaminar el que menjo, i de pas m'evito forquilles estranyes al plat jajaja.

Abans si que ho feia ho reconec... però mai se'm passaria pel cap tocar-te el teu jajjaja.

365 contes
Terra de llibres

Joan ha dit...

Compartim la no-necessitat de tastar. Tot i així, i vistes les meves companyies, m'hi he acabat acostumant. M'ho miro com fa la Carme, més com a compartir que no pas una altra cosa.

I si ho fan de gust i amb consentiment previ, no em molesta gens que em toquin els ous.

tirantlobloc ha dit...

Estic amb tu, Garbí. M'agrada veure que no sóc l'únic que pensa així. M'he sentit de tot quan remugo en demanar-me provar coses que estic menjant o bevent jo.

Quina gana m'ha vingut en veure la foto! Això no es fa, home!

La meva maleta ha dit...

Ho prometo!
Jo, sóc de les hipòcrites, que ofereixo deixar tastar el meu àpat només quan els altres me'l ofereixen...però mai m'ha agradat!
Aprofito per sortir del armari, ara i aquí:

A mi, tampoc em toqueu els ous, home! :-)

magazine.cat ha dit...

No m'agrada tastar del plat dels altres ni que toquin el meu, amb el menjar no es juga, soc una mica primitiva en aquest sentit, si atansen la forquilla o la cullera al meu plat ensenyo les dents, jajaja..., "es broma".

Ara hem poso seria, no m'agrada tastar altres plats, no pas per ganes, si no perquè penso que a lo millor a l'altra persona no li agrada i em dirà que si per obligació, aixi que cadascú el seu, no et tocaré els ous!!!

Eduard Ariza ha dit...

Jo no deixo mai que em posin un altre cobert al plat, si em demanen de testar,faig un trasllat de palt a plat i, per tant, els dono el tros que vull assegurant-me que no em prenguin allò que m'hagi reservat pel final. ;)

Elfreelang ha dit...

Amb el menjar no s'hi juga! no no sóc de tastar en plat d'altri...i si em demanen de tastar el meu ,no em fa gràcia però ,quin remei! em deixo!

Marta ha dit...

Garbi
jo com tú, a mi que no em toquin els ous!!!!!.
Es que a mes soc molt fastigoa amb el tema dels menjars, no soporto que em fiquin la forquilla dintre el meu plat...per mi ja s'ho poden menjar tot, qun fastic.
I veure del meu got, vamos ni de lejos.
I el que es mes fort de tot, es que les meus amics, en diuent maniatica, no et fot!!!!!

petonets, sempre

marta ha dit...

Dons per mi tan és, no soc gens maniàtica, al contrari, si trobo un pel el trec i segueixo menjant potser perquè anant per aquests països de Deu si no deixes les manies a un costat et mors de fam.
Ah i m' encanta anar tastant d' aquí i d' allà, aixo si, amb permís sempre.

Pakiba ha dit...

Jo segur que no tels toco, ja que soc del teus, no m'agrada que en fiquent la cullarada, així que ja son dos!!.

marta ha dit...

Jo et tocaré els ous si són molt especials, sinó tots teus :)

XeXu ha dit...

No es compta entre les meves manies, m'agrada tastar el que mengen els altres i oferir del meu plat. És cert que en un rampell d'egoisme, de vegades desitges que ningú tasti la delícia que estàs menjant per tenir-ne més, però habitualment, si menges fora, ja sols agafar coses diferents als altres per poder fer ronda de tasts.

Per no semblar tan bon jan, diré que el que no m'agrada gens és allò de 'no m'agafo res jo, ja picaré del teu'. Això sí que no. Jo els plats me'ls menjo sencers, no en vull la meitat. Si és un mos a canvi d'un altre mos d'acord, però quedar-me a mitges, com en tantes altres coses, doncs millor que no.

Miss Yuste ha dit...

M'has recordat a Joey, de Friends! Com s'emprenyava quan algú li tocava coses del seu plat! Hahahaha!

A mi el que em molesta és que la gent es demane una amanida "perquè no té fam", i després comence a picar (no per tastar, sinó per saciar) de les coses que has demanat tu. Em trau de polleguera!

Un dels meus vicis és deixar-me el rovell de l'ou pel final; i sempre hi ha qui et pregunta: Que no el vols? I la meua contestació sempre és la mateixa: Com se't passe pel cap ficar la pota dins del meu plat, et talle el cap.

Bon rotllo!

Una abraçada!
PD: Veig que has publicat llibres, cap recomanació a algú que n'escriu un i no sap com funciona aquest món? T'agrairia una petita explicació al meu blog. Gràcies!

Ferran ha dit...

Tu i jo ens entendrem, garbi, sense CAP dubte: no penso pillar res del teu plat i pel que fa al meu, t'ho asseguro, està blindat.

A Cèsar o que è do César!

jomateixa ha dit...

de vegades agafes un plat per compartir... bé, llavors ho puc fer.
Però per regla general... que cadascú es cuidi del seu plat.

cantireta ha dit...

Jo et copiaria els ous i la botifarra, i tant amics! :)

cantireta ha dit...

Tastar del plat de l'altre pot conduir al sexe... o a la poesia eròtica ;)