Un espai de temps banal, com qualsevol altre, que només
tindrà vida d’un minut i que per més que ens hi esforcem no podrem repetir ni
de casualitat. Encara que a qui li faci gràcia tindrà un altre oportunitat amb
una generosa combinació de dotzes a poc més de un any vista.
L’únic que potser podria estar content com un pèsol
seria el sr Atila, rei dels Huns que sense saber-ho, donada la incultura que
arrossegaven amb ells, en el seu afany de tirar més de destral que de llapis i
paper, va viure a l’edat de setze anys una data podríem dir igual.
Total res, que m’ha fet gràcia de programar aquesta
entrada, si més no per comprovar si blogger es penja, si a molta gent se l’hi
acut de fer el mateix.
 |
| Atila rei dels Huns |
19 comentaris:
Quina ocurrència, Joan!
Mol original :)
Hahaha, no és la primera referència que veig al minut de glòria que hem viscut avui (jo encara estava mig-adormida i m'ha passat per alt, ho confesso), però no sé què hi pinta Atila en tot plegat!!! =S
Vaja bufet lliure de uns que ens ha tocat avui. I el món, de moment, que no s’acaba.
Potser ens faria falta un Atila perquè Espanya ens deixi en pau.
Salut, rei dels Uns.
M'ha fet molta gràcia la idea, però per què nomès a Atila es sentiria còmode?
Té, mira, un altre! :)
Idò no, sembla que no s'ha bloquejat. I, vull afegir, amb el permís de n'Atila i el teu, que jo també estic contenta com un pèsol, o com un gínjol, com diem per aquí.
Bon cap de setmana!
De moment blogger ha sobreviscut...
Per aquí dalt he llegit que Atila potser podria ajudar-nos?
Avui que és el seu dia a veure si passa per aquí... li posarem forces uns per cridar-li l'atenció! :)
No has estat l'únic, no, ja he vist antres entrades de l'estil. L'any que ve no tindrà la mateixa gràcia, però d'aquí a 100 anys sí! No em penso quedar per veure-ho, però.
Quina gràcia aquest minut de gloria.
A mi m'ha fet gràcia el dia. No m'ha canviat en res, és més, aquestes darreres hores m'ha passat de tot. se m'ha ocorregut posar-me a la cuina i ha resultat un nyap. Però el dia és bonic i la lluna genial.
Això si, potser un dia no tan agraciat en quan a números pot arribar a ser molt més màgic.
Miracle!! Blogger (aquesta vegada) funciona!
Funciona funciona! Jo vaig programar el de celebració del primer aniversari del blog ja que era fora de vacances i va funcionar!
Esperem que l'herba torni a créixer després de les nostres passes que per allà on passava l'Atila ni l'herba hi tornava a créixer.
Jo també vaig programar el dia de celebració de l'aniversari i no vaig tenir sort..... potser és que sóc una mica negadeta.... però al migdia quan ho vaig veure el vaig haver de publicar manualment.
Atila també va viure un dia, mes i any ple de uns?? I no es va acabar el món llavors?? En fi!! perdem el temps en tonteries!
Bona pensada! jo arribo un dia tard....a les 16 del 12...almenys hem comprovat que el senyor blogger no s'ha penjat....encara
Has tingut una ocurrencia que
ningú havien pensat,11-11-11-/11.11.
Con totes les teves entrades,"fabulosa".
Una abraçada.
Jajjaa jo vaig felicitar a la meua professora de yoga que duia tota la setmana diento. I va i hem diu. "pues me levantado con una mala ostia" jajaja això per ser 11/11/11 jajajaja a mi m'agrada mes 12/12/12 es mes complet el 12. 11 besets per tu
En Garbí i la seva ment desperta que no para. Jo vaig doblar capital invertitnt a l'ONCE...
Publica un comentari a l'entrada