divendres, 11 de novembre de 2011

11/11/11 a 11:11


Un espai de temps banal, com qualsevol altre, que només tindrà vida d’un minut i que per més que ens hi esforcem no podrem repetir ni de casualitat. Encara que a qui li faci gràcia tindrà un altre oportunitat amb una generosa combinació de dotzes a poc més de un any vista.
L’únic que potser podria estar content com un pèsol seria el sr Atila, rei dels Huns que sense saber-ho, donada la incultura que arrossegaven amb ells, en el seu afany de tirar més de destral que de llapis i paper, va viure a l’edat de setze anys una data podríem dir igual.
Total res, que m’ha fet gràcia de programar aquesta entrada, si més no per comprovar si blogger es penja, si a molta gent se l’hi acut de fer el mateix.


Atila rei dels Huns

19 comentaris:

GEMMA ha dit...

Quina ocurrència, Joan!

magazine.cat ha dit...

Mol original :)

Yáiza ha dit...

Hahaha, no és la primera referència que veig al minut de glòria que hem viscut avui (jo encara estava mig-adormida i m'ha passat per alt, ho confesso), però no sé què hi pinta Atila en tot plegat!!! =S

òscar ha dit...

Vaja bufet lliure de uns que ens ha tocat avui. I el món, de moment, que no s’acaba.

Pep ha dit...

Potser ens faria falta un Atila perquè Espanya ens deixi en pau.
Salut, rei dels Uns.

Eduard Ariza ha dit...

M'ha fet molta gràcia la idea, però per què nomès a Atila es sentiria còmode?

Clidice ha dit...

Té, mira, un altre! :)

Ventafocs ha dit...

Idò no, sembla que no s'ha bloquejat. I, vull afegir, amb el permís de n'Atila i el teu, que jo també estic contenta com un pèsol, o com un gínjol, com diem per aquí.
Bon cap de setmana!

Carme ha dit...

De moment blogger ha sobreviscut...

Per aquí dalt he llegit que Atila potser podria ajudar-nos?

Avui que és el seu dia a veure si passa per aquí... li posarem forces uns per cridar-li l'atenció! :)

XeXu ha dit...

No has estat l'únic, no, ja he vist antres entrades de l'estil. L'any que ve no tindrà la mateixa gràcia, però d'aquí a 100 anys sí! No em penso quedar per veure-ho, però.

montse ha dit...

Quina gràcia aquest minut de gloria.

rits ha dit...

A mi m'ha fet gràcia el dia. No m'ha canviat en res, és més, aquestes darreres hores m'ha passat de tot. se m'ha ocorregut posar-me a la cuina i ha resultat un nyap. Però el dia és bonic i la lluna genial.

Això si, potser un dia no tan agraciat en quan a números pot arribar a ser molt més màgic.

Jordi ha dit...

Miracle!! Blogger (aquesta vegada) funciona!

El porquet ha dit...

Funciona funciona! Jo vaig programar el de celebració del primer aniversari del blog ja que era fora de vacances i va funcionar!

Esperem que l'herba torni a créixer després de les nostres passes que per allà on passava l'Atila ni l'herba hi tornava a créixer.

Alba ha dit...

Jo també vaig programar el dia de celebració de l'aniversari i no vaig tenir sort..... potser és que sóc una mica negadeta.... però al migdia quan ho vaig veure el vaig haver de publicar manualment.

Atila també va viure un dia, mes i any ple de uns?? I no es va acabar el món llavors?? En fi!! perdem el temps en tonteries!

Elfreelang ha dit...

Bona pensada! jo arribo un dia tard....a les 16 del 12...almenys hem comprovat que el senyor blogger no s'ha penjat....encara

Pakiba ha dit...

Has tingut una ocurrencia que
ningú havien pensat,11-11-11-/11.11.

Con totes les teves entrades,"fabulosa".

Una abraçada.

Lansbury ha dit...

Jajjaa jo vaig felicitar a la meua professora de yoga que duia tota la setmana diento. I va i hem diu. "pues me levantado con una mala ostia" jajaja això per ser 11/11/11 jajajaja a mi m'agrada mes 12/12/12 es mes complet el 12. 11 besets per tu

Glòria ha dit...

En Garbí i la seva ment desperta que no para. Jo vaig doblar capital invertitnt a l'ONCE...