dimecres, 6 d’abril del 2011

No tenim collons

No se’m acut dir res més, veient tot el desgavell de retallades a les que ens haurem d’afrontar per no tenir els pebrots suficients d’anar tots plegats a Madrid i muntar un pollastre de tres parells de collons, que fins i tot aquells lleons de pedra marxessin espavorits davant de tanta mala llet.

Que ha de pensar una persona que porta quaranta anys pagant la sanitat pública i que ara de sobte, si té un problema, s’haurà d’esperar fins que els doni la gana, perquè no hi ha calers i hem de tancar plantes de llits i quiròfans.

En canvi si fan falta avions per anar a Líbia, trobem ràpidament el finançament necessari per anar a fer el pena, perquè altre cosa no i fem.

Som uns covards tots plegats, jo el primer, perquè a tots ens fa por de deixar de treballar per muntar un sidral. Hauríem d’aprendre dels altres països, on la gent surt al carrer per protestar fins que faci falta, no com aquí que quant es munta una protesta, tant sols hi va un percentatge baixíssim de personal.

Així no ens en sortirem, potser tots tenim por de perdre el poc que tenim, però no la liem prou parda, com perquè ens facin cas. Prou de castigar sempre a la classe baixa, prou d’esprémer la població per la mala gestió dels altres. Vull veure rodar caps, gent a la garjola, no en garjoles encoixinades i banquers al banc dels acusats.

Si retallem salut, educació, cultura...............quina societat de futur estem creant?, doncs una societat molt poc preparada per el futur. S’ha acabat la crisi, la resta ja aixequen el cap, nosaltres continuem en caiguda lliure i el més preocupant és que cap avall no hi ha sostre.

Després d’una bona hòstia, parar l’altre galta......no funciona. Queda demostrat.

17 comentaris:

El porquet ha dit...

L'estat del benestar com el coneixíem fins ara ha estat exterminat. Ara començarem una nova era que no sé ben bé a on ens durà. El que sí que sembla és que estem fent passos enrere en els guanys aconseguits amb suor i llàgrimes dels nostres avantpassats.

Sortir al carrer? És una opció. Però, per posar un exemple, quins resultats ha donat aquella ja mítica manifestació del 10-J? Cada any, continuem tenint un forat per on se'ns escolen els nostres diners... I hi ha qui diu que potser, sense aquesta pressió econòmica a la que estem sotmesos seríem una de les regions més riques d'Europa. Fes-te fotre!

sargantana ha dit...

si noi..tens bona rao
el que tan ens ha costat aconseguir ens ho deixem perdre facilment
i a sobre diguem, beeeeeeeeee
soms un borregos, pero no tenim res mes que el que ens mereixem
ja ens esta be..no ens mullem
despres plorarem.

Marta Contreras ha dit...

Uns cagats! Fem fàstig!

Ferran Porta ha dit...

Jo tenia entès que les "societats" sortien al carrer quan les males accions dels seus governs passaven la línia vermella. Deu ser que entre "la liga de las estrellas", "Salvame deluxe", "uniforme.sé, uniforme.no" i totes les putes i ramonetes que ens distreuen, la majoria de catalans no se n'ha adonar encara que la línia vermella ja ha estat traspassada...

sànset i utnoa ha dit...

Et subscric de dalt a baix.

El que ens passa... mentre tinguem sofà i puguem pagar l'electre per veure la tele...

Trist!

*Sànset*

magazine.cat ha dit...

Totalment d'acord amb tu, però crec que no som covards, som egoistes, pensem... mentre jo vagi mig be, els altres que es fotin!
Trist però real.

Ingrid ha dit...

Totalment d'acord amb tu. Crec que som una societat que primer mirem què fa el veí i després si en podem treure profit ho secundem o no. En general és campi qui pugui, i el "mentres jo vagi bé que s'espavilin els altres" està a l'ordre del dia.
Segur que si es montés una manifestaciò pel barça tot catalunya demanaria un dia de festa per anar a fer el gamba a Madrid.

No sé què serà catalunya d'aquí a 20 anys, quan els nens d'avui en dia tindran una educació retallada i els bons professionals d'avui han marxat cap a Alemanya, França i Anglaterra perquè paguen millor.

Marta ha dit...

Garbi
si , ja veig tots estem d'acord, som uns borregos!!!!!.
pero continuem acotant el cap.
definitivament no hi ha collons!!!!.
I jo ja no tinc mes a perdre....
petonets, borregils

_MeiA_ ha dit...

Ni m'en parlis de les retallades! n'estic fins als nassos! em sembla que canviaré de feina... que pel sou que ens va quedan després de cada retallada no val la pena tenir tants mal de caps! :(

Jordi ha dit...

La cosa pinta malament, molt malament, i ens haurem d'estrènyer bastant el cinturó... i intentar no posar-nos ni malalts (cosa que jo aquesta setmana ho estic i vinc del CAP que m'han atès perfectament) ni trencar-nos res.

Estic d'acord amb el que dius. Som una colla de cagats. Dissabte vaig estar a la Plaça Sant Jaume amb Solidaritat Catalana, que feia una concentració a favor de la llei d'independència que ha presentat al parlament. Érem unes 1.000- 1.500 persones tirant llarg. Allà mancava mooooolta gent!

Pakiba ha dit...

Cuanta rao Garbi, verdaderament no tenim "COLLONS"

Sergi ha dit...

M'agradaria dir alguna cosa, però és que més clar que tu em sembla que no ho podré fer. Ens deixem fer tot el que volen, i així ens va. Però tan ximples no som, que no hi hagi diners per algunes coses, i per altres sí... coses que no interessen ni reporten cap benefici a la nostra societat, al contrari... però si seguim tragant, no dient res, només lamentant-nos i queixant-nos a les tertúlies de l'esmorzar, no anem enlloc. I sembla que aquí és l'únic que sabem fer.

Catalina Cerdó ha dit...

Quanta raó tens Garbi!
Una abraçada!

jomateixa ha dit...

Si retallessin -de veritat- els sous dels polítics sortiriem de la crisis en quatre dies!!

òscar ha dit...

La dictadura de la por (a perdre el poc que tenim) calla moltíssimes veus i frena accions.

I a ells ... ben bé que els hi va aquest sistema.

rits ha dit...

Completament d'acord. I el pitjor, que crec que encara ens queda el pitjor.

Com diu l'òscar, crec que la gent té por. no et sembla estrany que amb el tema del petroli els transportistes no hagin sortit ja al carrer com havíen fet temps enrere?

Per mi hi ha tres pilars bàsics on no es podia retallar: salut, educació i justícia. I... ja veurem com acaba la cosa. On treballo, les nostres polítiques i programes, certament no pertanyen a cap d'aquests tres pilars i podria dir que per tant, entenc que se'ns retalli "a saco" per poc importants. Però no deixen de ser-ho, i tampoc escapa que si no tenim programes per treballar, què farem? i evidentment, poden tallar molts caps. Diguem que estem una mica espantats. Com tanta i tanta gent, per altra banda.

Agnès Setrill ha dit...

En una entrevista van preguntar a un noi que estudiava ciències polítiques, a que es voldria dedicar quan acabés, aquest va contestar, a la política, "-i cap a on et decantes, si no és molt preguntar?, cap a quin partit vull dir..." i ell va contestar, no ho en tinc ni idea, però en el futur em posaré en política perquè és la feina que m'agrada i a la que em vull dedicar.

Pànik!!